Déu: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Es canvien majúscules per minúscules
Línia 179: Línia 179:
* “En l’Antic Testament un dels noms usuals de Déu és Elohim, que en hebreu és un plural. A voltes la Bíblia parla de Déu en un sentit maternal, femení. Talment que, per referir-se a Déu, la Bíblia igual en parla com a singular, plural, masculí o femení; simplement perquè la divinitat transcendeix aquests conceptes humans” (Autocitació).
* “En l’Antic Testament un dels noms usuals de Déu és Elohim, que en hebreu és un plural. A voltes la Bíblia parla de Déu en un sentit maternal, femení. Talment que, per referir-se a Déu, la Bíblia igual en parla com a singular, plural, masculí o femení; simplement perquè la divinitat transcendeix aquests conceptes humans” (Autocitació).


===SANTEDAT, SAVIESA I TEMOR===
===Santedat, saviesa i temor===
* “Trob jo que és millor de pensar que Déu no accepta suborns” (Jorge Luis Borges, 1899-1986, escriptor argentí).
* “Trob jo que és millor de pensar que Déu no accepta suborns” (Jorge Luis Borges, 1899-1986, escriptor argentí).
* “No podem copsar el significat vertader de la santedat divina en pensar en algú o en quelcom molt pur i llavors aixecar el concepte al grau més alt que som capaços de concebre. La santedat de Déu no és simplement allò millor que sabem imaginar infinidament millor. No coneixem res com la santedat divina. Es manté apartada, escadussera, intractable, incomprensible i inabastable. Sols l’esperit del Sant pot impartir a l’esperit humà el coneixement de la santedat” (Aiden Wilson Tozer *21•4•1897-+12•5• 1963, destacat pastor protestant nordamericà).
* “No podem copsar el significat vertader de la santedat divina en pensar en algú o en quelcom molt pur i llavors aixecar el concepte al grau més alt que som capaços de concebre. La santedat de Déu no és simplement allò millor que sabem imaginar infinidament millor. No coneixem res com la santedat divina. Es manté apartada, escadussera, intractable, incomprensible i inabastable. Sols l’esperit del Sant pot impartir a l’esperit humà el coneixement de la santedat” (Aiden Wilson Tozer *21•4•1897-+12•5• 1963, destacat pastor protestant nordamericà).
Línia 189: Línia 189:
* “Com l’asbest ho és al foc, igualment Déu és resistent a la temptació, absolutament. Ni tan sols pot temptar-se amb el desig de temptar algú!” (“Jaume: una fe en acció”, 1985, de Joel C. Gregory).
* “Com l’asbest ho és al foc, igualment Déu és resistent a la temptació, absolutament. Ni tan sols pot temptar-se amb el desig de temptar algú!” (“Jaume: una fe en acció”, 1985, de Joel C. Gregory).


===LES PERFECCIONS DIVINES.===
===Les perfeccions divines===
* “Una cosa ha parlat Déu, dues n’he sentides jo: que tu, oh Déu, ets fort i que tu, oh Senyor, estimes” (Psalm 62:11,12).
* “Una cosa ha parlat Déu, dues n’he sentides jo: que tu, oh Déu, ets fort i que tu, oh Senyor, estimes” (Psalm 62:11,12).
* “On nosaltres veiem una falta a condemnar i castigar, Déu veu primàriament una misèria a socórrer” (“Saviesa d’un pobre”, Eloi Leclerc).
* “On nosaltres veiem una falta a condemnar i castigar, Déu veu primàriament una misèria a socórrer” (“Saviesa d’un pobre”, Eloi Leclerc).
Línia 208: Línia 208:
* “El Senyor, el teu Déu, és un Déu misericordiós que no t'abandonarà ni et destruirà, ni s'oblidarà de l'aliança que va fer amb els teus pares” (Deuteronomi 4:31, atribuït a Moisès).
* “El Senyor, el teu Déu, és un Déu misericordiós que no t'abandonarà ni et destruirà, ni s'oblidarà de l'aliança que va fer amb els teus pares” (Deuteronomi 4:31, atribuït a Moisès).


=== INFINIT I ETERN: LA MAJESTAT.===
=== Infinit i etern: La majestat===
* “Déu és liberal i pacient, car és etern” (Agustí, bisbe d’Hipona, pare de l’Església).
* “Déu és liberal i pacient, car és etern” (Agustí, bisbe d’Hipona, pare de l’Església).
* “Déu és un ésser absolutament infinit; una substància que consta d’atributs infinits, cadascun dels quals expressa la seva essèndcia eterna i infinida” (Baruch Benedict Spinoza, 1632-1677, filòsof juevoneerlandès).
* “Déu és un ésser absolutament infinit; una substància que consta d’atributs infinits, cadascun dels quals expressa la seva essèndcia eterna i infinida” (Baruch Benedict Spinoza, 1632-1677, filòsof juevoneerlandès).
Línia 220: Línia 220:
* “Quan se’ns mor alguna persona que estimem, l’amor ens dóna una sensació d’eternitat. Això descobre la natura pregona de l’amor (i de Déu, que és amor): l’eternitat” (Autocitació).
* “Quan se’ns mor alguna persona que estimem, l’amor ens dóna una sensació d’eternitat. Això descobre la natura pregona de l’amor (i de Déu, que és amor): l’eternitat” (Autocitació).


