Rabindranath Tagore

"Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que Déu encara no perd l'esperança als homes." - Escultura de Rabindranath Tagore a Valladolid

Rabindranath Tagore (1861 - 1941)

Rabindranath Thakur, va néixer a Calcuta el 6 de maig de 1861 i va morir a Santiniketan, el 7 d'agost de 1941. Fou un escriptor indi. Autor de La màquina, Cicle de la primavera, El jardiner, entre altres obres. Va rebre el premi Nobel de literatura el 1913.

Cites

• "La tempesta d'anit he coronat la daurada pau aquest matí."
• "Encasta en or les ales de l'ocell i mai més no solcarà el cel."
• "Jo deixo als qui estimo les petites coses; les coses grans són per a tothom."
• "El bri d'herba és digne del gran món on ha crescut."
• "Projecto la meva ombra en el meu camí perquè en mi hi ha una llàntia que no ha estat encesa."
• "Llegim malament el món, i després diem que ens enganya."
• "Regracia la flama per la seva llum, però no oblidis el peu de la llàntia que, constant i pacient, la sosté a l'ombra."
• "Com més grans som en humilitat, més a prop som de la grandesa."
• "Si no tens gana, no en donis la culpa al teu menjar."
• "El repòs pertany al treball com les parpelles als ulls."
• "Aquells que porten el fanal a l'esquena envien llur ombra al seu davant."
• "Allò que tu ets, no ho pots veure; allò que tu veus es la teva ombra."
• "De vegades ens dirigim a Déu demanant una mica d'alegria i altres vegades li brindem la nostra pròpia alegria. En aquests moments ens trobem més prop d'Ell, perquè no és la nostra necessitat, sinó nostra alegria el que cap a Ell ens empeny."
• "Encara que li arrenquis els pètals, treuràs la seva bellesa a la flor."
• "Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que Déu encara no perd l'esperança als homes."
• "Quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et seguirà parlant."
• "Com un mar, al voltant de l'assolellada illa de la vida, la mort canta nit i dia la seva cançó sense fi."
• "Deixa'm només una mica de mi mateix perquè pugui cridar-te el meu tot."
• "Dormia i somiava que la vida era alegria, vaig despertar-me i vaig veure que la vida era servei, vaig servir i vaig veure que el servei era alegria."
• "L'amor és la vida plena, igual que una copa de vi."
• "El benefactor crida a la porta, però el que estima la troba oberta"
• "El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan."
• "L'home que ha de demanar amor és el més miserable de tots els captaires."
• "El que s'ocupa massa de fer el bé no té temps de ser bo."
• "És fàcil parlar clar quan no es vol dir tota la veritat."
• "Aquest que parla tant està completament buit, ja saps que el càntir buit és el que més sona."
• "Fer preguntes és prova que es pensa."
• "He comprès que la veritable fe està en on està l'home i l'amor. Ve de la dona en la seva abnegada maternitat i torna a ella en els seus fills, descendeix amb el regal del que dóna i s'obre en el cor del que accepta."
• "La foscor de la nit és un sac que desborda l'or del clarejar"
• "La poesia és l'eco de la melodia de l'univers en el cor dels humans."
• "La veritat no està de part de qui cridi més."
• "La terra és insultada i ofereix les seves flors com a resposta."
• "La veritable amistat és com la fosforescència, resplandeix millor quan tot s'ha enfosquit."
• "Els homes són cruels, però l'home és bo."
• "No és tasca fàcil dirigir homes; empènyer-los, en canvi, és molt senzill."
• "Per què es va pansir la flor? Es va pansir la flor perquè la vaig abraçar al costat del meu cor, per això es va pansir la flor".
• "Si tanques la porta a tots els errors, també la veritat se'n quedarà fora."
• "Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles."
• "Vivim en el món quan l'estimem."
• "No posis el teu amor en un precipici només pqerquè sigui alt."
• "No puc escollir el millor. El millor m'escolleix a mi."
• "La vida es la constant sorpresa de saber que existeixo."
• "L'home és un infant; el seu poder es el poder de crèixer."
• "La vida ens és donada, i la mereixem donant-la."
• "El pardal compadeix el paó, veient-lo carregat amb la seva cua."
• "La destral del llenyetaire demanà a l'arbre el seu mànec. I l'arbre l'hi donà."
• "No ofenguis el teu amic prestant-li mèrits de la teva pròpia imaginació."
• "L'home penetra en la sorollosa multitud per ofegar el seu propi clam de silenci."
• "No és a cops de martell, sinó per la dansa de l'aigua, que esdevenen perfectes els palets de riera."
• "Els foscos múvols esdevenen flors del cel en ésser besats per la llum."

Referències

• Plantilla:Cita llibre