Abat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Frases fetes i locucions: #viquimarato |
|||
| Línia 51: | Línia 51: | ||
| refs = <ref name=alcover/> |
| refs = <ref name=alcover/> |
||
}} |
}} |
||
<br />{{Dita |
<br />{{Dita |
||
| dita = L'abat de les coliflors |
| dita = L'abat de les coliflors |
||
| refs = {{sfn|Amades i Gelats|1980}} |
| refs = {{sfn|Amades i Gelats|1980}} |
||
| notes = Títol que hom aplica als qui es concedeixen importància i s'irroguen honors i títols perquè ningú no fa cas d'ells. |
|||
}} |
}} |
||
{{Frase feta |
{{Frase feta |
||
Revisió del 12:33, 11 jul 2019
 Sant Antoni Abat de Francisco de Zurbarán | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un abat és un superior superior d'un monestir, d'una col·legiata o canònica regular.
Dites populars
- A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat.[1]
- Abat i ballester, mal per als moros.[1]
- Ans coc que abat.[1]
- Com canta l'abat respon el sagristà.[2]
- No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat.[1]
- Per un punt l'abat va perdre sa mula.[1]
Frases fetes i locucions
Indicar que hom no té en compte el qui no és present en un afer.
- Fer l'abat.[1]
- Fer esquellots.
- Fer un abat (d'algú o quelcom).[1]
- Destruir, fer desaparèixer (Mallorca).
- Fer un visca l'abat.[1]
- Fer esquellots o brugit estrident per riure's d'algú.
- L'abat de les coliflors[3]
Títol que hom aplica als qui es concedeixen importància i s'irroguen honors i títols perquè ningú no fa cas d'ells.
- Voler ésser l'abat.[1]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «abat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1998.
- ↑ 3,0 3,1 Amades i Gelats, 1980.
Bibliografia
- Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486.
- Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.