=== OMNIPOTÈNCIA, GOVERN DE DÉU.===
=== Omnipotència. Govern de Déu===
* “No hi ha res que Déu no pugui realitzar” (Marc Tuli Ciceró, 106-43 a. C., polític, orador i lletaferit romà).
* “No hi ha res que Déu no pugui realitzar” (Marc Tuli Ciceró, 106-43 a. C., polític, orador i lletaferit romà).
* “Déu fa tremolar, amb la seva ment, totes les coses” (Xenòfanes, 580-480 a. de C., filòsof grec).
* “Déu fa tremolar, amb la seva ment, totes les coses” (Xenòfanes, 580-480 a. de C., filòsof grec).
Línia 228: Línia 228:
* “Esfera infinida el centre de la qual està pertot arreu, i la circomferència enlloc” (Blasi Pascal, matemàtic occità, en definir geomètricament Déu, a “Pensées”).
* “Esfera infinida el centre de la qual està pertot arreu, i la circomferència enlloc” (Blasi Pascal, matemàtic occità, en definir geomètricament Déu, a “Pensées”).


=== TANMATEIX, ÉS UN DÉU PRÒXIM.===
=== Tanmateix, és un Déu pròxim===
* “Déu em pareix un verb, no pas un nom, escaient o incorrecte” (R. Buckminster Fuller, 1895-1983, inventor, arquitecte i cosmòleg estadounidenc).
* “Déu em pareix un verb, no pas un nom, escaient o incorrecte” (R. Buckminster Fuller, 1895-1983, inventor, arquitecte i cosmòleg estadounidenc).
* “No creuré mai que Déu estigui jugant als daus amb el món”([[Albert Einstein]], 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany nacionalitzat nordamericà, Premi Nobel de Física 1921 i el major científic del s. XX).
* “No creuré mai que Déu estigui jugant als daus amb el món”([[Albert Einstein]], 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany nacionalitzat nordamericà, Premi Nobel de Física 1921 i el major científic del s. XX).

Revisió del 20:08, 8 jul 2012

Déu
Detall de la Creació d'Adam de Miquel Àngel
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Déu o divinitat és el nom genèric amb que es designa un ésser superior, no humà, que representa allò sagrat i que exerceix el el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels humans.

"Perquè l'invisible de Déu, entès des de la creació del món [...], és conegut, perquè es percep per les coses fetes, fins al seu poder etern i divinidad" Romans 1,20
Una dona contempla el nom de Déu escrit en àrab sobre una paret a Edirne (Adrianópolis), Turquia

Cites

  • Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.[1]
Èxode (3,6).
  • Jo sóc, el qui sóc.[1]
Èxode (3,14).
Resposta que digué Déu a Moises. Li diu el Tetragràmmaton o nom de Déu, pronunciat, aproximadament, Jahvèh arran les consonants hebraiques JHWH, les 4 lletres que són també l’orígen cabalístic dels pals de la senyera catalana

Gènesi

  • Et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs els fills amb dolor. El teu desig t'impulsarà cap al teu home, i ell et voldrà sotmetre.[2]
Gènesi (3,16).
Càstig de Déu a Eva després de menjar el fruit de l'arbre del jardí de l'Edèn
  • La terra serà maleïda per culpa teva. Tota la vida passaràs penes per poder menjar d'ella; et produirà espines i cards, i menjaràs verdures.[2]
Gènesi (3,17-18).
Càstig de Déu a Adán després de menjar el fruit de l'arbre del jardí de l'Edèn
  • Menjaràs el pa amb la suor del teu front.[2]
Gènesi (3,19).
Càstig de Déu a Adán després de menjar el fruit de l'arbre del jardí de l'Edèn
  • Ets pols i a la pols tornaràs.[2]
Gènesi (3,19).
Càstig de Déu a Adán després de menjar el fruit de l'arbre del jardí de l'Edèn
  • Juro per mi mateix, paraula de Jahvè, que, perquè has fet això i no m'has refusat el teu fill únic, t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teva posteritat com les estrelles del cel i com la sorra de la vora del mar.[2]
Gènesi (22,16-17).
Jurament de Jahvè a Abraham després de posar a prova la seva fe

Orígen del món

Relació de cites del Gènesi (1,3-26) sobre l'orígen i creació del món[2]:

  • Que hi hagi llum.
  • Que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes aigües de les altres.
  • Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un sol indret i que aparegui el continent.
  • Que la terra produeixi la vegetació: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra.
  • Que hi hagi llums al firmament del cel per a separar el dia i la nit, que assenyalin les festivitats, els dies i els anys, i des del firmament del cel il·luminin la terra.
  • Que les aigües produeixin animals que hi nedin i es belluguin, i que els animals voladors s'aixequin enlaire sobre la terra ran del firmament del cel.
  • Que la terra produeixi tota mena d'animals: cuques i tota mena d'animals domèstics i salvatges.
  • Fem l'home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges i totes les cuques que s'arrosseguen per terra.

