Dit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Frases fetes i locucions: #Viquimarató |
#Viquimarató |
||
Línia 32: | Línia 32: | ||
| refs1 = <ref name=alcover/> |
| refs1 = <ref name=alcover/> |
||
| variant2 = En donar-li un dit pren tota la [[mà]] |
| variant2 = En donar-li un dit pren tota la [[mà]] |
||
| refs2 = {{sfn|Aguiló i Fuster|1982|pp= |
| refs2 = {{sfn|Aguiló i Fuster|1982|pp=101}} |
||
}}{{Dita |
}}{{Dita |
||
| dita = Més val un dit en es front que una quarterada a l'Horta. |
| dita = Més val un dit en es front que una quarterada a l'Horta. |
Revisió del 09:56, 11 jul 2019
Joan Baptista (1513-1516) de Leonardo da Vinci | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.
Dites populars
- (var.) Dits, dits! va dir s'organista.[2]
- (var.) Dits, dits! deia el senyor Biel de l'orgue.[2]
- (var.) Dits, dits, que vent no en falta![2]
- Qui té cinc dits a les mans, ja pot portar guants.[2]
- Qui té mal al dit i el marit bonic, tot sovint se'l mira.[2]
- Qui sà el dit se lliga, sanament el deslliga.[2]
- Qui vol foc, amb sos dits el cerca.[2]
- Te penses amb un dit tocar el cel, i tota sa mà no et basta.[2]
- Tots els dits caben en es nas.[2]
Frases fetes i locucions
- On sóc jo ningú alça el dit[4]
- Forma provocativa per la qual hom vol dir que no tolerarà l'ascenència ni el domini de ningú ja que es creu més fort o superior a tothom.
- Posar o ficar el dit o els dits a la boca[3]
- Fer confessar coses que no es volen dir.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Aguiló i Fuster, 1982, p. 101.
- ↑ Amades, 2006, p. 49.
Bibliografia
- Aguiló i Fuster, Marià. Diccionari Aguiló : materials lexicogràfics / aplegats per Marian Aguiló i Fuster ; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu (en català). Vol. III: D i E. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1982 (Biblioteca filològica de l'Institut d'Estudis Catalans).
- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.