Erasme de Rotterdam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Rescat de fonts 0 I etiquetatge 1 com a trencat) #IABot (v2.0 |
m Revertides les edicions de InternetArchiveBot (discussió) a l'última versió de DocoBot Etiqueta: Reversió |
||
Línia 48: | Línia 48: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències|refs= |
{{Referències|refs= |
||
<ref name="felicitat">{{ref-web |url=http://archive.is/9u2i |títol=Camí a la felicitat |consulta=23 [[juny]] 2012 |lloc=Barcelona |editor=Catalunya Ràdio S.R.G |
<ref name="felicitat">{{ref-web | url = http://archive.is/9u2i |títol=Camí a la felicitat |consulta= 23 [[juny]] 2012 |lloc=Barcelona |editor=Catalunya Ràdio S.R.G|data= }}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 21:36, 3 ago 2020
Retrat d'Erasme de Rotterdam per Hans Holbein (1523) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Obres de l'autor a Viquitexts | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Rotterdam, 28 d'octubre de 1466 |
Mort |
Basilea, 12 de juliol de 1536 (69 anys) |
Ocupació | Traductor, filòsof, teòleg, assagista, traductor de la Bíblia, escriptor, Lady Margaret's Professor of Divinity (en) , llatinista, prevere catòlic de ritu romà i professor d'universitat |
Els drets d'autor han expirat | |
Desideri Erasme, també conegut com Erasme de Rotterdam (Rotterdam, 28 d'octubre de 1469 — Basilea, 12 de juliol de 1536) fou un filòsof, filòleg i teòleg holandès, autor d'importants obres en llatí i el creador del moviment humanista.
Citacions
- Hem de rebre per amics als qui sabem i coneixem que amb d'altres han estat fidels i veritables amics.[1]
- La ciència és un sol bé i pel contrari la ignorància és un sol mal. I això és així perquè la ignorància és causa per la major part de tots els mals que es cometen i el saber és causa de tots els béns que es fan.[1]
- La vida humana és semblant a un teatre o un lloc públic on tots s'ajunten, uns per negociar, d'altres per mirar, d'altres per xerrar, i on finalment tots estan solícits i ocupats, tret del filòsof vertader. Aquest, amb total seguretat, gaudeix del brogit , contemplant i considerant les vanitats i costums perverses d'aquest món.[1]
- Quan d'un sol no confiem, tampoc hem de confiar de molts essent semblants.[1]
- Solia dir Sòcrates que cap possessió és més preciosa que el vertader amic i de cap altra part se'n pot assolir més profit i delit.[1]