Teresa Pàmies i Bertran: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Citacions: VD:VR2019
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 49: Línia 49:
| lloc = ''La filla del gudari''
| lloc = ''La filla del gudari''
| data = 1997
| data = 1997
}}

== Citacions sobre Teresa Pàmies ==
{{Cita
| cita = Una característica de Teresa Pàmies és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al mateix temps qualitats.
| refs = {{Ref-publicació|cognom=Riera Llorca|nom=Vicenç|article=La crònica novel·lesca de Teresa Pàmies|publicació=Serra d'Or|url=|data=maig 1977|pàgines=}}
| autor = Vicenç Riera Llorca
| lloc = Serra d’Or
| data = maig 1977
}}
}}



Revisió del 12:43, 28 ago 2019

Infotaula de personaTeresa Pàmies i Bertran
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Balaguer (Noguera)
8 d'octubre de 1919
Mort Granada (Espanya)
13 de març de 2012 (92 anys)
Ocupació Escriptora, periodista, activista política i biògrafa
Modifica dades a Wikidata

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora catalana.

Citacions

  • No m'he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació.[1]
Entrevista diari Avui, 2001.
Entrevista feta després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.
  • Jo vaig entrar en la política de la mà del meu pare, i vaig entrar en la literatura de la mà del meu pare, [...] perquè el Testament a Praga és inconcebible sense la participació literària del meu pare.[2]
Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 juny 1984.
  • Quan es va produir el maig del 68 a Txecoslovàquia l'anomenada «Primavera de Praga», vaig tenir la idea, i m'ho vaig proposar, d'escriure, amb les memòries del meu pare i les meves pròpies, el Testament a Praga, i presentar-lo a un premi que es donava a Barcelona. [...] Vaig elaborar el llibre, [...] el vaig enviar per correu a l'editorial Destino, que era l'organitzadora del premi, i vaig dir: «Bé, és com aquell qui llença una botella al mar... Un missatge en una botella... A veure si arriba.» I hi va arribar.[3]
Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 juny 1984.


Obra literària

  • El món, te'l fas sempre a la mesura dels teus desitjos.[4]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap.[4]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • L'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos.[4]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.[4]
La filla del gudari, 1997.

Citacions sobre Teresa Pàmies

  • Una característica de Teresa Pàmies és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al mateix temps qualitats.Riera Llorca, Vicenç «La crònica novel·lesca de Teresa Pàmies». Serra d'Or, (maig 1977).
Serra d’Or, maig 1977. — Vicenç Riera Llorca

Referències

  1. Vàzquez, Eva. «L'última veu de l'exili se'n va». El Punt Avui, 14-03-2012. [Consulta: 31 octubre 2016].
  2. «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 12:16»
  3. «Crear i viure - Teresa Pàmies». RTVE. «minut 18:21»
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Teresa Pàmies». Minimàlia.net, 2007-. [Consulta: 31 octubre 2016].