Sal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
| dita = [[Ous]] sense sal, no fan bé ni mal. |
| dita = [[Ous]] sense sal, no fan bé ni mal. |
||
| refs = {{sfn|''Cinc mil''|1965|ref=5000}} |
| refs = {{sfn|''Cinc mil''|1965|ref=5000}} |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Sal i [[berrugues]], el [[dimoni]] se us enduga. |
|||
| refs = {{sfn|Gomis i Mestre|2015}} |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| Línia 52: | Línia 56: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{5000 refranys}} |
* {{5000 refranys}} |
||
* {{Gomis}} |
|||
* {{Parés}} |
* {{Parés}} |
||
Revisió del 23:40, 5 jul 2020
 Mina de sal a Cardona | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La sal és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl. Altres denominacions sovint usades són sal comuna, sal marina (quan prové del mar), sal fina o sal de taula (quan és refinada i reduïda a pols), o sal gruixuda o grossa, de gra menys fi, per al seu ús principalment culinari.
Dites populars
- A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam.[1]
- A Cervera venen oli, a Cardona venen sal, a Santpedor el vinagre i a Sallent fan l'enciam.[1]
- (var.) A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.[1]
- Dona sossa i tomàquet sense sal ni pel diable no val.[1]
- Donar sal a les ovelles en divendres és la desgràcia del ramat.[2]
- El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert.[1]
- Els tomàtecs i la sal són la gràcia dels menjars.[1]
- La lletugeta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal.[1]
- Ous sense sal, no fan bé ni mal.[2]
- Sal i berrugues, el dimoni se us enduga.[3]
- Vessar vi, bon destí; vessar sal, mal senyal.[2]
Referències
Bibliografia
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.