Èxode

Els Deu manaments

Els deu manaments que digué Déu a Moisés a la muntanya del Sinaí, recollides a l'Èxode (20, 3-17)[3]:

  • No tinguis altres déus fora de mi.
  • No et facis cap escultura, ni cap imatge de res del que hi ha dalt del cel, a baix a la terra, o a les aigües de sota la terra.
  • No juris en nom de Jahvè.
  • Honra pare i mare, perquè tinguis llarga vida al país que Jahvè, el teu Déu, et donarà.
  • No matis.
  • No cometis adulteri.
  • No raptis cap home.
  • No llevis fals testimoni contra el teu proïsme.
  • No desitgis la casa del teu proïsme.

Essència de Déu

La idea de Déu

  • “En dir que Déu hi és, diem que Déu existeix, i no estem pas parlant precisament del mot o la idea de Déu. Parlem de la relació escaient amb el Déu viu que existeix. Per copsar els problemes de la nostra generació, haurem de tenir molt present aquesta distinció. La semàntica (anàlisi lingüística) conforma el rovell del modern estudi filosòfic del món anglosaxó. Malgrat que el cristià no pot acceptar aquest estudi com a una filosofia total, no hi ha raó per la qual no havia d’estar content pel concepte que expressa en paraules la necessitat de definir les coses abans de fer-ne ús en la comunicació. Com a cristians, hem de comprendre que no hi ha mot més sense sentit que el mot “déu” fins que és definit. Cap paraula no ha estat emprada per abastar conceptes tan absolutament oposats com el mot “déu”. Conseqüentment, no ens hi confonguem. Hi ha molta “espiritualitat” que s’expressa a si mateixa amb el mot déu o la idea de déu” (The God Who is There, 1968, de Francis A. Schaeffer, 1912-1984, famós i influent líder i escriptor evangèlic conservador encara que secular i crític front al fonamentalisme insensible, molt obert a temes intel•lectuals i artístics).
  • “L’única idea que l’home pot aplicar al nom de Déu és la d’una primera causa, la causa de totes les coses. Malgrat la incomprensibilitat i la dificultat que hi ha per a l’home a l’hora de concebre una primera causa, arriba a creure-hi a causa de la dificultat molt major de no creure-hi” (Thomas Paine, 1737-1809, escriptor i teòric polític anglo-americà).
  • “Afirmar que creiem en Déu pot significar, avui dia, a muntó coses distintes. La idea vaga de Déu ofereix poca resistència a la manipulació. L’ambigüitat de la “fe en Déu” augmentarà en la mesura que una certa mena de fe en Déu estigui lligada a una actitud individual, fins i tot privativista, tant en la vida personal com en la col•lectiva. No pas totes les imatges de Déu corresponen a la imatge evangèlica de Déu. Un Déu que no estigui implicat en la nostra història, que no sofresca per les injustícies que l’envaeixen, que no arrisqui la vida per la felicitat dels homes, un Déu que no sia capaç de sostenir la lluita històrica de Jesús contra el mal que destrossa la humanitat, és un Déu llunyà, incapaç de suscitar, sostenir i perllongar la presència viva de cristians i comunitats cristianes, amenaçades per la por de ser engolides per una reviviscència de la “religiositat”, la qual acabarà diluint-les en el cultiu reclòs de llur minsa identitat” (“Dietrich Bonhöffer”, per Ferran Manresa, a “Quaderns Cristianisme i Justícia”, Barcelona).
  • “Vet ací el que a tomb de la religió del Tibet ha arribat a mi notícia: aquells naturals anomenen Konciosa a Déu, i pareix que tenen alguna idea de l’adorable Trinitat, car adés l’anomenen Koncikocick, Déu u, adés Konciolsum, Déu tríada. Fan servir una mena de rosari, damunt del qual pronuncien aquests mots: om, ha, hum; i quan els denanen d’explicar-les, responen que om vol dir intel•ligència o braç, és a dir: poder; que ha és la paraula, i que hum és el cor o l’amor; veus que, reunides, volen dir Déu” (“El Geni del Cristianisme”, 1828, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, traductor i polític francés).
  • “Hi hagué un temps en què Déu no tenia cap nom i hi haurà un temps en què tornarà a no tenir-ne” (Tercer Discurs sobre els capítols del coneixement, 1, Isaac de Nínive).

La seva existència

  • “La mateixa debilitat de Déu prové de la seva omnipotència” (Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg, nascut a Numídia).
  • “Si Déu no és amor, no val la pena que existesca.” (Henry Miller, 1891-1980, escriptor estadounidenc).
  • “Els déus han existit sempre i no són mai nascuts” (Marc Tuli Ciceró, 106-43 a. C., polític, orador i lletaferit romà, tot contradient la mitologia grecoromana).
  • “Em desconcerta tant pensar que Déu existeix, com que no existeix” (Gabriel Garcia Márquez, 1928, novel•lista i periodista colombià, figura màxima del «realisme màgic»).
  • “Existeixen tantes coses sense suc ni bruc. ¿I Déu no existiria?” (“Incerta glòria”, 1956, brillant i innovadora novel•la sobre la guerra civil, censurada pel franquisme, escrita per l’exiliat en Joan Sales, 1912-1983).
  • “Déu és veritat, i la veritat és Déu” (Mohandas Karamchand Mahatma Gandhi, 1869-1948, advocat de pobres, activista noviolent de l’Índia i el major independentista de la història).
  • “Déu és més palès més veritablement en pensament que no pas en mots, i Sa Veritat és del tot superior a les nostres cavil•lacions” (Agustí de Bona, 354-430, Pare de l’Església llatina, filòsof i teòleg, nascut a Numídia).
  • “Quan el Déu de debò arriba, els déus a mitges poden ja desaparèixer” (Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel•lista cristià nordirlandès).
  • “La realitat és la veritat, i la veritat és Déu” (Autocitació).

