Àsia: diferència entre les revisions

De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m enllaç pàgines, replaced: gos → gos AWB
m Bot esborrant espais innecessaris
Línia 1: Línia 1:
{{Geografia
{{Geografia
| nom = Àsia
| nom = Àsia
| imatge = Asia satellite orthographic.jpg
| imatge = Asia satellite orthographic.jpg
| descripció = Imatge satèl·lit de l'Àsia
| descripció = Imatge satèl·lit de l'Àsia
| Viquipèdia = Àsia
| Viquipèdia = Àsia
| Viquitexts =
| Viquitexts =
| Viccionari = Àsia
| Viccionari = Àsia
| Viquiespècies =
| Viquiespècies =
| Commons = Category:Asia
| Commons = Category:Asia
}}
}}
L''''{{w|Àsia}}''' és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'[[oceà Àrtic]], a l'est amb l'[[estret de Bering]] (que la separa d'[[Amèrica]] i de l'[[oceà Pacífic]]), al sud amb l'[[oceà Índic]] i a l'oest amb la [[mar Roja]], l'istme de [[Suez]], la [[mar Mediterrània]], i, separant-la d'[[Europa]], l'estret dels [[Dardanels]], la [[mar de Màrmara]] i el [[Bòsfor]], la [[mar Negra]], les serralades del [[muntanyes del Caucas|Caucas]], els [[Urals]] i la [[mar Càspia]].
L''''{{w|Àsia}}''' és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'[[oceà Àrtic]], a l'est amb l'[[estret de Bering]] (que la separa d'[[Amèrica]] i de l'[[oceà Pacífic]]), al sud amb l'[[oceà Índic]] i a l'oest amb la [[mar Roja]], l'istme de [[Suez]], la [[mar Mediterrània]], i, separant-la d'[[Europa]], l'estret dels [[Dardanels]], la [[mar de Màrmara]] i el [[Bòsfor]], la [[mar Negra]], les serralades del [[muntanyes del Caucas|Caucas]], els [[Urals]] i la [[mar Càspia]].
Línia 13: Línia 13:
<!-- Recordeu que les citacions han d'anar ordenades cronològicament, de més antigues a més noves -->
<!-- Recordeu que les citacions han d'anar ordenades cronològicament, de més antigues a més noves -->
{{cita
{{cita
| cita = [...] per bé que travessaren tota l'Àsia, un [[país]] hostil, cap barbar no gosà tenir-los cara.
| cita = [...] per bé que travessaren tota l'Àsia, un [[país]] hostil, cap barbar no gosà tenir-los cara.
| autor = [[Polibi]]
| autor = [[Polibi]]
| lloc = ''Historia'', «Llibre III»
| lloc = ''Historia'', «Llibre III»
| data = 167-149 aC
| data = 167-149 aC
| notes = Polibi en la seva explicació de les causes i orígens de la [[guerra]] dels grecs —començada per [[Filip]]— contra els perses, en al·lusió a la seva covardia.
| notes = Polibi en la seva explicació de les causes i orígens de la [[guerra]] dels grecs —començada per [[Filip]]— contra els perses, en al·lusió a la seva covardia.
| refs = {{sfn|Pilibi|1930|p=79}}
| refs = {{sfn|Pilibi|1930|p=79}}
}}
}}


{{cita
{{cita
| cita = Tornar de llur past, amollen pels [[coll]]s llargs uns cants melodiosos; el [[riu]] en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia.
| cita = Tornar de llur past, amollen pels [[coll]]s llargs uns cants melodiosos; el [[riu]] en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia.
| autor = [[Virgili]]
| autor = [[Virgili]]
| lloc = ''Eneida''
| lloc = ''Eneida''
| data = segle I aC
| data = segle I aC
| notes = Extret del poema èpic escrit per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de [[Roma]].
| notes = Extret del poema èpic escrit per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de [[Roma]].
| refs = {{sfn|Virgili|2011|p=62}}
| refs = {{sfn|Virgili|2011|p=62}}
}}
}}
{{Cita
{{Cita
Línia 33: Línia 33:
| lloc = ''Vides paral·leles'', «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX
| lloc = ''Vides paral·leles'', «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX
| autor = [[Alexandre Magne]], atribuït per [[Plutarc de Queronea]]
| autor = [[Alexandre Magne]], atribuït per [[Plutarc de Queronea]]
| data = entre l'any 100 i el 115
| data = entre l'any 100 i el 115
| notes = A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
| notes = A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
| original = οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
| original = οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
Línia 40: Línia 40:
}}
}}
{{cita
{{cita
| cita = Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el [[temple]], els escoltà durant molts dies.
| cita = Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el [[temple]], els escoltà durant molts dies.
| autor = [[Tàcit]]
| autor = [[Tàcit]]
| lloc = ''Annals''
| lloc = ''Annals''
| data = entre el 115 i 117.
| data = entre el 115 i 117.
| notes = Extret de l'obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]].
| notes = Extret de l'obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]].
| refs = {{sfn|Tàcit|1930|p=122}}
| refs = {{sfn|Tàcit|1930|p=122}}
}}
}}


