Gregorio Marañón y Posadillo: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 28: Línia 28:


[[Categoria:Espanyols]]
[[Categoria:Espanyols]]
[[Categoria:Escriptors]]
[[Categoria:Escriptors en castellà]]


[[es:Gregorio Marañón]]
[[es:Gregorio Marañón]]

Revisió del 15:52, 28 oct 2009

Gregorio Marañón i Posadillo (19 de maig de 1887 - 27 de març de 1960)

Metge, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol, nascut a Madrid. És l'autor de nombrosos llibres de medicina i història.

Infotaula de personaGregorio Marañón y Posadillo
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid
19 de maig de 1887
Mort Madrid
27 de març de 1960 (72 anys)
Ocupació Metge, historiador, escriptor, filòsof, professor d'universitat, endocrinòleg i polític
Modifica dades a Wikidata

Cites

  • "Encara que la veritat dels fets resplandeixi, sempre es batran els homes en la trinxera subtil de les interpretacions."
  • "Enmig del clam dels aplaudiments, l'home intel·ligent tancarà els ulls, i amb la ment demanarà als quals li aclamen: Perdó per haver vençut!"
  • "En el llenguatge científic la claredat és l'única estètica permesa"
  • "En aquest segle acabarem amb les malalties, però ens mataran les presses."
  • "El llibre bo és l'amic que tot ho dóna i no demana res. El mestre generós que no regateja el seu saber ni es cansa de repetir el que sap. El fidel transmissor de la prudència i de la saviesa antiga. El consol de les hores tristes. El qual fa oblidar al pres la seva presó i al bandejat la seva nostàlgia. El sedant dels grans afanys, que va onsevulla que anem amb el nostre dolor. El mentor de les grans decisions. El qual ablanda el cor en els moments de duresa, o ens vigoritza quan comencem a flanquejar. I després de ser tot això, té la sobirana grandesa de no hipotecar la nostra gratitud. Una vegada llegit el tornem senzillament al prestatge, o el deixem oblidat en el seient d'un tren. És igual. Ni ens guardarà rancor si no l'hi hem agraït."
  • "La multitud ha estat en totes les èpoques de la història arrossegada per gestos més que per idees. La munió no raona mai."
  • "La passió femenina és una selva fosca mai explorada del tot, selva feta alhora de desinterès infinit i d'ímpetu gelós de la possessió exclusiva."
  • "La rapidesa que és una virtut, engendra un vici, que és la pressa."
  • "La veritable grandesa de la ciència acaba valorant-se per la seva utilitat."
  • "El meu respecte i el meu amor per la veritat m'obliguen a reconèixer que la República espanyola ha estat un fracàs tràgic".
  • "Ningú més mort que l'oblidat."
  • "No hi ha res bé del que no es pugui abusar"
  • "No sabràs tot el que valc fins que no pugui ser al costat de tu tot el que sóc."
  • "Només el qual sap és lliure i més lliure el qual més sap. No proclameu la llibertat de volar, sinó doneu ales"
    • Nota: L'autor d'aquesta cita és Miguel d'Unamuno; el seu lloc original en UNAMUNO, M. de, Pensament polític, selecció de textos i estudi preliminar d'Elías Díaz, Madrid, Tecnos, 1965, pág. 213. La cita completa resa així: "La llibertat no és un estat sinó un procés; només el qual sap és lliure, i més lliure el qual més sap.
  • "Només la cultura dóna llibertat. No proclameu la llibertat de volar, sinó doneu ales; no la de pensar, sinó doneu pensaments. La llibertat que cal donar al poble és la cultura. Només la imposició de la cultura ho farà amo de si mateix, que és en el que la democràcia estriba."
  • "Tota la història del progrés humà es pot reduir a la lluita de la ciència contra la superstició."
  • "Viure no és només existir, sinó existir i crear, saber gaudir i sofrir, i no dormir sense somiar. Descansar, és començar a morir."