Àsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot esborrant espais innecessaris |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Geografia |
{{Geografia |
||
| nom |
| nom = Àsia |
||
| imatge |
| imatge = Asia satellite orthographic.jpg |
||
| descripció |
| descripció = Imatge satèl·lit de l'Àsia |
||
| Viquipèdia |
| Viquipèdia = Àsia |
||
| Viquitexts |
| Viquitexts = |
||
| Viccionari |
| Viccionari = Àsia |
||
| Viquiespècies = |
| Viquiespècies = |
||
| Commons |
| Commons = Category:Asia |
||
}} |
}} |
||
L''''{{w|Àsia}}''' és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'[[oceà Àrtic]], a l'est amb l'[[estret de Bering]] (que la separa d'[[Amèrica]] i de l'[[oceà Pacífic]]), al sud amb l'[[oceà Índic]] i a l'oest amb la [[mar Roja]], l'istme de [[Suez]], la [[mar Mediterrània]], i, separant-la d'[[Europa]], l'estret dels [[Dardanels]], la [[mar de Màrmara]] i el [[Bòsfor]], la [[mar Negra]], les serralades del [[muntanyes del Caucas|Caucas]], els [[Urals]] i la [[mar Càspia]]. |
L''''{{w|Àsia}}''' és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'[[oceà Àrtic]], a l'est amb l'[[estret de Bering]] (que la separa d'[[Amèrica]] i de l'[[oceà Pacífic]]), al sud amb l'[[oceà Índic]] i a l'oest amb la [[mar Roja]], l'istme de [[Suez]], la [[mar Mediterrània]], i, separant-la d'[[Europa]], l'estret dels [[Dardanels]], la [[mar de Màrmara]] i el [[Bòsfor]], la [[mar Negra]], les serralades del [[muntanyes del Caucas|Caucas]], els [[Urals]] i la [[mar Càspia]]. |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
<!-- Recordeu que les citacions han d'anar ordenades cronològicament, de més antigues a més noves --> |
<!-- Recordeu que les citacions han d'anar ordenades cronològicament, de més antigues a més noves --> |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = [...] per bé que travessaren tota l'Àsia, un [[país]] hostil, cap barbar no gosà tenir-los cara. |
||
| autor |
| autor = [[Polibi]] |
||
| lloc |
| lloc = ''Historia'', «Llibre III» |
||
| data |
| data = 167-149 aC |
||
| notes |
| notes = Polibi en la seva explicació de les causes i orígens de la [[guerra]] dels grecs —començada per [[Filip]]— contra els perses, en al·lusió a la seva covardia. |
||
| refs |
| refs = {{sfn|Pilibi|1930|p=79}} |
||
}} |
}} |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = Tornar de llur past, amollen pels [[coll]]s llargs uns cants melodiosos; el [[riu]] en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia. |
||
| autor |
| autor = [[Virgili]] |
||
| lloc |
| lloc = ''Eneida'' |
||
| data |
| data = segle I aC |
||
| notes |
| notes = Extret del poema èpic escrit per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de [[Roma]]. |
||
| refs |
| refs = {{sfn|Virgili|2011|p=62}} |
||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
Línia 33: | Línia 33: | ||
| lloc = ''Vides paral·leles'', «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX |
| lloc = ''Vides paral·leles'', «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX |
||
| autor = [[Alexandre Magne]], atribuït per [[Plutarc de Queronea]] |
| autor = [[Alexandre Magne]], atribuït per [[Plutarc de Queronea]] |
||
| data |
| data = entre l'any 100 i el 115 |
||
| notes = A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia. |
| notes = A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia. |
||
| original = οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται. |
| original = οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται. |
||
Línia 40: | Línia 40: | ||
}} |
}} |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el [[temple]], els escoltà durant molts dies. |
||
| autor |
| autor = [[Tàcit]] |
||
| lloc |
| lloc = ''Annals'' |
||
| data |
| data = entre el 115 i 117. |
||
| notes |
| notes = Extret de l'obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]]. |
||
| refs |