Incomprensible per als éssers humans

  • “Un déu comprès no és cap Déu” (St. Joan Crisòstom, 345?-407, Pare de l’Església grega).
  • “No podria creure en un Déu que comprengués” (Henry Graham Greene, 1904-1991, novel•lista anglès).
  • “Un Déu del qual provem la seva existència fos un ídol” (Dietrich Bonhöffer, 04.02.1906, Breslau-09.04.1945 al camp de Flössenburg, teòleg i pastor evangèlic, un dels caps de l’Església confessant antinazi sota el III Reich).
  • “La raó em diu que Déu existeix, però també em diu que mai no podré saber què és” (François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il•lustrat francès).
  • “Són de fet inefables i inexpressables les resplendors de la bellesa divina: no hi ha paraula escaient ni oïda que ho pugui comprendre” (“Discurs de gran utilitat sobre l’abat Filèmon”, anònim, s. IV-VI, llibre de la “Filocàlia”, gran obra del misticisme cristià oriental).
  • “Per a Déu tot és bell, bo i just. Els homes han concebut allò just i l'injust” “Déu és dia i nit, hivern i estiu, guerra i pau, abundància i fam”. (Heràclit d’Efes, 535-475 A. de C., filòsof grec).
  • “Déu és més palès més veritablement en pensament que no pas en mots, i Sa Veritat és del tot superior a les nostres cavil•lacions”.
  • “Ningú no copsa Déu si no l’imagina com a sublim i incanviable Bé, i que sols en participar-hi Ell ja ho fa tot bo”
  • “Podem saber quin Déu no és, però nosaltres no podem saber el que Ell és” (Aureli-Agustí d’Hipona, Pare de l’Església, nat a Numídia).
  • “Déu. Tots els altres éssers es distingeixen per llur ombra, però Ell es distingeix per la seva llum”

(Joseph Joubert, 1754-1824, moralista francés).

  • “En l’Antic Testament un dels noms usuals de Déu és Elohim, que en hebreu és un plural. A voltes la Bíblia parla de Déu en un sentit maternal, femení. Talment que, per referir-se a Déu, la Bíblia igual en parla com a singular, plural, masculí o femení; simplement perquè la divinitat transcendeix aquests conceptes humans” (Autocitació).

Santedat, saviesa i temor

  • “Trob jo que és millor de pensar que Déu no accepta suborns” (Jorge Luis Borges, 1899-1986, escriptor argentí).
  • “No podem copsar el significat vertader de la santedat divina en pensar en algú o en quelcom molt pur i llavors aixecar el concepte al grau més alt que som capaços de concebre. La santedat de Déu no és simplement allò millor que sabem imaginar infinidament millor. No coneixem res com la santedat divina. Es manté apartada, escadussera, intractable, incomprensible i inabastable. Sols l’esperit del Sant pot impartir a l’esperit humà el coneixement de la santedat” (Aiden Wilson Tozer *21•4•1897-+12•5• 1963, destacat pastor protestant nordamericà).
  • “La fe manté l’ànima en una santa distància davant aquestes infinides fondàries de la saviesa divina, on aprofita més la reverència i la santa temor que res que es pugui fer segons llur suprem intent per atansar-se a eixa claror inaccessible on aquestes glòries de la natura divina sojornen” (Dr. John Owen, c.1616-1683, teòleg protestant anglès).
  • “Una força divina penetra l'humit elemental i el somou” “Déu és la intel•ligència del món” (Tales de Milet, 640-543 a. de C., filòsof grec).
  • “Luter se sabia arreplegat del camí de la vida i dut a Sa Posada (de Déu) pel Crist, el seu Bon Samarità, sense la intervanció del qual hauria perit. Tenia una concepció gloriosa de l’alteritat misteriosa i terrible de Déu, alleujada per la doctrina evangèlica d’un Déu que cerca amb amor el pecador” (“Luter”, de James Atkinson, 1968).
  • “Déu és la intel•ligència del món” (Tales de Milet, 640-543 a. de C., filòsof grec).
  • “El camí més perfecte de cercar Déu, i l’ordre més escaient, no és pas que intentem, amb atrevida curiositat, de penetrar en la investigació de la Seva essència, la qual devem abans adorar que no pas escorcollar meticulosament, sinó contemplar-Lo per a nosaltres en les Seves obres, per les quals Ell mateix se’ns ret pròxim i familiar, i, en qualque manera ,es comunica Ell mateix” (Johann Calvin, 1509-1564, teòleg alemany de la Reforma, fundador d’un dels principals corrents protestants i governant de la ciutat de Ginebra).
  • “Com l’asbest ho és al foc, igualment Déu és resistent a la temptació, absolutament. Ni tan sols pot temptar-se amb el desig de temptar algú!” (“Jaume: una fe en acció”, 1985, de Joel C. Gregory).

