Esternut: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
intro
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:
| dita = Tres esternuts, [[refredat|constipat]] segur.
| dita = Tres esternuts, [[refredat|constipat]] segur.
| refs = <ref name=gargallo/>
| refs = <ref name=gargallo/>
}}
{{Dita
| dita = Més val [[suor|suar]] que esternudar.
| registre= val.
| refs = <ref name=DCVB2/>
}}
{{Dita
| dita = Esternudar i rascar, tot vol escomençar.
| registre= val.
| refs = <ref name=DCVB2/>
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 22: Línia 32:
== Referències ==
== Referències ==
{{referències|refs=
{{referències|refs=
<ref name=DCVB2>{{DCVB|esternudar}}</ref>
<ref name=gargallo>{{Gargallo}}</ref>
<ref name=gargallo>{{Gargallo}}</ref>
}}
}}

Revisió del 17:54, 22 oct 2020

Esternut
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un esternut o esternudament és un estímul reflex d'expulsió convulsiva d'aire que parteix dels pulmons per a eixir pel nas o la boca.

Dites populars

  • Tres esternuts, constipat segur.[1]
  • Més val suar que esternudar.[2](val.)Viquidites:Abreviacions
  • Esternudar i rascar, tot vol escomençar.[2](val.)Viquidites:Abreviacions
  • Yan isrwatn ififl tqanti d tinzi.[3]
Dita popular Qui recull bitxos ha d'aguantar esternuts. (dita amaziga)

Endevinalles

  • Neix cantant i mor sense ossos.[4]
(var.) Neix cantant i mor sense ossos a l'instant.[5]

Referències

  1. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].
  2. 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «esternudar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Akioud; Castellanos, 2007, p. 121.
  4. Amades, 1982.
  5. Castellví, 1956.

Bibliografia

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.