| refs = {{sfn|Tàcit|1930|p=122}} |
||
}} |
}} |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = [...], ell recobrà tota la [[Grècia]] e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ... |
||
| autor |
| autor = [[Joanot Martorell]] |
||
| lloc |
| lloc = ''Tirant lo Blanc'' |
||
| data |
| data = publicat el 1490 |
||
| notes |
| notes = |
||
| refs |
| refs = {{sfn|AA.VV|1929|p=237}} |
||
}} |
}} |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni. |
||
| autor |
| autor = [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]] |
||
| lloc |
| lloc = ''Libre dels feyts darmes de Catalunya'' |
||
| data |
| data = segle XVII |
||
| notes |
| notes = |
||
| refs |
| refs = {{sfn|Boades|1873|p=31}} |
||
}} |
}} |
||
{{cita |
{{cita |
||
| cita |
| cita = A l'[[hostal]] Punta Marina de [[Tossa]] vaig conèixer un [[Japó|japonès]] [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —''m'' i ''f'', persona que és dels països d'Àsia—. |
||
| autor |
| autor = [[Pere Calders]] |
||
| lloc |
| lloc = ''Històries poc corrents'', «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil») |
||
| data |
| data = 1978 |
||
| notes |
| notes = |
||
| refs |
| refs = {{sfn|Calders|2004|p=23}} |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 00:13, 3 juny 2019
Imatge satèl·lit de l'Àsia | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Ubicació | |
L'Àsia és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering (que la separa d'Amèrica i de l'oceà Pacífic), al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez, la mar Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas, els Urals i la mar Càspia.
Citacions
- Historia, «Llibre III», 167-149 aC. — Polibi
- Historia, «Llibre III», 167-149 aC. — Polibi
- Tornar de llur past, amollen pels colls llargs uns cants melodiosos; el riu en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia.[2]
- Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena![3]
- (en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
- Vides paral·leles, «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX, entre l'any 100 i el 115. — Alexandre Magne, atribuït per Plutarc de Queronea
- A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
- Vides paral·leles, «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX, entre l'any 100 i el 115. — Alexandre Magne, atribuït per Plutarc de Queronea
- Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el temple, els escoltà durant molts dies.[4]
- Annals, entre el 115 i 117.. — Tàcit
- Annals, entre el 115 i 117.. — Tàcit
- [...], ell recobrà tota la Grècia e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ...[5]
- Tirant lo Blanc, publicat el 1490. — Joanot Martorell
- Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni.[6]
- Libre dels feyts darmes de Catalunya, segle XVII. — Joan Gaspar Roig i Jalpí
- A l'hostal Punta Marina de Tossa vaig conèixer un japonès [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —m i f, persona que és dels països d'Àsia—.[7]
- Històries poc corrents, «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil»), 1978. — Pere Calders
Referències
- ↑ Pilibi, 1930, p. 79.
- ↑ Virgili, 2011, p. 62.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942.
- ↑ Tàcit, 1930, p. 122.
- ↑ AA.VV, 1929, p. 237.
- ↑ Boades, 1873, p. 31.
- ↑ Calders, 2004, p. 23.
Bibliografia
- AA.VV. Els Nostres clàssics. Barcelona: Barcino, 1929.
- Boades, Bernat. Libre dels feyts darmes de Catalunya. Verdaguer, 1873.
- Calders, Pere. Històries poc corrents. 1. ed.. Barcelona: Eumo Editorial, 2004. ISBN 8497660889.
- Polibi. Història, vol. II: llibres II-LX- CXVIII-IV, I-XXXVII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259730.
- Tàcit. Annals (vol. II): llibres III-IV. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259250.
- Virgili. Eneida. Barcelona: Institut Cambó, 2011. ISBN 8472250377.
|