Alexandre el Gran: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 62: Línia 62:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Res per als coratjosos no és inconquerible ni segur per als covards.
| cita = Res per als coratjosos no és inconquerible ni segur per als [[covards]].
| lloc = ''Alexandre''. Epígraf LVIII
| lloc = ''Alexandre''. Epígraf LVIII
| original = οὐδὲν ᾤετο τοῖς θαρροῦσιν ἀνάλωτον οὐδὲ ὀχυρὸν εἶναι τοῖς ἀτόλμοις.
| original = οὐδὲν ᾤετο τοῖς θαρροῦσιν ἀνάλωτον οὐδὲ ὀχυρὸν εἶναι τοῖς ἀτόλμοις.

Revisió del 21:29, 14 gen 2021

Infotaula de personaAlexandre el Gran
Bust d'Alexandre el Gran
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Pel·la (Grècia)
20 de juliol de 356 aC
Mort Babilònia (Imperi Aquemènida)
10 de juny de 323 aC (32 anys)
Ocupació Polític, cap militar i monarca
Modifica dades a Wikidata

Alexandre III el Gran [en grec antic: Αλέξανδρος ο Μέγας] o Alexandre el Magne (?, 356 aC — ?, 13 de juny de 323 aC) fou un rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d'Olimpíada, conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Citacions

  • M'estimaria excel·lir per la coneixença de les coses més altes que per la puixança.[1]
(en grec) ἐγὼ δὲ βουλοίμην ἂν ταῖς περὶ τὰ ἄριστα ἐμπειρίαις ἢ ταῖς δυνάμεσι διαφέρειν.
Alexandre. Epígraf VII.
Carta d'Alexandre Magne a Aristòtil.
  • Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena![1]
(en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
Alexandre. Epígraf IX.
Retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
  • Doncs jo, si no fos Alexandre voldria ésser Diògenes.[1]
(en grec) ἀλλὰ μὴν ἐγὼ εἰ μὴ Ἀλέξανδρος ἤμην, Διογένης ἂν ἤμην.
Alexandre. Epígraf XIV.
  • No furto la victòria.[1]
(en grec) οὐ κλέπτω τὴν νίκην.
Alexandre. Epígraf XXXI.
Resposta d'Alexandre a la proposta dels seus generals d'atacar l'exèrcit persa de nit, hores abans de la batalla de Gaugamela.
  • No sabeu que l'objectiu de la nostra victòria és no fer el mateix que els vençuts?[1]
(en grec) οὐκ ἴστε ὅτι τοῦ κρατεῖν πέρας ἡμῖν ἐστι τὸ μὴ ταὐτὰ ποιεῖν τοῖς κεκρατημένοις.
Alexandre. Epígraf XL.
Retret d'Alexandre el Gran als seus generals degut a la vida luxuriosa que feien comparada amb la dels perses.
(en grec) μισῶ σοφιστήν, ὅστις οὐδ᾽ αὑτῷ σοφός.
Alexandre. Epígraf LIII.

Atribuïdes

  • Dormen més dolçament els qui han fatigat que no pas els fatigats.[1]
(en grec) οὐδὲ ὁρῶσι τοῖς Περσῶν βίοις τοὺς ἑαυτῶν παραβάλλοντες, ὅτι δουλικώτατον μέν ἐστι τὸ τρυφᾶν, βασιλικώτατον δὲ τὸ πονεῖν.
Alexandre. Epígraf XL.
Plutarc descriu una conversa filosòfica d'Alexandre el Gran als seus generals.
  • Res per als coratjosos no és inconquerible ni segur per als covards.[1]
(en grec) οὐδὲν ᾤετο τοῖς θαρροῦσιν ἀνάλωτον οὐδὲ ὀχυρὸν εἶναι τοῖς ἀτόλμοις.
Alexandre. Epígraf LVIII.
Plutarc descriu el pensament d'Alexandre el Gran sobre la fortuna.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942.