Sacerdot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 116: | Línia 116: | ||
<ref name="pastors">{{Ref-llibre |cognom=Amades |nom=Joan |títol=Vocabulari dels pastors |url=http://mdc.cbuc.cat/u?/joanamades,752 |editorial=Imprenta de la Casa de Caritat |lloc=Barcelona |data=1932 |pàgines=223-240 |isbn= }}{{Enllaç no actiu|date=1575522527 }}</ref> |
<ref name="pastors">{{Ref-llibre |cognom=Amades |nom=Joan |títol=Vocabulari dels pastors |url=http://mdc.cbuc.cat/u?/joanamades,752 |editorial=Imprenta de la Casa de Caritat |lloc=Barcelona |data=1932 |pàgines=223-240 |isbn= }}{{Enllaç no actiu|date=1575522527 }}</ref> |
||
<ref name=5milrefranys>{{5000 refranys}}</ref> |
<ref name=5milrefranys>{{5000 refranys}}</ref> |
||
<ref name=temps>{{Ref-llibre|cognom=Amades|nom=Joan|enllaçautor=Joan Amades i Gelats|títol=Llibre del temps que fa|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/3480|editorial=La Neotípia|lloc=Barcelona|data=1938}</ref> |
<ref name=temps>{{Ref-llibre|cognom=Amades|nom=Joan|enllaçautor=Joan Amades i Gelats|títol=Llibre del temps que fa|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/3480|editorial=La Neotípia|lloc=Barcelona|data=1938}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 12:08, 30 jul 2021
 El sacerdot grec (1782) de François-André Vincent | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un sacerdot o capellà és una persona dedicada o consagrada a oferir sacrificis a la divinitat, a exercir el sacerdoci.
Citacions
- Quan s'arriba al moment de la mort, el sacerdot és el bon inspector que ens dóna el passaport per a l'altra vida.[1]
Màximes i mals pensaments. CLXXXV. — Santiago Rusiñol
Dites populars
- Lo sacerdot retirat, de tothom és estimat.[2]
- Si hi ha un sacerdot hi haurà de tot.[3]
- Val més bon soldat que mal sacerdot.[4]
Capellà
- A casa de capellà no comanda sa mare.[4]
- A casa de capellà, no falta pa.[4]
- Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.[5]
- Frares i capellans, llibres i sants.[4]
- Frares i capellans i freds tardans, cremen la terra.[4]
- Els béns dels capellans, ni en dents ni en mans.[4]
- Els capellans fan com els gitanos: mai se fan mal uns amb els altres.[4]
- Els de Puigcerdà diuen «pêtre» al capellà.[6]
- Els diners dels capellans, cantant cantant vénen i cantant cantant se'n van.[4]
- Hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres i més anys que capellans.[3]
- Llevant que gela, terral que desgela, dona que parla llatí i capellà que beu el matí, no fan bona fi.[7]
- Mentres canten los capellans, empinen les canadelles los escolans.[4]
- Més val un bon casat que un mal capellà.[4]
- Qui vol un capellà, de plata l'ha de comprar.[4]
- Segons canta el capellà, li respon l'escolà.[4]
- Si un tel de ceba es menjava un capellà, no diria mai més missa.[4]
Endevinalles
- He ajudat a matar el pare,
he mort a la meva mare,
he desposat ma germana
i só home de bé encara.[8]
- capellà
- Sóc casat i sóc fadrí,
tinc dona i no me’n puc servir.[8]
- capellà
Referències
- ↑ Rusiñol, 1927.
- ↑ Carles i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau y Ioan Marti Llibraters, 1718.
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sacerdot». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240.[]
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938.
- ↑ 8,0 8,1 Amades, 1982.
Bibliografia
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Rusiñol, Santiago. Màximes i mals pensaments (
PDF). Barcelona: Antoni López editor, 1927.