Les perfeccions divines

  • “Una cosa ha parlat Déu, dues n’he sentides jo: que tu, oh Déu, ets fort i que tu, oh Senyor, estimes” (Psalm 62:11,12).
  • “On nosaltres veiem una falta a condemnar i castigar, Déu veu primàriament una misèria a socórrer” (“Saviesa d’un pobre”, Eloi Leclerc).
  • “Encara que els atributs de Déu són iguals, la seva misericòrdia és més atractiva i plaent als nostres ulls que la seva justícia” (Miguel de Cervantes Saavedra, 1547-1616, escriptor castellà, cim del Segle d’Or foraster).
  • “L’opinió d’Isaac (el Siríac) és que la misericòrdia de Déu abraçarà a l’altre món tots els éssers, com ja els abraça en aquest món” (Traités religieux, P. Sbath).
  • “Vós sou, Déu meu, un sobirà Esser, altíssim, perfectíssim, poderosíssim, omnipotentíssim, misericordíssim i justíssim, amagadíssim i presentíssim, bellíssim i fortíssim; tan estable com incomprensible; immutable i que tot ho capgireu, mai nou ni vell; ho renoveu tot i deixeu envellir els supergs sense que ho reconeguin; sempre en acció i sempre quiet; recollint sense necessitar; dueu, ompliu i protegiu totes les coses; les crieu, augmenteu i perfeccioneu totes. Cerqueu sense que res us manqui; teniu amor i no pas neguit; gelosia i sou segur; us repenediu i no teniu pena; us enfelloniu i teniu pau; canvieu les vostres obres sense canviar de parer” (Confessions, autobiografia d’Agustí, 354-430, bisbe de Bona, Numídia).
  • “-...Digues el teu Nom per tal que ells em creguin.

-Jo sóc la força, Sebaoth; sóc la paciencia, Xadai; sóc la justícia, Eloïm; sóc el perdó, Adonai. Però guaita els quatre signes novells que he gravat a la teua gaiata: ells contenen el nom que conté tots els meus noms i potencies perquè volen dir: JO SÓC EL QUI ÉS. Vés i digues als hebreus: EL QUI ÉS és amb mi” (Moisès contat pels savis d’Israel).

  • “Ha plogut a bots i barrals i la natura, vigoritzada, ha obert les parpelles amb reflexos maresos damunt la terra fosca. Tanta de claror m'exalta, i m'he enfilat per terra de muntanya, partida vinya i partida bosc, que és de la Comuntat Comarcal, i que paga primícia de tots fruits a la Pia Gaubança de Santa Clara. He arribat, no m'he adonat com, a una contrada on unes petites piràmides de fang blanc m'han recordat per llur meravellosa projecció, els mots del Gran Romeu barbaflorit, segons els quals Déu és poder de saviesa i de bonesa, i de llibertat. Amb rars instruments de precisió n'he calculat les dimensions i els implícits abismes. Un voler irresistible m'ha portat entre torrents i esbalços, a la planella que domina la vall immemorial dels avions perduts i de llurs desferres retrospectives".(Josep-Vicenç Foix, 1893-1987, poeta català).
  • “Déu és més palès més veritablement en pensament que no pas en mots, i Sa Veritat és del tot superior a les nostres cavil•lacions”.

“Ningú no copsa Déu si no l’imagina com a sublim i incanviable Bé, i que sols en participar-hi Ell ja ho fa tot bo”. “Déu, bondat i bellesa, en Qui, de Qui i per Qui tot és bo i bell” (Agustí, bisbe d’Hipona o Bona, 354-430).

  • “Tres són les qualitats invisibles de Déu: potència, saviesa i bondat. La potència crea; la saviesa governa i la bondat conserva (Ricard de S. Victor, ?-1173).
  • “Déu és subtil però no és maliciós” (Albert Einstein, 1879-1955, el major científic del s. XX).
  • “Déu és l’alegria. Per ço ha penjat el sol davant de sa casa” (Koar Lange).
  • “Déu és un Esperit, en si mateix i de si mateix infinit en existència, glòria, benedicció i perfecció; del tot suficient, eternal, inalterable, incomprensible, omnipresent, totpoderós, omniscient, més savi, més sant, just, misericordiós, amable, pacient, i abundant en bondat i veritat” (Catecisme ampliat de Westminster, Anglaterra).
  • “Les filosofies canvien cada dia mentre que Déu no canvia mai, simplement, perquè és perfecte, no ha de canviar!” (Jimmy Swaggart, *1935, telepredicador estadounidenc).
  • “Déu no dóna pas amb el puny clos; dóna amb la mà oberta. És un Déu que dóna a totes les persones a bastament (Jaume 1:5). Amb generositat i simplesa, Déu dóna saviesa al creient que li’n demana. El seu do és concedit sense reserves, ni vacil•lacions ni càlcul de cap retribució. El text implica que Déu dóna a la persona saviesa, sense motius amagats ni engany. Dóna amb generositat, sense segones parts. Jaume pràcticament anomena Déu “el Déu que dóna”. La força de l’expressió és difícil de traduir. El donar de Déu és més un costum que un acte. Ha menester de donar tan certament com el sol ha menester de donar la seva llum mentre llança flames, o com una flor fa flaire en obrir-se. El donar de Déu és part de la seva natura” (“Jaume: una fe en acció”, 1985, de Joel C. Gregory).
  • “El Senyor, el teu Déu, és un Déu misericordiós que no t'abandonarà ni et destruirà, ni s'oblidarà de l'aliança que va fer amb els teus pares” (Deuteronomi 4:31, atribuït a Moisès).