{{cita
{{cita
| cita = [...], ell recobrà tota la [[Grècia]] e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ...
| cita = [...], ell recobrà tota la [[Grècia]] e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ...
| autor = [[Joanot Martorell]]
| autor = [[Joanot Martorell]]
| lloc = ''Tirant lo Blanc''
| lloc = ''Tirant lo Blanc''
| data = publicat el 1490
| data = publicat el 1490
| notes =
| notes =
| refs = {{sfn|AA.VV|1929|p=237}}
| refs = {{sfn|AA.VV|1929|p=237}}
}}
}}


{{cita
{{cita
| cita = Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni.
| cita = Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni.
| autor = [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]]
| autor = [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]]
| lloc = ''Libre dels feyts darmes de Catalunya''
| lloc = ''Libre dels feyts darmes de Catalunya''
| data = segle XVII
| data = segle XVII
| notes =
| notes =
| refs = {{sfn|Boades|1873|p=31}}
| refs = {{sfn|Boades|1873|p=31}}
}}
}}


{{cita
{{cita
| cita = A l'[[hostal]] Punta Marina de [[Tossa]] vaig conèixer un [[Japó|japonès]] [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —''m'' i ''f'', persona que és dels països d'Àsia—.
| cita = A l'[[hostal]] Punta Marina de [[Tossa]] vaig conèixer un [[Japó|japonès]] [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —''m'' i ''f'', persona que és dels països d'Àsia—.
| autor = [[Pere Calders]]
| autor = [[Pere Calders]]
| lloc = ''Històries poc corrents'', «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil»)
| lloc = ''Històries poc corrents'', «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil»)
| data = 1978
| data = 1978
| notes =
| notes =
| refs = {{sfn|Calders|2004|p=23}}
| refs = {{sfn|Calders|2004|p=23}}
}}
}}


Revisió del 00:13, 3 juny 2019

Infotaula de geografiaÀsia
Imatge satèl·lit de l'Àsia
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

L'Àsia és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering (que la separa d'Amèrica i de l'oceà Pacífic), al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez, la mar Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas, els Urals i la mar Càspia.

Citacions

  • [...] per bé que travessaren tota l'Àsia, un país hostil, cap barbar no gosà tenir-los cara.[1]
Historia, «Llibre III», 167-149 aC. — Polibi
Polibi en la seva explicació de les causes i orígens de la guerra dels grecs —començada per Filip— contra els perses, en al·lusió a la seva covardia.
  • Tornar de llur past, amollen pels colls llargs uns cants melodiosos; el riu en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia.[2]
Eneida, segle I aC. — Virgili
Extret del poema èpic escrit per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
  • Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena![3]
(en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
Vides paral·leles, «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX, entre l'any 100 i el 115. — Alexandre Magne, atribuït per Plutarc de Queronea
A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
  • Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el temple, els escoltà durant molts dies.[4]
Annals, entre el 115 i 117.. — Tàcit
Extret de l'obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'August i la de Neró.
  • [...], ell recobrà tota la Grècia e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ...[5]
Tirant lo Blanc, publicat el 1490. — Joanot Martorell
  • Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni.[6]
Libre dels feyts darmes de Catalunya, segle XVII. — Joan Gaspar Roig i Jalpí
  • A l'hostal Punta Marina de Tossa vaig conèixer un japonès [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —m i f, persona que és dels països d'Àsia—.[7]
Històries poc corrents, «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil»), 1978. — Pere Calders

Referències

  1. ↑ Pilibi, 1930, p. 79.
  2. ↑ Virgili, 2011, p. 62.
  3. ↑ Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942. 
  4. ↑ Tàcit, 1930, p. 122.
  5. ↑ AA.VV, 1929, p. 237.
  6. ↑ Boades, 1873, p. 31.
  7. ↑ Calders, 2004, p. 23.

Bibliografia

  • AA.VV. Els Nostres clàssics. Barcelona: Barcino, 1929. 
  • Boades, Bernat. Libre dels feyts darmes de Catalunya. Verdaguer, 1873. 
  • Calders, Pere. Històries poc corrents. 1. ed.. Barcelona: Eumo Editorial, 2004. ISBN 8497660889. 
  • Polibi. Història, vol. II: llibres II-LX- CXVIII-IV, I-XXXVII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259730. 
  • Tàcit. Annals (vol. II): llibres III-IV. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259250. 
  • Virgili. Eneida. Barcelona: Institut Cambó, 2011. ISBN 8472250377. 
Vegeu aquesta plantilla
Continents de la Terra
Àfrica  · Amèrica  · Antàrtida  · Àsia  · Europa  · Oceania
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Àsia&oldid=119775»