Sèneca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Citacions: Diàlegs |
→Referències: Bibliografia |
||
| Línia 154: | Línia 154: | ||
<ref name="diccionari">{{Peris}}</ref> |
<ref name="diccionari">{{Peris}}</ref> |
||
<ref name=escola>{{Escolà}}</ref>}} |
<ref name=escola>{{Escolà}}</ref>}} |
||
== Bibliografia == |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Sèneca|nom=Luci Anneu|títol=Sèneca. De la brevetat de la Vida. De la vida benaurada. De la providència|editorial=Fundació Bernat Metge|editor=Dr. Carles Cardó (text i traducció)|lloc=Barcelona|any=1924|isbn=978-84-297-6236-5|consulta=10 juliol 2019}} |
|||
{{ORDENA:Seneca, Luci Anneu}} |
{{ORDENA:Seneca, Luci Anneu}} |
||
Revisió del 18:00, 10 jul 2019
 Bust de Luci Anneu Sèneca | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Corduba (Antiga Roma), dècada del 0 aC |
| Mort |
Roma, 12 d'abril de 65 dC (59/68 anys) |
| Ocupació | Dramaturg, poeta, filòsof, aforista, estadista, polític i escriptor |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Luci Anneu Sèneca [Lucius Annaeus Seneca] (Còrdova, 4 aC — Roma, 12 d'abril de 65) fou un escriptor, filòsof i polític llatí.
Citacions
- (en llatí) Quod ratio non quit saepe sanauit mora.
- En l'home savi les riqueses són esclaves; en el neci, mestresses.[2]
- La vida és llarga, si és plena.[1]
- Ningú no està content de les seves coses, quan mira les dels altres.[1]
- No és viure molt de temps el que hem de mirar, sinó viure satisfactòriament.[1]
- No hi ha esclavitud més vergonyosa que la voluntària.[2]
- És més fàcil que hi hagi acord entre els filòsofs que entre els rellotges.[3]
- (en llatí) Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet.
Apocolocyntosis divi Claudii, 54.
Epístoles
- No és lliure ningú que sigui esclau del seu cos.[2]
- Qui millor gaudeix de les millors riqueses és qui menys les necessita.[2]
- Ser esclau de si mateix és la pitjor forma d'esclavitud.[2]
- No pots defugir els problemes, però pots superar-los.[4]
- (en llatí) Effugere non potes necessitates, potes vincere.
- Llibre IV. § 37.3.
- L'home és per l'home un perill cotidià.[3]
- (en llatí) Ab homine homini cotidianum periculum.
- Llibre XVII-XVIII. § 103.1.
Diàlegs
- No és massa tard per a començar a viure quan ja ha d'acabar-se?
- (en llatí) Quam serum est tunc uiuere incipere cum desinendum est?
- De brevitate vitae, Llibre IV § 5.
Atribuïdes
Liber de moribus
- És una gran cosa saber el moment de parlar i el moment de callar.[3]
- (en llatí) Magna rews est vocis et silentii tempora nose.
- Liber de moribus, § 74.
- (en llatí) Auribus frequentius quam lingua utere!
- Liber de moribus, § 104.
- Perjudica els bons qui perjudica els dolents.[3]
- (en llatí) Bonis nocet qui malis parcit.
- Liber de moribus, § 114.
- Qui no sap callar, tampoc no sap parlar.[3]
- (en llatí) Qui tarcere nescit, nescit dicere.
- Liber de moribus, § 132.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702 [Consulta: 1339089607].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1339089555].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
Bibliografia
- Sèneca, Luci Anneu. Dr. Carles Cardó (text i traducció). Sèneca. De la brevetat de la Vida. De la vida benaurada. De la providència. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924. ISBN 978-84-297-6236-5 [Consulta: 10 juliol 2019].