Erasme de Rotterdam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: az:Rotterdamlı Erazm |
m r2.7.3) (Robot afegeix: ko:데시데리위스 에라스뮈스 |
||
Línia 68: | Línia 68: | ||
[[el:Έρασμος]] |
[[el:Έρασμος]] |
||
[[en:Desiderius Erasmus]] |
[[en:Desiderius Erasmus]] |
||
⚫ | |||
[[eo:Erasmo de Roterdamo]] |
[[eo:Erasmo de Roterdamo]] |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[gl:Erasmo de Róterdam]] |
[[gl:Erasmo de Róterdam]] |
||
⚫ | |||
[[hy:Էրազմ Ռոտերդամցի]] |
[[hy:Էրազմ Ռոտերդամցի]] |
||
[[it:Erasmo da Rotterdam]] |
[[it:Erasmo da Rotterdam]] |
||
[[ko:데시데리위스 에라스뮈스]] |
|||
⚫ | |||
[[la:Desiderius Erasmus Roterodamus]] |
[[la:Desiderius Erasmus Roterodamus]] |
||
[[lt:Erazmas Roterdamietis]] |
[[lt:Erazmas Roterdamietis]] |
||
Línia 83: | Línia 85: | ||
[[sl:Erazem Rotterdamski]] |
[[sl:Erazem Rotterdamski]] |
||
[[sr:Еразмо Ротердамски]] |
[[sr:Еразмо Ротердамски]] |
||
⚫ | |||
[[tr:Desiderius Erasmus]] |
[[tr:Desiderius Erasmus]] |
||
[[uk:Еразм Роттердамський]] |
[[uk:Еразм Роттердамський]] |
Revisió del 11:20, 5 nov 2012
Retrat d'Erasme de Rotterdam per Hans Holbein (1523) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Obres de l'autor a Viquitexts | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Rotterdam, 28 d'octubre de 1466 |
Mort |
Basilea, 12 de juliol de 1536 (69 anys) |
Ocupació | Traductor, filòsof, teòleg, assagista, traductor de la Bíblia, escriptor, Lady Margaret's Professor of Divinity (en) , llatinista, prevere catòlic de ritu romà i professor d'universitat |
Els drets d'autor han expirat | |
Desideri Erasme, també conegut com Erasme de Rotterdam (Rotterdam, 28 d'octubre de 1469 — Basilea, 12 de juliol de 1536) fou un filòsof, filòleg i teòleg holandès, autor d'importants obres en llatí i el creador del moviment humanista.
Cites
- Hem de rebre per amics als qui sabem i coneixem que amb d'altres han estat fidels i veritables amics.[1]
- La ciència és un sol bé i pel contrari la ignorància és un sol mal. I això és així perquè la ignorància és causa per la major part de tots els mals que es cometen i el saber és causa de tots els béns que es fan.[1]
- La vida humana és semblant a un teatre o un lloc públic on tots s'ajunten, uns per negociar, d'altres per mirar, d'altres per xerrar, i on finalment tots estan solícits i ocupats, tret del filòsof vertader. Aquest, amb total seguretat, gaudeix del brogit , contemplant i considerant les vanitats i costums perverses d'aquest món.[1]
- Quan d'un sol no confiem, tampoc hem de confiar de molts essent semblants.[1]
- Solia dir Sòcrates que cap possessió és més preciosa que el vertader amic i de cap altra part se'n pot assolir més profit i delit.[1]