Ase: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Insertar cita
Línia 263: Línia 263:
{{Frase feta
{{Frase feta
| frase = No veure'n dos dalt (o damunt) d'un burro.
| frase = No veure'n dos dalt (o damunt) d'un burro.
|refs = {{sfn|Gisbert|2011}}
| refs = {{sfn|Gisbert|2011}}
}}
{{Frase feta
{{Frase feta
| frase = Per tu s'ha tret l'ase de l'[[estable]].
| frase = Per tu s'ha tret l'ase de l'[[estable]].

Revisió del 10:32, 17 abr 2020

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula taxonòmicaAse
Ase català
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Equus africanus asinus
Regne animal
Modifica dades a Wikidata

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Dites populars

(var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc![3]
(var.) Alabat, ruc, que a fira et duc![3]
Dita popular Es diu per recriminar els immodestos.
  • Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.[2]
(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.[1](Olot)Viquidites:Abreviacions
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[2]
  • El burro creix y l'albarda no.[7](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.[7](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.[7](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro menja gram, quan li apreta la fam.[7]
  • El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.[7](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro sempre va davant del arriero.[7](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El burro del traginer sempre va a davant.[3]
Dita popular Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
  • El burro vell, si no tira, guía.[7]
  • El burro y el ignorant son fills de cosins germans.[7](català arcaic)Viquidites:Abreviacions
  • El sol de maig estella el cap del burro.[2]
  • Home casat, ruc espatllat.[1]
  • L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[2]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.[9]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.[9]
Dita popular Dir-li a algú que no té vergonya.
(var.) Besada d'ase no taca.[1](Men.)Viquidites:Abreviacions
Dita popular Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.

Frases fetes i locucions

Ase
«Gràcies a Déu que ha parit la burra!» (Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava)
Ase
«Sembla que no hagis vist mai un burro volar.» (Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.)
«Té orelles de burro.» (Tenir les orelles grosses)
Frase feta Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
Frase feta Es diu quan algú reconeix el seu error.
  • Delicat com una ungla d'ase.[3]
  • Dic pestes del ruc, però me l'enduc.[9]
Frase feta Critica a aquells que fan menyspreu de les coses i és notori que estan desitjant-les.
  • Duràs més cops que un burro de Guixaire.[3]
Frase feta Es diu per a amenaçar algú.
  • És anat per ase i tornat per burro.[3]
Frase feta Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
  • És vergonyós com un burro de gitano.[3]
Frase feta Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
  • Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.[2]
Frase feta Ésser molt malfeiner
  • Fa creixença de burro.[3]
Frase feta Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
  • Gràcies a Déu que ha parit la burra![3]
Frase feta Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
  • L'han enviat a engegar la burra.[3]
Frase feta Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.
  • No veure'n dos dalt (o damunt) d'un burro.[13]
  • Per tu s'ha tret l'ase de l'estable.[3]
Frase feta Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
(var.) És un ase mort.[3]
Frase feta Es diu quan quelcom pesa molt.
  • Quan l'ase s'haurà mort de rialles.[3]
Frase feta Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
Frase feta Rebre molts cops.
  • Sembla que no hagis vist mai un burro volar.[3]
Frase feta Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
  • Ser el burro dels cops.[3]
Frase feta Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
Frase feta Es diu de qui té les orelles grosses.
  • Tocar l'ase.[3]
Frase feta Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.
  • Treure l'ase del cos.[3]
Frase feta Es diu quan quelcom pesa molt.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ase». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Cinc mil, 1965.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Gomis i Mestre, 2014.
  4. Pàmies; Palou; 2012, pp194.
  5. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 18 abril 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Parés i Puntas, 1999.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Alberòla, 1928.
  8. Font, 1988.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 abril 2024].
  10. Viladot-Puig, 2003.
  11. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127. [Enllaç no actiu]
  12. Fontana, 2016, p. 17.
  13. Gisbert, 2011.

Bibliografia

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9. 
  • Font, Ramon. Refranys de la llengua catalana (en català). 3a. Sant Cugat del Vallès (Barcelona): Rourich, 1988. ISBN 84-85946-48-0.