John Stuart Mill: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.1) (Robot afegeix: es:John Stuart Mill
Cap resum de modificació
Línia 21: Línia 21:


* L'única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la part que només l'afecta personalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta.''' Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l'individu és sobirà.'''
* L'única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la part que només l'afecta personalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta.''' Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l'individu és sobirà.'''

* '''La veritat guanya més amb els errors d'un que, amb el degut estudi i preparació, pensa per ell mateix, que amb opinions certes d'aquells que només les recolzen perquè no es volen esforçar a pensar.'''
:* Capítol II.


=== L'utilitarisme (1861) ===
=== L'utilitarisme (1861) ===

Revisió del 21:43, 15 juny 2011

John Stuart Mill.

John Stuart Mill (Pentonville, 20-05-1806 - 08-05-1873) fou filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí Jeremy Bentham.

Cites registrades

  • Pregunteu-vos si sou feliços i així deixareu de ser-ho. L'única possibilitat és prendre com a fi de la vida no pas la felicitat, sinó un fi exterior a ella.
  • Extret de Émile Bréhier, Maurice de Gandillac, Pere Lluís Font, Història de la filosofia.
  • Una persona amb una creença és una força social igual que noranta-nou persones que només tenen interessos.
  • On representative government.

Sobre la llibertat (1859)

  • La societat pot (i així ho fa) exigir els seus propis requeriments. I si les exigències que emet en lloc de ser correctes són equivocades, o fa un mandat sobre un tema que no hauria de tractar, posa en pràctica una tirania social més forta que molts tipus d'opressió política, donat que, tot i que no acostuma a utilitzar càstigs extrems, deixa poques maneres d'escapar-se'n, de manera que penetra de manera molt més profunda en els detalls de la vida, esclavitzant fins i tot l'ànima.
  • Original: Society can and does execute its own mandates: and if it issues wrong mandates instead of right, or any mandates at all in things with which it ought not to meddle, it practises a social tyranny more formidable than many kinds of political oppression, since, though not usually upheld by such extreme penalties, it leaves fewer means of escape, penetrating much more deeply into the details of life, and enslaving the soul itself.
  • L'única llibertat que mereix aquest nom és la llibertat de cercar el nostre propi bé a la nostra manera, sempre que no intentem privar els altres de la seva llibertat o impedir que s'esforcin per aconseguir-la. Cadascú és el guardià de la seva pròpia salut, corporal o mental i espiritual. El gènere humà hi guanyarà molt més si contribueix a fer que cadascú visqui com li sembli bé, que no pas si obliga a cadascú a viure com sembli bé als altres.
  • Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només el seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.
  • L'única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la part que només l'afecta personalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l'individu és sobirà.
  • La veritat guanya més amb els errors d'un que, amb el degut estudi i preparació, pensa per ell mateix, que amb opinions certes d'aquells que només les recolzen perquè no es volen esforçar a pensar.
  • Capítol II.

L'utilitarisme (1861)

  • La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol.
  • L’estàndard utilitarista, si bé tolera i aprova aquells desitjos adquirits fins a un punt més enllà del qual serien més lesius que no favorables a la felicitat general, imposa i requereix que cultivem l’amor a la virtut, ja que es troba per damunt de totes les coses importants per a la felicitat.
  • Tenir un dret és, a parer meu, tenir alguna cosa el gaudi de la qual m'ha de garantir la societat. Si algun contradictor em pregunta per què me l'han de garantir, no li puc donar altra raó que per utilitat general.
  • És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; m'estimo més ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet. I si el neci o el porc pensen diferent, és perquè només coneixen el seu propi punt de vista, mentre que l'altra part els coneix els dos.
  • Nota: Molts cops aquesta frase es resumeix de la següent manera: "M'estimo més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet".

Veure també