Xixona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Dites populars: enllaç pàgines, replaced: raïm → raïm (2) AWB |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 32: | Línia 32: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
|dita= Si la reina sabera lo que és giraboix, a Xixona vinguera a llepar el boix. |
|dita= Si la reina sabera lo que és giraboix, a Xixona vinguera a llepar el boix. |
||
| notes = El ''giraboix'' és |
| notes = El ''giraboix'' és un menjar tìpic, i el ''boix'' és la mà de morter. |
||
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=475-524}} |
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=475-524}} |
||
}} |
}} |
||
Línia 43: | Línia 43: | ||
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=475-524}} |
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=475-524}} |
||
}} |
}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències|refs= |
{{Referències|refs= |
Revisió de 14:46, 30 jul 2022
Vista general de Xixona | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Ubicació | |
Xixona és un municipi del País Valencià, de la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Alacant per a les barques, Xixona per al raïm, i per a les xiques guapes, Ibi, Castalla i Onil.[1]
- En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.[1]
- Més val una torrudana que cinquanta de Xixona, que saben entrecavar i ballar la mandilona.[1]
- (var.) Val més una torrona que cinquanta de Xixona, que saben entrecavar i ballar la mandilona.[1]
- La mandilona és una dansa tradicional.
- Més val una xixonenca que cinquanta de la Torre, que saber fer bons torrons i ballar la jota de l'onze.[2]
- Per a bon raïm Xixona, per a figues Ontinyent, per a gaiatos Corbera, per taronges Carcaixent.[1]
- Si la reina sabera lo que és giraboix, a Xixona vinguera a llepar el boix.[1]
- El giraboix és un menjar tìpic, i el boix és la mà de morter.
Referències[modifica | modifica el codi]
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.