Escudella: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎top: enllaç pàgines, replaced: pasta → pasta AWB
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Tema
{{Aliment
| imatge = Escudella.jpg
| imatge = Escudella.jpg
| descripció = Escudella
| descripció = Escudella

Revisió del 11:55, 28 març 2019

Infotaula d'alimentEscudella
Escudella
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
País d'origen Espanya
Tipus sopa i aliment
Ingredients principals mandonguilla, Apium, col i pastanaga
Modifica dades a Wikidata

L'escudella és un plat d'arròs i fideus o qualsevol altra pasta, sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col, patates i altres verdures, cuit amb el brou de la carn d'olla o solament amb aigua i algun condiment.

Dites populars

Escudella catalana
Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar.
(var.) Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i de vegades, ni freda ni calenta.[5]
(var.) Qui escudella daltri espera, no la pot menjar censera.[3]
  • Qui no menja escudella, no menja fregits.[5]
(var.) Qui no menja escudella, quan és mort no beu en botella.[5]
  • Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella.[4]

Frases fetes

  • Fer escudella.[7]
Frase feta Fer fàstic, empipar.
Fer fàstic, repugnar.
  • Fer s'escudella.[5]
Frase feta Comandar, fer la pròpia voluntat, disposar autoritàriament (Mall., Men.).
  • Fer-se s'escudella.[5]
Frase feta Fer-se la mesura, donar-se la norma d'una cosa.
Frase feta Posar-li dificultats, molestar-lo amb entrebancs (Mall.).
  • Semblar que no ha trencat mai cap plat ni escudella.[5]
Frase feta Semblar molt bona persona, un santet, sense esser-ho.

Referències

  1. 1,0 1,1 Cinc mil, 1965.
  2. Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  3. 3,0 3,1 Carlos i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 Parés i Puntas, 1999.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Escudella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 març 2024].
  7. «Escudella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 11 juny 2013]

Bibliografia