Infinit i etern: La majestat

  • “Déu és liberal i pacient, car és etern” (Agustí, bisbe d’Hipona, pare de l’Església).
  • “Déu és un ésser absolutament infinit; una substància que consta d’atributs infinits, cadascun dels quals expressa la seva essèndcia eterna i infinida” (Baruch Benedict Spinoza, 1632-1677, filòsof juevoneerlandès).
  • “Déu, que és acte pur i no té gens de potencialitat, té un poder actiu infinit sobre les altres coses” (St. Tomàs d’Aquino, 1224 ó 1225-1274, teòleg escolàstic italià, bàsic del catolicisme medieval).
  • “En Déu no existeixen ni el dia ni la nit, ni allò distant ni allò proper” (Xin Tao, religió xinesa que significa 'El Camí dels Déus').
  • “Déu no es repenedeix mai de les seves primeres decisions” (Lucius Anneus Sèneca, 4-2? a. de C. - 65 d. de C., filòsof estoic hispanoromà).
  • “Al•leluia!
Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura per sempre més la seva amor” (Psalm 106:1).
  • “Voldríem que la Natura no anàs més enllà, que fos finita, com el nostre esperit; però això és no conèixer gens la grandesa i la majestat de l’Autor de les coses” (Gottfried Wilhelm von Leibniz, 1646-1716, filòsof alemany).
  • “Quan se’ns mor alguna persona que estimem, l’amor ens dóna una sensació d’eternitat. Això descobre la natura pregona de l’amor (i de Déu, que és amor): l’eternitat” (Autocitació).

Omnipotència. Govern de Déu

  • “No hi ha res que Déu no pugui realitzar” (Marc Tuli Ciceró, 106-43 a. C., polític, orador i lletaferit romà).
  • “Déu fa tremolar, amb la seva ment, totes les coses” (Xenòfanes, 580-480 a. de C., filòsof grec).
  • “Totes les lleis humanes s’alimenten de la llei divina” (Heràclit d’Efes, 535/540?-475? a. de C., filòsof grec).
  • “Regnator omnium Deus”/“Déu ho governa tot” (Tàcit, ca. 54/57 – ca. 125, orador i historiador llatí).
  • “Tot quant és tornaria al no-res si Déu no ho mantingués; i sense Déu el que és no seria” (Ramon Llull, 1233-1315, català de Mallorca i foll d’amor, gran místic i savi).
  • “Esfera infinida el centre de la qual està pertot arreu, i la circomferència enlloc” (Blasi Pascal, matemàtic occità, en definir geomètricament Déu, a “Pensées”).

Tanmateix, és un Déu pròxim

  • “Déu em pareix un verb, no pas un nom, escaient o incorrecte” (R. Buckminster Fuller, 1895-1983, inventor, arquitecte i cosmòleg estadounidenc).
  • “No creuré mai que Déu estigui jugant als daus amb el món”(Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany nacionalitzat nordamericà, Premi Nobel de Física 1921 i el major científic del s. XX).
  • “Déu és el nostre castell de refugi i la força, un defensor ferm en hores de perill” (Psalm 46:2).
  • “Jo sóc un Déu de prop i no un Déu de lluny. O és que hom pot amagar-se dins algun amagatall sense que jo el vegi?. No sóc jo qui omple el cel i la terra?. Oracle del Senyor” (Profeta Jeremies 23:23-24, oracle de devers 627-650 a.C.).
  • “Hi ha una altra cosa que Déu ens guarda: per aquesta és mester de coldre’l i amar-lo. Es reserva Ell Mateix per als qui se l’estimen; vol mostrar bellament Sa faç als nets de cor, que veuran Déu. Ama, per tant, i hi veuràs. No és pas poca cosa, albirar-lo. No és pas poc: veuràs qui féu tot el que t’estimes”.
  • “A fi que veièssim, vam ser vists; a fi que estimàssim, vam ser estimats. Déu meu, la teva misericòrdia anirà davant de mi (Psalm 56:1)” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, filòsof i teòleg).
  • “Segons l’Escriptura, Déu és incomprehensible encara que cognoscible, absolut encara que personal” (Herman Bavinck, 1854-1921, professor calvinista holandès de Teologia sistemàtica a la Universitat Lliure d'Amsterdam).

