Vinaròs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m →Dites populars: enllaços, replaced: fadrins → fadrins AWB |
||
| Línia 48: | Línia 48: | ||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Vinaròs és un jardí de [[clavell]]s i roses fines; los clavells són los fadrins i les [[Rosa|roses]] les fadrines. |
| dita = Vinaròs és un jardí de [[clavell]]s i roses fines; los clavells són los [[fadrins]] i les [[Rosa|roses]] les fadrines. |
||
| refs = {{sfn|Sanchis Guarner|1982|pp=80-82|loc=Vol. 2. Sector septentrional}} |
| refs = {{sfn|Sanchis Guarner|1982|pp=80-82|loc=Vol. 2. Sector septentrional}} |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 12:46, 8 març 2019
 Ajuntament de Vinaròs | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Vinaròs és un municipi valencià del Baix Maestrat.
Dites populars
- A la Cala són caleros i a la Ràpita són bords, a Vinaròs són borregos, i a Penyíscola, sinyors.[1]
- A Vinaròs, topudes.[2]
- Benicarló i Vinaròs, Càlig i la Salzedella, per a vore xiques guapes no hi ha poble com Morella.[2]
- Els vinarossencs van a Benicarló en cotxes per demanar préstecs. Els benicarlandos van a Vinaròs en carros per a cobrar-los.[3]
- Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola la bleda.[2][4]
- Guixes tendres en arròs, i entremig un conillet, arreglen un dinaret que ni fet en Vinaròs.[5]
- Les xiques de Vinaròs porten lo topo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs.[5]
- Marieta, fes-te el monyo, que ton pare ja ha vingut, i t'ha dut una pinteta de la Font de la Salut.[5]
- Mal any de sardina, Vinaròs a la ruïna.[5]
- Madrid en té una corona, i València bons jardins, molts de diners Barcelona, i Vinaròs, los grans vins.[5]
- Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.[5]
- Vinaròs, Benicarló, tot a vora de Marina, les fadrines van que rabien per dur roba de botiga.[2]
- Vinaròs cagalló gros.[3]
Referències
- ↑ Aragonés Salvat, Albert «Noms i malnoms gentilicis del Baix Ebre i del Montsià» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat Onomàstica, Núm. 79, (1997), pàg. 12-37 [Consulta: 26 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 3,0 3,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
Bibliografia
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
Enllaços externs
| |||||
