Dit: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç pàgines, replaced: fort → fort AWB
#viquimarató
Línia 25: Línia 25:
| refs = <ref name=alcover/>
| refs = <ref name=alcover/>
}}
}}

{{Dita
{{Dita
| dita = En donar un dit, et prenen tota la [[mà]].
| dita = En donar un dit, et prenen tota la [[mà]].
Línia 30: Línia 31:
| variant1 = En donar un dit, et prenen tot el [[braç]].
| variant1 = En donar un dit, et prenen tot el [[braç]].
| refs1 = <ref name=alcover/>
| refs1 = <ref name=alcover/>
| variant2 = En donar-li un dit pren tota la [[mà]]
}}
| refs2 = {{sfn|Aguiló i Fuster|1982|pp=103}}
{{Dita
}}{{Dita
| dita = Més val un dit en es front que una quarterada a l'Horta.
| dita = Més val un dit en es front que una quarterada a l'Horta.
| refs = <ref name=conca/>
| refs = <ref name=conca/>
Línia 77: Línia 79:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

* {{Aguiló volum III}}

*{{Amades Refranys}}
*{{Amades Refranys}}



Revisió del 09:41, 11 jul 2019

Dit
Joan Baptista (1513-1516)
de Leonardo da Vinci
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.

Dites populars

(var.) Dits, dits! va dir s'organista.[2]
(var.) Dits, dits! deia el senyor Biel de l'orgue.[2]
(var.) Dits, dits, que vent no en falta![2]
  • En donar un dit, et prenen tota la .[2]
(var.) En donar un dit, et prenen tot el braç.[2]
(var.) En donar-li un dit pren tota la [3]
  • Més val un dit en es front que una quarterada a l'Horta.[1]
  • Qui menja oli, els dits se n'unta.[2]
(var.) Qui mel maneja, els dits se n'unta.[2]
  • Qui té cinc dits a les mans, ja pot portar guants.[2]
  • Qui té mal al dit i el marit bonic, tot sovint se'l mira.[2]
  • Qui sà el dit se lliga, sanament el deslliga.[2]
  • Qui vol foc, amb sos dits el cerca.[2]
  • Te penses amb un dit tocar el cel, i tota sa no et basta.[2]
  • Tots els dits caben en es nas.[2]

Frases fetes i locucions

  • On sóc jo ningú alça el dit[4]
Frase feta Forma provocativa per la qual hom vol dir que no tolerarà l'ascenència ni el domini de ningú ja que es creu més fort o superior a tothom.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Aguiló i Fuster, 1982, p. 103.
  4. Amades, 2006, p. 49.

Bibliografia

  • Aguiló i Fuster, Marià. Diccionari Aguiló : materials lexicogràfics / aplegats per Marian Aguiló i Fuster ; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu (en català). Vol. III: D i E. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1982 (Biblioteca filològica de l'Institut d'Estudis Catalans). 
  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.