Cites sobre Déu

"Els Cels estan declarant la glòria de Déu" - Salms 19:1Posta de Sol en Costa Rica
"Ell és Déu d'ordre i no de confusió" Isaac Newton - Posta de sol a Botswana -
"...es manifesta la ira de Déu des del Cel contra tota impietat i injustícia dels homes que detenen la veritat..." Primera Carta de Sant Pau als Romans 1, 18
"És com veure Déu" George Smoot - Nebulosa del \Àguila - Crèdit: NASA, and The Hubble Heritage Team STScI/AURA)
"Jo sóc l'Alfa i l'Omega -diu Jehová Déu-, Aquell que és i que era i que ve, el Totpoderós."
  • Déu ens ha fet perfectes i no escull els capacitats sinó que capacita els escollits. Fer o no fer, només depèn de la nostra voluntat i perseverança.[4]
 — Albert Einstein
  • "A Déu li sobren propagandistes i li falten testimonis."
  • "A mesura que avancem en la investigació [sobre el genoma humà], descobrirem la complexitat, la interdependència de tots els elements implicats. Els fets indicaran que el nostre origen s'ha d'un creador o agent intel·ligent."
  • "Davant la difícil pregunta d'on era Déu - una pregunta sense resposta -, era lògic que no pocs comentaristes demanessin més bé que se'ls contestés una pregunta més senzilla: on era Pius XII?
  • "Davant tal evidència, la idea que hi ha un Déu que ha creat l'univers és, des del punt de vista científic, tan versemblant com el són moltes altres idees."
  • "Un home que no cregui en Déu el tinc per envanit, megalòman i ximple. No és apropiat per a nosaltres."
  • "Gairebé totes les persones amb conviccions religioses, suposen que aquest planeta és un experiment; en això es resumeixen les seves creences. Sempre hi ha algun déu que tafaneja, que es fica amb les esposes dels mercaders, que lliura taules de la llei en una muntanya, que ens ordena mutilar als nostres fills, que ens indica quines paraules podem dir i quins no, que ens fa sentir culpa pel fet d'experimentar un plaer. Per què no ens deixen en pau? Tal grau d'intervenció prové d'una gran incompetència. Si Déu no volia que la dona de Lot es tombés, per què no la va fer obedient, perquè li fes cas al marit? O tal vegada si no hagués fet a Lot tan idiota, potser l'esposa l'hagués respectat mes. Si Déu és omnipotent i omniscient, perquè no va crear el món tal com volia que anés? Perquè sempre ho està arreglant i queixant-se? Si hi ha alguna cosa que la Bíblia deixa en clar és la barroeria de Déu com fabricant. No serveix per al disseny ni l'execució d'una obra. Si hagués de competir amb uns altres, es fondria immediatament"
    • Carl Sagan
    • Del llibre Contacto, en paraules d'Hadden
  • "Com a ésser humà comú, i també com home que ha dedicat la seva vida a la investigació i a l'estudi científics, no tinc cap dubte sobre l'existència de Déu."
  • "Amb plena confiança en el Sobirà Universal, Jehová Déu, i el seu Mariscal de Camp, Jesucrist, qui comanda hosts innombrables de serafins, querubins i àngels sants del cel, espero amb anhel, en escriure això, juntament amb els milions de companys Testimonis, el que la Bíblia mostra que encara ha de venir: la destrucció de Babilonia la Gran, l'imperi mundial de la religió falsa, i la guerra del gran dia de Déu el Totpoderós en Armagedón, el que culminarà en la victòria suprema de part del Sobirà Universal, Jehová Déu, qui és ? des de l'eternitat fins a l'eternitat?. Aleluya!"
  • Quantes preguntas se'ns imposen en aquest lloc! sempre sorgeix de nou la pregunta: On estava Déu en aquests dies? per què va romandre callat? com va poder tolerar aquest excés de destrucció, aquest triomf del mal? [...] Hem de seguir elevant, amb humilitat però amb perseverancia, aquest crit a Déu: 'aixeca't. No t'oblidis de la teva criatura l'home'".
    • Benet XVI
    • 28 de maig de 2006 en la seva visita al camp de concentració d'Auschwitz, - Polònia -.
  • "Creure significa ser capaç de suportar el dubte."
  • "Creure és viure, i viure és creure."
  • "Crec en Déu perquè, per a mi, la seva divina existència és l'única explicació lògica de l'estat de les coses."
  • "Crec en Déu, com el cec creu en el sol no perquè el vegi sinó perquè el sent."
  • "Quan es deixa de creure en Déu, de seguida es creu en qualsevol cosa."
  • "Quant més s'observa la naturalesa, més conscient s'és que totes les coses evidencien gran organització. Es tracta d'una intel·ligència tan elevada que, amb tan sol observar els fenòmens naturals, he arribat a la conclusió que existeix un Creador?.
    • Carlo Rubbia Premi Nobel de física
    • Nota: Declaració a la pregunta: "Creu vostè en Déu?" a la revista brasilera Veja.
  • "Déu em lliuri d'enemistades d'amics!"
  • "Hem de qüestionar la lògica de l'argument de tenir un déu omnisapient i totpoderós que crea humans defectuosos i després els culpa pels seus propis errorés."
  • "Desconfio dels amos de Déu i n'he desconfiat tota la meva vida. Crec que Déu està aquí per al qual el vulgui, per al qual li interessi, per a pensar en ell... D'on ve aquesta llavor, aquesta idea de Déu? Em sembla fascinant, i en aquest sentit respecto totes les opinions".
  • "Diuen que de vegades Déu s'enfurece i fa terratrèmols, i mana tempestes, cabals de foc, vents deslligats, aigües alevosas, càstigs i desastres. Però això és mentida. És la terra que canvia? i s'agita i creix? quan Déu s'allunya."
  • "Déu castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills."
