Escopeta: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
+11
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 116: Línia 116:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{Amades Folklore}}
* {{Amades Folklore}}
* {{Endevinaller}}
* {{500 endevinalles}}
* {{500 endevinalles}}
* {{Llibre Endevinalles}}
* {{Nostres Endevinalles}}
* {{Nostres Endevinalles}}
* {{Parés}}
* {{Parés}}
* {{Llibre Endevinalles}}
* {{Endevinaller}}


[[Categoria:Armes]]
[[Categoria:Armes]]

Revisió del 13:17, 16 abr 2021

Infotaula d'objecteEscopeta
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus arma de foc llarga, Ànima llisa, arma de foc i hunting weapon (en) Tradueix
Modifica dades a Wikidata

Una escopeta és una arma de foc llarga d'ànima llisa d'un on més canons.

Dites populars

Dita popular Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
Dita popular L'economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai.
  • Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixis, que no se'n torna cap.[2]
  • No es poden tirar trets a les serps, perquè es rebenten les escopetes.[3]
  • Parla del llop, amanix l'escopeta.[4]
  • Una escopeta buida fa por a dos.[5]

Frases fetes i locucions

  • Aquí et vull veure, escopeta.[5]
Frase feta S'indica quan una situació és difícil i és el moment de veure com es treuen les forces o recursos per a resoldre-la.
Frase feta Tenir pocs recursos.
  • Escopeta de cul calent.[5](val.)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Persona lleugera, mancada de serietat, poc raonadora.
Frase feta Tenir molta afició a la caça.
  • Tenir algú a tret d'escopeta.[5]
(var.) Tenir alguna cosa a tret d'escopeta.[5]
Frase feta Tenir-ho a punt, poder-ne disposar o poder-ho dominar fàcilment.

Endevinalles

  • La meva llengua és de foc,
    i no sóc l'Esperit Sant;
    crido per defensar l'amo,
    que no he conegut mai.[7]
  • Mala i traïdorenca.
    Si apunte bé,
    li pegues a la primera.[8]
  • No sóc creu, em duen a coll;
    no sóc dona i em fan carícies;
    la meva veu a tothom dóna espant
    i no sóc l'Esperit Sant.[7]
  • Quan me pos a cridar fort,
    ningú s'atreveix a riure;
    a qualcú li donc per viure
    i a molts he donat la mort.[7]
  • Un carrer estret, fosc i llarg
    que amb la mort està abraçat.[7][9]
  • Una cambra fosca, fosca,
    tota plena de pedaços,
    dintre d'ella hi viu la mort
    i l'home la du en sos braços.[10][7]
  • Una cosa llarga i llisa
    que de lluny avisa.[8]
(var.) Una vella en un racó
tira pets a l'Aragó.[8]
  • Una vella tira un pet
    que et pot enviar al canyet.[11]
  • Sense ser nen vaig a braç,
    canto sols quan vull fer mal,
    la meva llengua és de foc,
    tinc escó però no tinc llar.[10]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 29 març 2024].
  2. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 29 març 2024].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 470-474.
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escopeta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «caçador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Amades, 1982.
  8. 8,0 8,1 8,2 Martí i Adell, 1991.
  9. Castellví, 1956.
  10. 10,0 10,1 Llibre Endevinalles, 1925.
  11. 11,0 11,1 Bassols, 1994.

Bibliografia

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.