Fedre: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 78: Línia 78:
{{Cita
{{Cita
| cita = Aviat trencaràs l'arc, si el tens sempre tesat; en canvi, si l'afluixes, et serà útil quan vulguis.
| cita = Aviat trencaràs l'arc, si el tens sempre tesat; en canvi, si l'afluixes, et serà útil quan vulguis.
| lloc = Llibre III. XIV.
| lloc = Llibre III. XIV. De Lusu et Seueritate
| notes =
| original = Cito rumpes arcum, semper si tensum habueris; at si laxaris, cum voles erit utilis.
| original = Cito rumpes arcum, semper si tensum habueris; at si laxaris, cum voles erit utilis.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name="diccionari" />
| refs = <ref name="diccionari" />
}}
}}

==== Llibre IV ====
==== Llibre IV ====
{{Cita
{{Cita

Revisió del 12:26, 20 abr 2020

Infotaula de personaFedre
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Macedònia Central (Grècia)
dècada del 20 aC
Mort dècada del 50 dC (59/78 anys)
Ocupació Escriptor i poeta
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Fedre [Phaedrus] (Tràcia, aprox. 15 aC — ?, aprox. 50 dC) fou un fabulista llatí d'origen traci.

Citacions

Faules

Llibre I

  • Qui desitja les coses alienes, perd les seves.[1]
(en llatí) Amittit merito proprium qui alienum adpetit.
Llibre I. IV. El gos que duia un tros de carn pel riu.
  • L'aliança amb el poderós mai és segura.[1]
(en llatí) Numquam est fidelis cum potente societas.
Llibre I. V. La vaca i la cabreta, El xai i el lleó.
  • En el canvi de govern sovint els pobres no canvien més que el nom de l'amo.[1]
(en llatí) In principatu commutando civium nil praeter domini nomen mutant pauperes.
Llibre I. XV. L'ase i el vell pastor.
  • Els afalacs d'un home dolent amaguen paranys.[1]
(en llatí) Habent insidias hominis blanditiae mali.
Llibre I. XIX. La gossa que cadellava.

Llibre II

  • Ningú no està prou protegit contra els poderosos.[1]
(en llatí) Contra potentes nemo est munitus satis.
Llibre II. VI. Aquila et Cornix.
  • Les grans fortunes estan exposades al perill.[1]
(en llatí) Magna periculo sunt opes obnoxiae.
Llibre II. VII. Muli Duo et Latrones.
  • El pobre, en voler imitar el ric, troba la perdició.[1]
(en llatí) Inops, potentem dum vult imitari, perit.
Llibre II. XXI.
  • Els humils pateixen quan els poderosos es barallen[1]
(en llatí) Humiles laborant, ubi potentes dissident.
Llibre II. XXVII.

Llibre III

  • Aviat trencaràs l'arc, si el tens sempre tesat; en canvi, si l'afluixes, et serà útil quan vulguis.[1]
(en llatí) Cito rumpes arcum, semper si tensum habueris; at si laxaris, cum voles erit utilis.
Llibre III. XIV. De Lusu et Seueritate.

Llibre IV

  • No sempre les coses són el que semblen.[1]
(en llatí) Non semper ea sunt quae videntur.
Llibre IV. II. Poeta.
  • La primera vista enganya molts.[1]
(en llatí) Decipit frons prima multos.
Llibre IV. II. Poeta.
  • El savi sempre va carregat de riqueses.[1]
(en llatí) Homo doctus in se semper divitias habet.
Llibre IV. XXIII. De Simonide.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.