  • "Déu és un químic orgànic."
  • "Déu posa a funcionar l'electromagnetisme d'acord a la teoria d'ones el dilluns, dimecres i divendres, i el Diable d'acord a la teoria quàntica el dimarts, dijous i dissabte."
"Només un ximple es diu a si mateix: "No existeix déu". El savi ho diu a tot el món -- Tage Danielsson
"Perquè l'expectació anhelant de la creació espera la revelació dels fills de Déu. 20 Perquè la creació va ser subjectada a futilitat, no de la seva pròpia voluntat, sinó per aquell que la va subjectar, sobre la base de la esperança 21 que la creació mateixa també serà alliberada de l'esclavitud a la corrupció i tindrà la gloriosa llibertat dels fills de Déu. 22 Perquè sabem que tota la creació segueix gemegant juntament i estant en dolor juntament fins ara". Pau de Tars - Romans 8: 19-22
  • "L'home ha descobert en la naturalesa la meravellosa noció d'aquest ser totpoderós la llei del qual venera. Bàsicament tot el món posseeix el sentiment d'aquest poder absolut al que cridem Déu."
  • "El caràcter intrincat de la naturalesa indica amb claredat que hi ha un creador. Una vegada comprès, tot sistema biològic i físic manifesta increïble complexitat."
  • "El cosmos és una llar; creat, al meu judici, per la mà de Déu."
  • "L'ordre natural no va ser inventat per la ment humana, ni establert per certes facultats perceptives. [...] L'existència d'ordre pressuposa l'existència d'una intel·ligència organitzadora. Tal intel·ligència no pot ser altra sinó la de Déu."
  • "En les meves investigacions solc emprar els principis de la física. Tracte d'entendre el com i el perquè de certs fenòmens. En el meu camp d'estudi he comprovat que tot el que observo té una causa, i des del punt de vista científic em sembla lògic acceptar que la causa, o origen, de quant hi ha en la naturalesa sigui Déu. Les lleis de la naturalesa són tan estables que per força haig de creure que procedeixen d'un Creador amb gran capacitat organizativa".
    • Byron Leon Meadows, Viu a Estats Units i treballa en la NASA, en el camp de la física del làser.
  • "En la Bíblia no hi ha esments a la Trinitat [...]. Nosaltres coneixem a Déu no per les nostres orgulloses concepcions filosòfiques, sinó a través de Crist".
    • Miguel Servet, va editar el seu llibre D'errors sobre la Trinitat, el qual ho va convertir en blanc principal de la Inquisición.
  • "En el nostre estudi dels objectes naturals estem analitzant els pensaments del Creador, familiarizándonos amb les seves idees i interpretant un sistema que li pertany a ell, no a nosaltres."
  • "Entre els éssers vius resulta palès l'ordre, obra d'un Poder superior al que jo crido Déu. És en aquest punt on coincideixen la fe i la veritat científica. La primera de cap manera contradiu a la segona, sinó que la completa a l'aportar una comprensió més senzilla de l'univers."
  • "És com veure a Déu"
  • "És fàcil veure per què els físics moderns, que han empès la frontera del coneixement fins a endinsar-se en el desconegut probablement més que qualssevol altres científics de segles recents, s'han anticipat a la majoria dels seus col·legues a acceptar aquest misteri general de l'univers al que comúnmente es diu Déu."
    • Guy Murchie, escriptor de ciència
    • The Seven Mysteries of Life -Els set misteris de la vida- 1978
  • "És tan arriscat creure-ho tot com no creure gens."
  • "La bretxa entre el ser humà i l'ordinador és permanent, mai se salvarà. Les màquines seguiran fent la vida més fàcil, més saludable, més gratificant i més interessant. Però els éssers humans seguiran preocupant-se, en última instància, per les mateixes coses de sempre: per ells mateixos, pels altres i, en el cas de molts, per Déu. En el que a això respecta, les màquines mai han aconseguit gens. I mai ho aconseguiran".
  • "La bretxa que separa els distints tipus de coneixement -el científic i el religiós- és artificial. [...] El coneixement sobre el Creador i el coneixement sobre la creació estan estretament relacionats."
    • Enrique Hernández Lemus, investigador i professor del Departament de Física i Química Teòrica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
  • "La ciència no només no ha trobat a Déu, ni tan sols ho està buscant."
  • "La ciència ens demostra que les regles de Déu són perfectes i encara difícils de desenmarañar, encara per als científics."
  • "La ciència no nega l'existència de Déu, els científics sí."
  • "La ciència i la religió no són incompatibles. Ambdues busquen la mateixa veritat. La ciència demostra que Déu existeix.?


Dites populars

  • Any de neu, any de Déu.[5]
  • Déu és dret.[5]
  • Déu és just.[5]
  • Déu sap què fa, i no pot errar.[5]
  • Déu sobre tot.[5]
  • Déu vol el cor de les persones.[5]
  • L'home proposa, i Déu disposa.[5]
  • Les coses justes Déu les vol.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Èxode». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 20 juny 2012]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Gènesi». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 20 juny 2012]. 
  3. «Èxode». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 20 juny 2012]. 
  4. Bisart, Margarida. «Sentit polític». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 19-06-2009. [Consulta: 12 abril 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.