Gall

Gall

Gall
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Gallus gallus domesticus
Regne	animal

El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina i quan cova els ous, lloca.

Citacions

• Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.

Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret

Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.

Dites populars

Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.

• A gall que fa renou, li estrenyen el coll.
• A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla.(Empordà)
• A mig gener, cada gallina al joquer.
• A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.

(var.) A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.

• Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.
• Cada gall canta en son galliner.

(var.) Cada gall en son galliner canta molt bé.

• Dels acabats en -ina, el millor és la gallina.
• Dos galls dins un galliner no canten bé.

(var.) Dos galls en un galliner, no pot ser.

• Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.
• El gall blanc crida a les bruixes.
• El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.(Men., Urgell)
• Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.
• Gall que canta amb el sol post, crida la mort.
• Gallina de menestral, cada ploma costa un real.(Segarra, Urgell)
• Gallina ganyuda, a son amo ajuda.(Men.)
• Gallina petita no pot fer gros ou.(Mall.)
• Guineu que dorm, no menja gallina.
• La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina.
• La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot ho arreplega.
• Nas de gall, geni de cavall.
• Pollastre de gener, cada ploma val un diner.
• Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.
• Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja.
• Quan les gallines van pels alts, senyal de vent.
• Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.
• Sa gallina, p'es gall, mai és vella.(Men.)
• Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.
• Ses gallines ponen p'es bec.

Per a que les gallines siguin bones ponedores, cal alimentar-les bé.

• Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner.
• Si vols tenir la gallina lluenta, dóna-li l'aigua pudenta.
• Tants a tants, no fugen els soldats per les gallines.
• Un bon gall no és pas mai gras.(Ross.)
• Val més pardal en mà que gallina volar.(Alguer)

(var.) Millor un ou avui que una gallina demà.

• Visca la gallina, visca amb sa pepida.
• Volen saber més ets ous que ses gallines.(Men.)

Dites relacionades amb l'alimentació

• Brou de gallina els morts ressuscita.
• Brou de gallina torna la vida.
• El barb, la truita i el gall, menjar de maig.
• El caldo de gallina resta set anys dins del ventre.
• Gallina i moltó, olla de festa major.

(var.) Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor.

• Gallina vella fa bon caldo.

(var.) Gallina vella fa bon brou.

(var.) Gallina negra fa bon brou.(Alguer)

• La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella.
• Més val pa eixut amb amor, que gallines amb temor.

(var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb rancor.

(var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb remor.

• Precaució i brou de gallina estalvia medecina.
• Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.
• Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.
• Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.
• Val més gallina que sardina.(Empordà)

Dites relacionades amb el santoral

• Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.
• Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n darem un tall.
• Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.
• Capó de vuit mesos, menjar de rei.
• Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.
• El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
• De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall.

(var.) De Sant Tomàs a Nadal, just un passa de gall.

• Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner.
• Per la Candelera la gallina pon a l'era.
• Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.
• Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.
• Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.
• Per Nadal, la gallina al gavadal.
• Per Nadal, ric i pobre menja gall.
• Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.
• Per Santa Caterina, ven la gallina, i per Sant Esteve que torni a ésser teva.
• Polles agostines, per Nadal són gallines.

Cançons populars

• Sa gallina blanca / tot ho escampa; / sa gallina negra / tot ho arreplega; / es corb, / en tocar-lo, fa es mort; / an es camí de Ciutat / ses formigues l'han roegat; / n'han fet una fossa / d'una canya grossa; / n'han fet un capçal / d'un aumut i mig de sal; / sa figa secaiona, / si no cau avui caurà demà; / si no cau demà, s'altre; / sa més forta; / (en dir això donen empenta forta a l'engronsadora); sa mitjancera; / sa de no-res; / a baix és.

Cançó d'un joc infantil de nenes on una nena es gronxa amb una corda i les altres canten.

Embarbussaments

• Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics

Frases fetes i locucions

• Anar coll tort, com es gall de Son Punta.(Men.)

Anar amb el coll tort.

• Cantar de gall.

Parlar i obrar superbiosament.

• Es gall i tot els pon.(Mall.)

Persones que tenen molta sort i tot els hi surt bé.

• Ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.(Mall.)

Ésser molt xerraire i poc discret.

• Estar amb es gall dins sa pastera.(Men.)

Estar aturat o entrebancat, i sense poder sortir d'aquest estat.

• Més prompte que canta un gall.(val.)

De forma ràpida, en poc temps.

• No cantar-ne gall ni gallina.

(var.) No cantar-ne galls ni gallines.

No parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada.

• Posar-se com un gall.

Enfurismar-se molt.

• Pujar més el farciment que el gall.

Ser més gran o voluminós la part accidental que la principal d'una cosa.

• Valer més el farciment que el gall.

Quan es dóna més importància a les coses secundàries que a les principals.

Endevinalles

• Endevina endevinalla,
  quin és l'ocell que pon en palla?

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739. 
• Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments (en català). Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396. 
• Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla (en català). Valls: Cossetània, 1999 (El Tinter ; 13). ISBN 8489890471.