Rosella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot esborrant espais innecessaris |
|||
Línia 9: | Línia 9: | ||
== Citacions == |
== Citacions == |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = Una rosella i una [[espiga]] / van esclatar al mes de [[Maig]]; / la mateixa [[ombra]] les abriga, / reben del [[sol]] el mateix [[raig]]. |
||
| lloc |
| lloc = «La rosella» a ''Idilis'' |
||
| data |
| data = 1889 |
||
| autor |
| autor = [[Apel·les Mestres]] |
||
| refs |
| refs ={{sfn|Mestres|1889|s/n}} |
||
}} |
}} |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = Mes com del cel l'[[estrella]], / l'[[abril]] de ma encontrada mai s’allunya, / que per la nova gent com per ella, / la [[flor]] de la rosella sempre serà la flor de [[Catalunya]]. |
||
| lloc |
| lloc = «Cançó de la rosella», a ''Brins d'Espígol'' |
||
| data |
| data = Pòstum |
||
|notes = |
|notes = |
||
| autor |
| autor = [[Jacint Verdaguer]] |
||
| refs |
| refs ={{sfn|Verdaguer|1981|p=1120}} |
||
}} |
}} |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = Quan entre espigues de sonora aresta, / la rosella de [[sang]] s'esbadellà, / quant t'aixecares en revolta brava, / contra un poder indigne i delator. |
||
| lloc |
| lloc = Apartat III, «El treball diví», a ''El sol alt'' |
||
| data |
| data = 1931 |
||
|notes= Fa referencia al Corpus de Sang barceloní de 1640 |
|notes= Fa referencia al Corpus de Sang barceloní de 1640 |
||
| autor |
| autor = [[Llorenç Riber i Campins]] |
||
| refs |
| refs ={{sfn|Rosselló Bover|2011|p=55}} |
||
}} |
}} |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = [[Muntanyes]] que produïu / moltes plantes, moltes herbes / i altres flors: / la rosella és la més [[bella]] de les flors. |
||
| lloc |
| lloc = |
||
| data |
| data = |
||
|notes = Poema recollit per [[Joan Amades]] |
|notes = Poema recollit per [[Joan Amades]] |
||
| autor |
| autor = |
||
| refs |
| refs ={{sfn|Roig|Pujol|1995|p=44}} |
||
}} |
}} |
||
Revisió de 23:11, 2 juny 2019
Flor de la rosella | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Espècie | Papaver rhoeas |
Regne | planta |
La rosella (Papaver rhoeas) és una planta anual de flors de color vermell viu, habitual en els camps de cereals i altres conreus.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Una rosella i una espiga / van esclatar al mes de Maig; / la mateixa ombra les abriga, / reben del sol el mateix raig.[1]
- «La rosella» a Idilis, 1889. — Apel·les Mestres
- Mes com del cel l'estrella, / l'abril de ma encontrada mai s’allunya, / que per la nova gent com per ella, / la flor de la rosella sempre serà la flor de Catalunya.[2]
- «Cançó de la rosella», a Brins d'Espígol, Pòstum. — Jacint Verdaguer
- Quan entre espigues de sonora aresta, / la rosella de sang s'esbadellà, / quant t'aixecares en revolta brava, / contra un poder indigne i delator.[3]
- Apartat III, «El treball diví», a El sol alt, 1931. — Llorenç Riber i Campins
- Fa referencia al Corpus de Sang barceloní de 1640
- Apartat III, «El treball diví», a El sol alt, 1931. — Llorenç Riber i Campins
- Muntanyes que produïu / moltes plantes, moltes herbes / i altres flors: / la rosella és la més bella de les flors.[4]
- Poema recollit per Joan Amades
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Com una rosella.[5]
- Comparança aplicada a una cosa molt vermella.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Mestres; 1889, s/n.
- ↑ Verdaguer, 1981, p. 1120.
- ↑ Rosselló Bover, 2011, p. 55.
- ↑ Roig; Pujol, 1995, p. 44.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rosella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Mestres, Apel·les. «La rosella». A: Idilis. Barcelona: Llibreria espanyola, 1889.
- Roig, Tina; Pujol, Maria Antònia. Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: Kairós, 1995. ISBN 9788472453470.
- Rosselló Bover, Pere. Actes de les Jornades d'Estudi sobre Llorenç Riber. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 2011. ISBN 849883385X.
- Verdaguer, Jacint. Brins d'espígol. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramón Berenguer IV, 1981. ISBN 9788400047948.