Cullera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Rescat de fonts 0 I etiquetatge 1 com a trencat) #IABot (v2.0 |
Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat) #IABot (v2.0 |
||
| Línia 100: | Línia 100: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|2|refs= |
{{referències|2|refs= |
||
<ref name="viladot">{{Ref-llibre | |
<ref name="viladot">{{Ref-llibre |cognom=Viladot-Puig |nom=J. |url=http://books.google.es/books?id=yuqUAAAACAAJ&dq=ca |títol=El Refranyer de Joan Viladot |editorial=Pagès editors |lloc=Lleida |data=2003 |isbn=849779074X |consulta=1545542003 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141216202059/http://books.google.es/books?id=yuqUAAAACAAJ&dq=ca |arxiudata=1418761259 }}</ref> |
||
<ref name="alcover">{{Ref-llibre | cognom = Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B. |enllaçautor= |coautors= |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002 |pàgines= |isbn= }}</ref> |
<ref name="alcover">{{Ref-llibre | cognom = Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B. |enllaçautor= |coautors= |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002 |pàgines= |isbn= }}</ref> |
||
<ref name="pares">{{Ref-llibre |cognom=Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.es/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn=842974519X }}{{Enllaç no actiu|date=1571796484 }}</ref> |
<ref name="pares">{{Ref-llibre |cognom=Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.es/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn=842974519X }}{{Enllaç no actiu|date=1571796484 }}</ref> |
||
Revisió del 04:56, 23 oct 2019
 Cullera | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Una cullera és un estri de metall o fusta que té la forma d'una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i va unida al mànec per on s'agafa. Serveix per a prendre una porció del contingut d'un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.
Dites populars
- A home sa, cullera de pa.[1]
- D'agafar les culleres, n'hi ha de moltes maneres.[2]
- Llet i cullera el pa espera.[3]
- M'agrada, me gusta amb una cullera de fusta.[4]
- Ni menjar sopes sense cullera ni tenir portes amb polleguera.[1]
- No preparis la cullera si tens buida la sopera.[1]
- Què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?.[2]
- Sa cullera de plata no fa més bo es menjar.[2]
- Sa cullera fa es brou.[2]
- Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.[3]
- Tothom pot triar la cullera que ha de menjar.[3]
Frases fetes i locucions
- Arribar a cullera.[2]
- Deixar-se la cullera a presidi.[2]
- Durar tant com una cullera de pa.[2]
- Fer la cullera.[2]
- Ficar-hi la cullera.[2]
- Quina manera de fer culleres![2]
- Venir cullera amb fesol.[2]
- Viure (o durar) més que mànecs de cullera.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X [Consulta: 1545542003].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.[]
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
Bibliografia
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.