Sèneca: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Diàlegs: Quare opes contemnendas dicit et habet
→‎Diàlegs: Papulas obseruatis alienas
Línia 157: Línia 157:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Sèneca|1924|p=61}}
| refs = {{sfn|Sèneca|1924|p=61}}
}}

{{Cita
| cita = Observeu la granellada dels altres, mentre sou plens d'innombrables úlceres.
| lloc = De vita beata, Llibre XXVII § 4
| original = Papulas obseruatis alienas, obsiti plurimis ulceribus?
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Sèneca|1924|p=71}}
}}
}}



Revisió del 15:26, 13 jul 2019

Infotaula de personaSèneca
Bust de Luci Anneu Sèneca
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Corduba (Antiga Roma)
dècada del 0 aC
Mort Roma
12 d'abril de 65 dC (59/68 anys)
Ocupació Dramaturg, poeta, filòsof, aforista, estadista, polític i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Luci Anneu Sèneca [Lucius Annaeus Seneca] (Còrdova, 4 aC — Roma, 12 d'abril de 65) fou un escriptor, filòsof i polític llatí.

Citacions

  • Allò que la raó no pot guarir sovint ho ha guarit el temps.[1]
(en llatí) Quod ratio non quit saepe sanauit mora.
  • En l'home savi les riqueses són esclaves; en el neci, mestresses.[2]
  • La vida és llarga, si és plena.[1]
  • Ningú no està content de les seves coses, quan mira les dels altres.[1]
  • No és viure molt de temps el que hem de mirar, sinó viure satisfactòriament.[1]
  • No hi ha esclavitud més vergonyosa que la voluntària.[2]
  • És més fàcil que hi hagi acord entre els filòsofs que entre els rellotges.[3]
(en llatí) Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet.
Apocolocyntosis divi Claudii, 54.

Epístoles

  • No és lliure ningú que sigui esclau del seu cos.[2]
  • Qui millor gaudeix de les millors riqueses és qui menys les necessita.[2]
  • Ser esclau de si mateix és la pitjor forma d'esclavitud.[2]
  • No pots defugir els problemes, però pots superar-los.[4]
(en llatí) Effugere non potes necessitates, potes vincere.
Llibre IV. § 37.3.
  • L'home és per l'home un perill cotidià.[3]
(en llatí) Ab homine homini cotidianum periculum.
Llibre XVII-XVIII. § 103.1.

Diàlegs

  • No és massa tard per a començar a viure quan ja ha d'acabar-se?[5]
(en llatí) Quam serum est tunc uiuere incipere cum desinendum est?
De brevitate vitae, Llibre IV § 5.
  • Tothom precipita la seva vida i, enfastidit del present, glateix de desig del futur.[6]
(en llatí) Praecipitat quisque uitam suam et futuri desiderio laborat, praesentium taedio.
De brevitate vitae, Llibre VII § 8.
  • Ningú no et tornarà els anys, ningú no et restituirà a tu mateix; el temps anirà allà on des del començ va dirigir-se, sense decantar ni deturar el seu curs, sense fer brogit, ni avisar la seva velocitat: anirà caient en silenci.[7]
(en llatí) Nemo restituet annos, nemo iterum te tibi reddet. Ibit qua coepit aetas nec cursum suum aut reuocabit aut supprimet; nihil tumultuabitur, nihil admonebit uelocitatis suae: tacita labetur.
De brevitate vitae, Llibre VIII § 5.
  • el summe bé és l'harmonia de l'ànima[8]
(en llatí) summum bonum esse animi concordiam
De vita beata, Llibre VIII § 6.
  • Així, doncs, vagi davant la virtut, i tota passa serà segura.[9]
(en llatí) Agedum, uirtus antecedat, tutum erit omne uestigium.
De vita beata, Llibre XIV § 1.
  • Per què aquell tal és tan amant de la filosofia i mena, tanmateix, una vida opulent? Per què diu que cal menysprear les riqueses i en posseeix? Que cal despreciar la vida i no gens menys viu? Que cal fer poc cabal de la salut i aixímateix en té cura amb la més gran diligència i prefereix tenir-la immillorable?[10]
(en llatí) Quare ille philosophiae studiosus est et tam diues uitam agit? Quare opes contemnendas dicit et habet, uitam contemnendam putat et tamen uiuit, ualetudinem contemnendam, et tamen illam diligentissime tuetur atque optimam mauult?
De vita beata, Llibre XXI § 1.
  • Observeu la granellada dels altres, mentre sou plens d'innombrables úlceres.[11]
(en llatí) Papulas obseruatis alienas, obsiti plurimis ulceribus?
De vita beata, Llibre XXVII § 4.

Atribuïdes

Liber de moribus

  • És una gran cosa saber el moment de parlar i el moment de callar.[3]
(en llatí) Magna rews est vocis et silentii tempora nose.
Liber de moribus, § 74.
  • Fes ús de les orelles més sovint que de la llengua![3]
(en llatí) Auribus frequentius quam lingua utere!
Liber de moribus, § 104.
  • Perjudica els bons qui perjudica els dolents.[3]
(en llatí) Bonis nocet qui malis parcit.
Liber de moribus, § 114.
  • Qui no sap callar, tampoc no sap parlar.[3]
(en llatí) Qui tarcere nescit, nescit dicere.
Liber de moribus, § 132.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702 [Consulta: 1339089607]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1339089555]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  4. Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  5. Sèneca, 1924, p. 5.
  6. Sèneca, 1924, p. 10.
  7. Sèneca, 1924, p. 11.
  8. Sèneca, 1924, p. 47.
  9. Sèneca, 1924, p. 52.
  10. Sèneca, 1924, p. 61.
  11. Sèneca, 1924, p. 71.

Bibliografia

  • Sèneca, Luci Anneu. Cardó, Carles (trad.). Sèneca. De la brevetat de la Vida. De la vida benaurada. De la providència. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924. ISBN 978-84-297-6236-5.