Farmacèutic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+1 Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories |
||
Línia 85: | Línia 85: | ||
{{ORDENA:Farmaceutic}} |
{{ORDENA:Farmaceutic}} |
||
[[Categoria:Dites sobre oficis]] |
[[Categoria:Dites sobre oficis]] |
||
⚫ | |||
[[Categoria:Frases fetes sobre oficis]] |
[[Categoria:Frases fetes sobre oficis]] |
||
[[Categoria:Professions]] |
[[Categoria:Professions]] |
||
⚫ |
Revisió del 00:04, 2 ago 2021
Farmacèutica | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Un farmacèutic, antigament apotecari, és una persona que exerceix la farmàcia com a professió.
Dites populars
- Amb aigua, malves i un morter, apotecari vull ser.[1]
- A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Villalonga bona gent i al Morell estrafolaris.[2]
- Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat.[3]
- Apotecari aconductat, o bé pobre o condemnat.[3]
- El metge vell i el barber (o apotecari), jove.[4]
- L'apotecari d'Olot, preu per preu, els ho fotia pel tarot.[3]
- (var.) L'apotecari d'Olot, preu per preu, s'ho fotia tot.[3]
- (var.) L'apotecari d'Olot, qui, preu per preu, se bevia la medicina.[3]
- (var.) Fer com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medicines.[5]
- Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta.[3]
- Taverner i apotecari, del pou treuen el salari.[2]
- Val més donar guany an es carnisser que an es potecari.[3]
- Val més menjar que anar d'apotecaris.[3]
Endevinalles
- —Qui és l'home a qui
totes les medicines fan viure?[6]
- apotecari
Frases fetes i locucions
- Parèixer un pot d'apotecari.[3]
- (var.) Ésser un pot d'apotecari.[7]
- Ser (algú) sensible.
Referències
- ↑ Soler i Amigó, 1998, p. 416.
- ↑ 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «apotecari». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Cinc mil, 1965.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Espinal; 2004, 1254.
Bibliografia
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (en català). Barcanova, 1998. ISBN 9788448900120.