Herba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
}} |
}} |
||
== Dites populars == |
== Dites populars == |
||
{{Dita |
|||
| dita = A camí fressat, herba no hi naix. |
|||
| refs = {{sfn|Gomis i Mestre|2015}} |
|||
}} |
|||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = [[Aigua]] de [[març]], herba als sembrats. |
| dita = [[Aigua]] de [[març]], herba als sembrats. |
||
| Línia 37: | Línia 33: | ||
| dita = Herba seca per al [[burro]] sols me'n queda un manollet, però demà anirè a [[Muro d'Alcoi|Muro]] i li'n pendrè un costalet. |
| dita = Herba seca per al [[burro]] sols me'n queda un manollet, però demà anirè a [[Muro d'Alcoi|Muro]] i li'n pendrè un costalet. |
||
| refs = {{sfn|Sanchis Guarner|1983|pp=110-111|loc=Vol. 3. Sector meridional}} |
| refs = {{sfn|Sanchis Guarner|1983|pp=110-111|loc=Vol. 3. Sector meridional}} |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = L'herba seca, curta o llarga, pel [[juny]] deu estar segada. |
|||
| refs = {{sfn|Gomis i Mestre|2015}} |
|||
| registre = [[Valls]], [[Alt Camp]] |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| Línia 56: | Línia 47: | ||
| variant1 = Mala herba mai mor, i el [[bestiar]] no la menja. |
| variant1 = Mala herba mai mor, i el [[bestiar]] no la menja. |
||
| refs1 = {{sfn|Alcover|Moll|2002}} |
| refs1 = {{sfn|Alcover|Moll|2002}} |
||
| variant2 = La mala herba sempre creix. |
|||
| refs2 = {{sfn|Gomis i Mestre|2015}} |
|||
| registre2 = [[Ross.]] |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| Línia 75: | Línia 63: | ||
| dita = Per [[ferida]] i per [[beguda]] usa herba coneguda. |
| dita = Per [[ferida]] i per [[beguda]] usa herba coneguda. |
||
| refs = <ref name=gargallo/> |
| refs = <ref name=gargallo/> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Quan creix herba als sembrats, creix la llengua dels llogats. |
|||
| refs = {{sfn|Gomis i Mestre|2015}} |
|||
| registre = [[Alt Empordà]] |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| Línia 90: | Línia 73: | ||
| significat = Créixer o propagar-se molt. |
| significat = Créixer o propagar-se molt. |
||
| refs = {{sfn|Alcover|Moll|2002}} |
| refs = {{sfn|Alcover|Moll|2002}} |
||
}} |
|||
{{Frase feta |
|||
| frase = És més coneguda que la mala herba. |
|||
| significat = Es diu d'una cosa molt coneguda. |
|||
| refs = {{sfn|Gomis i Mestre|2015}} |
|||
}} |
}} |
||
{{Frase feta |
{{Frase feta |
||
Revisió del 23:48, 5 jul 2020
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra.
Citacions
- (en anglès) Time is an herb that cures all diseases.
Poor Richard's Almanack. — Benjamin Franklin
Dites populars
- Aigua de març, herba als sembrats.[2]
- Cada herba té la seva virtut.[3]
- De les herbes molles se'n torquen el cul.[2]
- Herba crua, dona nueta i dormir en terra dura, porten l'home a la sepultura.[2](Val.)
- Herba seca per al burro sols me'n queda un manollet, però demà anirè a Muro i li'n pendrè un costalet.[4]
- L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla dues, és fem.[5]
- La mala herba sempre creix.[2]
- Mala herba mai mor.[2]
- Mala herba prest s'arrela.[2]
- Marieta, Mariola, no et casis a Corbins, que et faran anar al defora a fer herba pels conills.[6]
- Pasqua marçal, poca herba i poc gra.[7]
- Per ferida i per beguda usa herba coneguda.[5]
- Tòtil cantat, xai eixivernat, si té prou herba i no és granat.[8]
Frases fetes i locucions
- Créixer com la mala herba.[2]
Créixer o propagar-se molt.
- Ésser una mala herba.[2]
- Ésser una mala persona.
- Fer feix de tota herba.[2]
- Aprofitar-ho tot.
- Necessitar molt de temps per aconseguir alguna cosa.
- I altres herbes.[2]
- I altres coses.
- ¿Quines herbes te fan coure els ulls?[2]
- Es diu d'algú que es fica en allò que no és del seu interès.
- Fer mal algú, perjudicar-lo.
Referències
- ↑ Franklin, 1914.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Gomis i Mestre, 2015.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 110-111, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Amades i Gelats, 2001, p. 37.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 18 març 2017].
- ↑ Amades, 1989, p. 215.
Bibliografia
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «herba». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Franklin, Benjamin. Poor Richard's Almanack. Waterloo, Iowa: The U.S.C. Publishing Co,, 1914.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.