Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Escut de la Generalitat de Catalunya
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Obres relacionades a Viquitexts

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 és una llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d'autonomia en substitució de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.

Cites

Preàmbul

• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
• El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.

Títol preliminar

Article 1. Catalunya

• Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.

Article 2. La Generalitat

• La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
• Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.

Article 5. Els drets històrics

• L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana.

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials

• La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol.
• La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya

Article 8. Símbols de Catalunya

• Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne.
• La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
• La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.
• L'himne de Catalunya és Els segadors.

Article 10. La capital

• La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern.

Article 11. L'Aran

• El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.

Títol I. Dels drets, deures i principis rectors

Article 15. Drets de les persones

• Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.

Cites sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Recull de crítiques durant el procés d'aprovació del text final de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (2005-2006):

• ETA posa bombes per influir en la negociació de l'Estatut.

(en castellà) ETA pone bombas para influir en la negociación del Estatut.

 — Eduardo Zaplana

• El text de l'Estatut deixa una porta oberta a l'incest.

(en castellà) El texto del Estatut deja una puerta abierta al incesto.

 — Antonio Cañizares, vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola

Bibliografia

• Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 11 octubre 2012].

Referències

• Campanya d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa "A qui li molesta aquest Estatut?