Perejaume: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat) #IABot (v2.0 |
Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat) #IABot (v2.0 |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més. |
| cita = Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més. |
||
| refs = <ref>{{Ref-publicació|cognom=Nopca|nom=Jordi|article=Perejaume: "Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més"|publicació=Ara.cat|url=http://www.ara.cat/cultura/Perejaume-Edicions_62-Poesia_0_562743883.html|data=28 de setembre de 2011}}</ref> |
| refs = <ref>{{Ref-publicació|cognom=Nopca|nom=Jordi|article=Perejaume: "Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més"|publicació=Ara.cat|url=http://www.ara.cat/cultura/Perejaume-Edicions_62-Poesia_0_562743883.html|data=28 de setembre de 2011|consulta=1492977096|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120304122408/http://www.ara.cat/cultura/Perejaume-Edicions_62-Poesia_0_562743883.html|arxiudata=1330863848}}</ref> |
||
| lloc = Presentació del seu llibre ''Pagèsiques'' (Barcelona) |
| lloc = Presentació del seu llibre ''Pagèsiques'' (Barcelona) |
||
| data = 28 de setembre de 2011 |
| data = 28 de setembre de 2011 |
Revisió de 19:22, 21 oct 2019
Perejaume | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Sant Pol de Mar (Maresme), 20 de gener de 1957 (67 anys) |
Ocupació | Pintor, escriptor, poeta, escenògraf i artista |
Obra amb drets d'autor | |
Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957), és un artista i poeta català.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més.[1]
- Presentació del seu llibre Pagèsiques (Barcelona), 28 de setembre de 2011.
- El lloc és un do, com el temps, que també és un do.[2]
- Barcelona, 2012.
- Entrevista a Ràdio Web MACBA
- Barcelona, 2012.
- Només perdura el que es repeteix.[2]
- Barcelona, 2012.
- L'oblit és com el femer. El femer s'ha de cultivar com el camp. L'oblit s'ha de veure com un espai generatiu.[2]
- Barcelona, 2012.
- Barcelona, 2012.
- També és limitada la imaginació, la creativitat, el marge d’operació de les metàfores. Tot això es gasta.[2]
- Barcelona, 2012.
- Les coses ens sedueixen molt per la pèrdua. Funcionen molt elegíacament.[2]
- Barcelona, 2012.