Sèneca: diferència entre les revisions

De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Diàlegs: De vita beata, el summe bé és l'harmonia de l'ànima
→‎Diàlegs: Agedum, uirtus antecedat, tutum erit omne uestigium.
Línia 141: Línia 141:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Sèneca|1924|p=47}}
| refs = {{sfn|Sèneca|1924|p=47}}
}}

{{Cita
| cita = Així, doncs, vagi davant la virtut, i tota passa serà segura.
| lloc = De vita beata, Llibre XIV § 1
| original = Agedum, uirtus antecedat, tutum erit omne uestigium.
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Sèneca|1924|p=52}}
}}
}}


Revisió del 20:10, 10 jul 2019

Infotaula de personaSèneca
Bust de Luci Anneu Sèneca
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Corduba (Antiga Roma), 
dècada del 0 aC
Mort Roma, 
12 d'abril de 65 dC (59/68 anys)
Ocupació Dramaturg, poeta, filòsof, aforista, estadista, polític i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Luci Anneu Sèneca [Lucius Annaeus Seneca] (Còrdova, 4 aC — Roma, 12 d'abril de 65) fou un escriptor, filòsof i polític llatí.

Citacions

  • Allò que la raó no pot guarir sovint ho ha guarit el temps.[1]
(en llatí) Quod ratio non quit saepe sanauit mora.
  • En l'home savi les riqueses són esclaves; en el neci, mestresses.[2]
  • La vida és llarga, si és plena.[1]
  • Ningú no està content de les seves coses, quan mira les dels altres.[1]
  • No és viure molt de temps el que hem de mirar, sinó viure satisfactòriament.[1]
  • No hi ha esclavitud més vergonyosa que la voluntària.[2]
  • És més fàcil que hi hagi acord entre els filòsofs que entre els rellotges.[3]
(en llatí) Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet.
Apocolocyntosis divi Claudii, 54.

Epístoles

  • No és lliure ningú que sigui esclau del seu cos.[2]
  • Qui millor gaudeix de les millors riqueses és qui menys les necessita.[2]
  • Ser esclau de si mateix és la pitjor forma d'esclavitud.[2]
  • No pots defugir els problemes, però pots superar-los.[4]
(en llatí) Effugere non potes necessitates, potes vincere.
Llibre IV. § 37.3.
  • L'home és per l'home un perill cotidià.[3]
(en llatí) Ab homine homini cotidianum periculum.
Llibre XVII-XVIII. § 103.1.

Diàlegs

  • No és massa tard per a començar a viure quan ja ha d'acabar-se?[5]
(en llatí) Quam serum est tunc uiuere incipere cum desinendum est?
De brevitate vitae, Llibre IV § 5.
  • Tothom precipita la seva vida i, enfastidit del present, glateix de desig del futur.[6]
(en llatí) Praecipitat quisque uitam suam et futuri desiderio laborat, praesentium taedio.
De brevitate vitae, Llibre VII § 8.
  • Ningú no et tornarà els anys, ningú no et restituirà a tu mateix; el temps anirà allà on des del començ va dirigir-se, sense decantar ni deturar el seu curs, sense fer brogit, ni avisar la seva velocitat: anirà caient en silenci.[7]
(en llatí) Nemo restituet annos, nemo iterum te tibi reddet. Ibit qua coepit aetas nec cursum suum aut reuocabit aut supprimet; nihil tumultuabitur, nihil admonebit uelocitatis suae: tacita labetur.
De brevitate vitae, Llibre VIII § 5.
  • el summe bé és l'harmonia de l'ànima[8]
(en llatí) summum bonum esse animi concordiam
De vita beata, Llibre VIII § 6.
  • Així, doncs, vagi davant la virtut, i tota passa serà segura.[9]
(en llatí) Agedum, uirtus antecedat, tutum erit omne uestigium.
De vita beata, Llibre XIV § 1.

Atribuïdes

Liber de moribus

  • És una gran cosa saber el moment de parlar i el moment de callar.[3]
(en llatí) Magna rews est vocis et silentii tempora nose.
Liber de moribus, § 74.
  • Fes ús de les orelles més sovint que de la llengua![3]
(en llatí) Auribus frequentius quam lingua utere!
Liber de moribus, § 104.
  • Perjudica els bons qui perjudica els dolents.[3]
(en llatí) Bonis nocet qui malis parcit.
Liber de moribus, § 114.
  • Qui no sap callar, tampoc no sap parlar.[3]
(en llatí) Qui tarcere nescit, nescit dicere.
Liber de moribus, § 132.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702 [Consulta: 1339089607]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1339089555]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  4. ↑ Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  5. ↑ Sèneca, 1924, p. 5.
  6. ↑ Sèneca, 1924, p. 10.
  7. ↑ Sèneca, 1924, p. 11.
  8. ↑ Sèneca, 1924, p. 47.
  9. ↑ Sèneca, 1924, p. 52.

Bibliografia

  • Sèneca, Luci Anneu. Cardó, Carles (trad.). Sèneca. De la brevetat de la Vida. De la vida benaurada. De la providència. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924. ISBN 978-84-297-6236-5. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Sèneca&oldid=120077»