Antoni Fiter i Rossell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Un andorrà deu sempre deixar algun señal y rastre de la llengua de sa nació. |
| cita = Un [[Andorra|andorrà]] deu sempre deixar algun señal y rastre de la llengua de sa nació. |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| notes = |
| notes = |
||
| Línia 30: | Línia 30: | ||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = En suma las valls de Andorra en lo Espiritual, y en lo temporal, en lo Eglesiastich, y en lo Secular, en lo Phisich, y natural, y en lo Moral, en lo Idioma, aduch Curial, en lo modo, y moda de vestir, en los Costums, y geni, son propia, Verdadera, y llegitima Cataluña, com â part, y porció de dit Principat, y per consegüent son sos naturals, propis, verdaders; y llegitims Catalans en tot rigor; essent esta veritat tan visible, y evident, que sols pot deixa de Veurer-la, y Coneixer, qui vulla afectadament, y pertinasment ferse Ciego, y obstinadament Vestirse, y no despullarse may de un hacmor, y Esperit Verronistre. Una cosa sola hi ha tant solament, que no participan, del Principat de Cataluña los Andorrans, y sas Valls, que en lo respectiu al Govern, al Civil i Criminal, al Politich, y Economich de dit Principat, ni han participat may, desde sa restauració del poder dels Moros, avent-se governat de eix temps per lo Espay de cerca de 10 sigles fins al temps present ab son peculiar Govern, ab las disposicions del dret Comu, y patrias peculiars, Consuetuds; y finalment ab sa particular, y peculiar política, y Economia. |
| cita = En suma las valls de [[Andorra]] en lo Espiritual, y en lo temporal, en lo Eglesiastich, y en lo Secular, en lo Phisich, y natural, y en lo Moral, en lo Idioma, aduch Curial, en lo modo, y moda de vestir, en los Costums, y geni, son propia, Verdadera, y llegitima Cataluña, com â part, y porció de dit Principat, y per consegüent son sos naturals, propis, verdaders; y llegitims Catalans en tot rigor; essent esta veritat tan visible, y evident, que sols pot deixa de Veurer-la, y Coneixer, qui vulla afectadament, y pertinasment ferse Ciego, y obstinadament Vestirse, y no despullarse may de un hacmor, y Esperit Verronistre. Una cosa sola hi ha tant solament, que no participan, del Principat de Cataluña los Andorrans, y sas Valls, que en lo respectiu al Govern, al Civil i Criminal, al Politich, y Economich de dit Principat, ni han participat may, desde sa restauració del poder dels Moros, avent-se governat de eix temps per lo Espay de cerca de 10 sigles fins al temps present ab son peculiar Govern, ab las disposicions del dret Comu, y patrias peculiars, Consuetuds; y finalment ab sa particular, y peculiar política, y Economia. |
||
| lloc = Llibre 1. Capítol III |
| lloc = Llibre 1. Capítol III |
||
| notes = |
| notes = |
||
Revisió del 14:23, 29 set 2012
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Ordino (Andorra), 6 de maig de 1706 |
| Mort |
Barcelona, 28 d'octubre de 1748 (42 anys) |
| Ocupació | Advocat i escriptor |
 | |
Antoni Fiter i Rossell (Ordino, Andorra, 1706 — Ordino, Andorra, ?) fou un doctor en dret i advocat andorrà. Nascut a la Casa Fiter-Riba, abans Rossell, d'Ordino, va ésser veguer episcopal d'Andorra durant el segle XVIII. Va publicar el Manual Digest, una recopilació de lleis i costums de les Valls d'Andorra.
Cites
Manual Digest (1748)
- He procurat escríurer ab un mètodo y estil lo més clar y humil, evitant hypèrboles, sentències consises, tota pompositat de figures, frases y termes rimbombants.[1]
- Un andorrà deu sempre deixar algun señal y rastre de la llengua de sa nació.[1]
- En temps de Guerra entre Fransa y España no demostrarse ab particularitat parcials de una corona, contra dela altra, sino conservar sa neutralitat.[2]
Llibre 6. Maximas.
- En suma las valls de Andorra en lo Espiritual, y en lo temporal, en lo Eglesiastich, y en lo Secular, en lo Phisich, y natural, y en lo Moral, en lo Idioma, aduch Curial, en lo modo, y moda de vestir, en los Costums, y geni, son propia, Verdadera, y llegitima Cataluña, com â part, y porció de dit Principat, y per consegüent son sos naturals, propis, verdaders; y llegitims Catalans en tot rigor; essent esta veritat tan visible, y evident, que sols pot deixa de Veurer-la, y Coneixer, qui vulla afectadament, y pertinasment ferse Ciego, y obstinadament Vestirse, y no despullarse may de un hacmor, y Esperit Verronistre. Una cosa sola hi ha tant solament, que no participan, del Principat de Cataluña los Andorrans, y sas Valls, que en lo respectiu al Govern, al Civil i Criminal, al Politich, y Economich de dit Principat, ni han participat may, desde sa restauració del poder dels Moros, avent-se governat de eix temps per lo Espay de cerca de 10 sigles fins al temps present ab son peculiar Govern, ab las disposicions del dret Comu, y patrias peculiars, Consuetuds; y finalment ab sa particular, y peculiar política, y Economia.[2]
- Llibre 1. Capítol III.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Moran i Ocerinjauregui, Josep. Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 121-129 (Biblioteca Serra d'Or ; 336). ISBN 8484156729.
- ↑ 2,0 2,1 Pol i Solé, Antoni «El Pirineu, frontera o connexió?» (PDF). Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Annals 2008-2009, Ibix 6, (2010), p. 87-93. ISSN: 1137-0378 [Consulta: 19 setembre 2012].