Quatre: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 27: Línia 27:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Més veuen quatre ulls que dos.
| cita = Més veuen quatre ulls que [[dos]].
| notes =
| notes =
| refs = <ref name="alcover" />
| refs = <ref name="alcover" />

Revisió del 09:33, 12 jul 2012

Quatre
Quatre
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El quatre és el nombre natural que segueix el tres i precedeix el cinc. S'escriu 4 en xifres àrabs, IV en les romanes i 四 en les xineses.

Dites populars

  • Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies.[1]
  • Els quatre dons de l'ovella: el ventre, la pell, el cul i les mamelles.[1]
  • Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.[1]
  • Més veuen quatre ulls que dos.[2]
  • Ningú dóna els duros a quatre pessetes.[1]
  • Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[3]
  • Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell.[3]
  • Quatre coses no es cansen d'altres quatre: ull per veure, orella per oir, terra de pluja i dona d'home.[3]
  • Tres són curtes i quatre són llargues.[2]

Frases fetes

  • A quatre mans.[4]
  • Anar de quatre.[2]
  • Anar de quatre grapes.[4]
  • Anar de quatres.[4]
  • Com dos i dos fan quatre.[2]
  • Dir-ne a algú quatre de fresques.[2]
  • Ésser quatre gats.[4]
  • Fer (alguna cosa) per quatre.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. [Consulta: 9 juny 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 533-568. ISBN 842974519X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Quatre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juny 2012].