Marc Porci Cató: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 46: | Línia 46: | ||
== Atribuïdes == |
== Atribuïdes == |
||
{{Cita |
|||
| cita = Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament. |
|||
| lloc = ''De re rustica'' |
|||
| notes = Cita atribuïda a Cató el Vell, citada per [[Luci Juni Moderat Columel·la]] |
|||
| original = Homines nihil agendo discunt male agere. |
|||
| idioma = llatí |
|||
| refs = <ref name="diccionari" /> |
|||
}} |
|||
* Comprèn la matèria, i les paraules rajaran. |
* Comprèn la matèria, i les paraules rajaran. |
||
| Línia 212: | Línia 220: | ||
{{referències|refs= |
{{referències|refs= |
||
<ref name="agricultura">{{Ref-llibre |cognom=Cató |nom=Marc Porci |enllaçautor= |coautors= |títol=D'agricolia |url=http://books.google.es/books?id=u8uPzzCe-YQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1927 |col·lecció=Fundació Bernat Metge ; 26 |isbn= }}</ref> |
<ref name="agricultura">{{Ref-llibre |cognom=Cató |nom=Marc Porci |enllaçautor= |coautors= |títol=D'agricolia |url=http://books.google.es/books?id=u8uPzzCe-YQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1927 |col·lecció=Fundació Bernat Metge ; 26 |isbn= }}</ref> |
||
<ref name="diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Peris i Juan |nom=Antoni |enllaçautor= |títol=Diccionari de locucions i frases llatines |url= |editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=2001 |isbn=8441208786}}</ref> |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 14:30, 16 set 2012
 |
A aquesta pàgina li manca fer servir la plantilla estàndard per escriure les cites. Vegeu l'ajuda per citar i el llibre d'estil per a més informació. |
 Bust de Marc Porci Cató, dit el Vell | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Tusculum (Itàlia), 234 aC |
| Mort |
Roma, 149 aC (84/85 anys) |
| Ocupació | Escriptor, historiador de l'antiga Roma, economista, poeta, polític de l'antiga Roma, filòsof, orador, historiador i soldat |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Marc Porci Cató [Marcus Portius Cato] (Túsculum, 234 aC — Túsculum, 149 aC) fou un cónsol, militar, escriptor i orador romà. Posteriorment se l'anomenaria Cató el Vell o Cató el Censor per distingir-lo del seu besnét Marc Porci Cató, anomenat Cató el Jove.
Cites
De Agricultura
- Guarda't bé de menysprear temeràriament l'experiència d'altri.[1]
- (en llatí) Caveto alienam disciplinam temere contemnas.
- El cap de casa ha d'ésser apassionat de vendre, no de comprar.[1]
- (en llatí) Patrem familias vendacem, non emacem esse oportet.
Documentades
- Els savis aprenen més dels bojos que els bojos dels savis.
- De La vida de Cató de Pultrac
Variant: Els savis s'aprofiten més dels bojos que els bojos dels savis, el savis eviten els errors dels bojos, però els bojos no imitel l'èxit dels savis.
- De La vida de Cató de Pultrac
- La millor manera de de mantenir frescos en la ment els bons actes és refrescar-li la memòria amb nous.
- Apotegmes (núm. 247)
- Emas non quod opus est, sed quod necesse est. Quod non opus est, asse carum est.
- Traducció: No compris el que vols, sinó el que necessites, el que no es vol és apreciat com si fos xavalla.
- Epistoles (94) segons cita Sèneca
- Ceterum censeo Carthaginem esse delendam.
- Sovint citat com a Carthago delenda est o Delenda es Carthago.
- ....Quant a la resta, cres que cartago ha de ser destruïda.
- Cató estava convençut que la seguretat de Roma depenia de l'aniquilació de Cartago i va instar als seus compatriotes a iniciar la Tercera Guerra Púnica. A finals de la seva vida, solia acabar totes les seves intervencions al Senat Romà amb aquestes paraules.
Atribuïdes
- Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.[2]
- (en llatí) Homines nihil agendo discunt male agere.
De re rustica.
- Cita atribuïda a Cató el Vell, citada per Luci Juni Moderat Columel·la
- Comprèn la matèria, i les paraules rajaran.
- Contemplar és la més gran de les virtuds per a contenir la llengua.
- De les paraules més il·luminades sovint en sorgeix la disputa més acarnissada.
- De vegades és preferible el cim de la saviesa a fingir estupidesa.
- El pitjor governant és aquell qui no se sap governar a si mateix.
