Quatre: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Dites populars: clean up, replaced: caderneres → caderneres AWB
Cap resum de modificació
Línia 107: Línia 107:


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències|2|refs=
{{Referències|refs=
<ref name="cervantes">{{ref-web | url = http://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/Default.aspx |títol=Refranero Multilingüe |consulta= 9 [[juny]] 2012 |lloc=Madrid |editor=Centro Virtual Cervantes |data=cop. 1997 }}</ref>
<ref name="cervantes">{{ref-web | url = http://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/Default.aspx |títol=Refranero Multilingüe |consulta= 9 [[juny]] 2012 |lloc=Madrid |editor=Centro Virtual Cervantes |data=cop. 1997 }}</ref>
<ref name="gisbert">{{ref-web | url = http://www.silla.es/rs/4557/d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868/1f6/filename/refranyer-tematic-d-adolf-gisbert.pdf |títol=Refranyer temàtic |consulta= 9 [[juny]] 2012 |cognom=Gisbert |nom=Adolf |format=PDF |lloc=Godella |editor=Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià |data=2011 }}</ref>
<ref name="gisbert">{{ref-web | url = http://www.silla.es/rs/4557/d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868/1f6/filename/refranyer-tematic-d-adolf-gisbert.pdf |títol=Refranyer temàtic |consulta= 9 [[juny]] 2012 |cognom=Gisbert |nom=Adolf |format=PDF |lloc=Godella |editor=Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià |data=2011 }}</ref>
Línia 113: Línia 113:
<ref name="pares">{{Ref-llibre | cognom = Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.es/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona |data=1999 |isbn=842974519X |pàgines= 533-568}}</ref>
<ref name="pares">{{Ref-llibre | cognom = Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.es/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona |data=1999 |isbn=842974519X |pàgines= 533-568}}</ref>
<ref name="GDLC">{{GDLC | id = 0112280 |nom=Quatre |consulta=9 de [[juny]] de 2012}}</ref>
<ref name="GDLC">{{GDLC | id = 0112280 |nom=Quatre |consulta=9 de [[juny]] de 2012}}</ref>
}}{{Nombres}}
}}
{{Nombres}}


{{ORDENA:04}}
{{ORDENA:04}}

Revisió del 11:48, 30 abr 2019

Quatre
Quatre
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El quatre és el nombre natural que segueix el tres i precedeix el cinc. S'escriu 4 en xifres àrabs, IV en les romanes i 四 en les xineses.

Dites populars

  • A on ne mengen tres, ne mengen quatre.[1]
  • Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies.[2]
  • El que basta per tres, basta per quatre.[1]
  • Els quatre dons de l'ovella: el ventre, la pell, el cul i les mamelles.[2]
  • Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.[2]
  • Més veuen quatre ulls que dos.[3]
  • Ningú dóna els duros a quatre pessetes.[2]
  • Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[4]
  • Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell.[4]
  • Quatre coses no es cansen d'altres quatre: ull per veure, orella per oir, terra de pluja i dona d'home.[4]
  • Tres són curtes i quatre són llargues.[3]

Frases fetes i locucions

  • A quatre mans.[5]
  • Anar de quatre.[3]
  • Anar de quatre grapes.[5]
  • Anar de quatres.[5]
  • Com dos i dos fan quatre.[3]
  • Dir-ne a algú quatre de fresques.[3]
  • Ésser quatre gats.[5]
  • Fer (alguna cosa) per quatre.[3]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Refranero Multilingüe». Madrid: Centro Virtual Cervantes, cop. 1997. [Consulta: 9 juny 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. [Consulta: 9 juny 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 533-568. ISBN 842974519X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Quatre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juny 2012].