- És problema difícil, compatriotes meus, discutir amb el ventre, ja que no té orelles.
- Variant: És difícil parlar amb el ventre perquè no té orelles.
- Evita els extrems de la confiança i la reserva en una conversa.
- Fent no-res l'home aprèn a fer el mal.
- La cessació de la feina no vé acompanyada de la cessació de les despeses.
- Variant: Encara que la feina para, les despeses continuen.
- La ferida prevista és més suportable.
- La vellesa no és tan dolenta quan tens en compte les alternatives.
- L'ira obnubila la ment de manera que aquesta no pot percebre la veritat.
- M'agradaria més que la gent es preguntés per què no tinc estatua a per què en tinc.
- Resposta que donà quan, durant una celebració per la inauguració d'una estatua d'una altra estatua d'una altra figura política, li van preguntar per què ell no en tenia.
Variants: Prefereixo que la gent es pregunti per què no hi ha una estatua meva que es pregunti per què n'hi ha.
Quan sigui mort, prefereixo que la gent es pregunti per què no tinc cap monoment que es pregunti per què en tinc.
- Resposta que donà quan, durant una celebració per la inauguració d'una estatua d'una altra estatua d'una altra figura política, li van preguntar per què ell no en tenia.
- No podem controlar les males llengues dels altres, però una bona vida ens permet ser-ne indiferents.
- No prometis dues vegades el que només pots fer una vegada.
- Un home enfadat obre la boca i tanca els ulls.
- Un orador és un bon home que té habilitat per parlar.
- Si algú t'intenta enganyar per expressions incorrectes i no és un amic de cor, actua de la mateixa manera, i, d'aquesta manera, l'art derrotarà l'art.
- Variant: Si sorprens algú, deixa-li adonar-se que ell t'està sorprenent.
- Sigues estricte o plàcid segons ho requereixi la situació.
- Vir bonus, dicendi peritus
- Un bon home és un hàbil en la parla. [Definició d'un orador]
Disticha Catonis (1513)
Relació de dístics atribuïts popularment a Marc Porci Cató. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat Dionysius Cato. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per Erasme de Rotterdam l'any 1513 en el llibre Disticha Catonis (Dístics de Cató).[3][4]
Collectio distichorum uulgaris
- Conserva el que t'han donat.
- (en llatí) Datum serua
- Vés amb bones companyies.
- (en llatí) Cum bonis ambula
- Vigila a qui dónes préstecs.
- (en llatí) Cui des uideto
- Manté la teva opinió.
- (en llatí) Existimationem retina.
- Recorda el que llegeixes.
- (en llatí) Quale legeri memento
- Acepta la llei que has dictat tu mateix.
- (en llatí) Patere legem quam ipse tuleris.
- Recorda el bé que t'han fet.
- (en llatí) Beneficii accepti esto menor.
Liber I
- No siguis el teu enemic i no et barallis amb tu mateix. Qui no està d'acord amb si mateix no s'entén amb cap altre.
- (en llatí) Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
- La primera virtut és mossegar-se la llengua: s'atansa a Déu qui sap callar quan convé.
- (en llatí) Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
- Atès que el fil de la vida és tan incerta i fràgil, no posis la teva esperança en la mort de qualsevol altre.
- (en llatí) Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
- La paciència és la major de les virtuts humanes.
- (en llatí) Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
- Aprèn. Quan, súbita, veiem girar-se la fortuna, queda l'art: en la vida no deixa mai a l'home.
- Cuida't de la salut, que és el més important i no culpis el temps d'allò que tu causes.
- Cuita el teu aspecte, no les aparences, car persona que sigui honesta no se n'ocupa.
- Fes despesa del que guanyes, que no et diguin avar: alça quin ric, sempre neda en la pobresa!
- No pateixis pels somnis: allò que durant el dia desitja la nostra ment, en somnis ho aconsegueix.
- No tinguis por del terme on s'acaba la vida. Qui té mala sort malbarata sa vida.
- Si vols ser feliç, menysprea les riqueses. Sempre pidola, avar, aquell qui les desitja.
- Si vius d'esperances t'esclavitzes. Els teus guanys són imaginacions.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cató, Marc Porci. D'agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 (Fundació Bernat Metge ; 26).
- ↑ Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Rexach Reus, Josep Maria. Mareselva : una evolució històrica dels aforismes. Lleida: Pagès, 1999, p. 19-22. ISBN 8479356561.
- ↑ Cató, Marc Porci. The distichs of Cato; a famous medieval textbook. Madison: University of Wisconsin Studies, 1922 [Consulta: 26 juny 2012].