Jordi Bilbeny: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{millorar|referències i estil}}
{{millorar|referències i estil}}
'''{{w|Jordi Bilbeny|Jordi Alsina i Bilbeny|}}''' (Arenys de Mar, Maresme, 14 d'octubre de 1961) és un filòleg i historiador català, que signa com a '''Jordi Bilbeny'''. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de [[Miguel de Cervantes]] i l'atribució de l'autoria del ''Lazarillo de Tormes'' a Joan Timoneda.
'''{{w|Jordi Bilbeny|Jordi Alsina i Bilbeny|}}''' (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un filòleg i historiador català, que signa com a '''Jordi Bilbeny'''. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de [[Miguel de Cervantes]] i l'atribució de l'autoria del ''Lazarillo de Tormes'' a Joan Timoneda.
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita
{{Cita

Revisió del 10:13, 2 gen 2013

Jordi Alsina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un filòleg i historiador català, que signa com a Jordi Bilbeny. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de Miguel de Cervantes i l'atribució de l'autoria del Lazarillo de Tormes a Joan Timoneda.

Cites

VilaWeb, 26 d'abril de 2011.

Cites sobre Jordi Bilbeny

Crítiques

«[...] La nòmina d'historiadors de dubtosa legitimitat científica disposats a advocar per la catalanitat de Colom es va ampliar (Bayerri, Porter, Parellada, Ferrer, Verdera) fins a desembocar en l'últim apòstol de la causa, Jordi Bilbeny (2006), que, a més de defensar que Miquel de Cervantes era català, ha afirmat el mateix respecte en Colom, amb igual insistència i fervor. Els seus arguments són pur deliri imaginatiu i permeten incrementar l'olimp nacional català amb nous ídols de gran transcendència històrica, que -segons sembla- estimulen l'autoestima, reafirmen la identitat i, de passada, erosionen la competència, al descarregar de mites referencials la història d'Espanya.» De l'article “¿Dónde nació Cristóbal Colón?" Publicat a CLIO, revista de historia, Año 5 num.55
  • El catedràtic de la UB Ernest Belenguer critica la seguretat amb què Bilbeny defensa la tesi de la catalanitat de Colom, i la identificació del descobridor amb el Colom barceloní:
«¿A on està, per exemple, la partida de naixement i totes les demés qüestions? Digues-m'ho clar, perquè les partides de naixement són les que són i, fins al Concili de Trento [1545-63], no hi ha nupcialitat, natalitat, mortalitat de forma obligatòria. I dos: Òbviament, és més fàcil de veure la demografia a Mallorca, per exemple, que no a Catalunya, en funció de la pèrdua de bastantes panòplies del 36 al 39 en funció de la Guerra Civil. Per tant, vull saber com està tan segur, sense cap subjectivisme, de que aquesta família Colom [Colom Bertran] és la família de L'Almirall.[...] Jo li he demanat simplement una cosa: El document definitu que me diga que la família i la persona és la mateixa. No dic que [Colom] no sigui català.» Secció de "Combat retòric" dintre de la «27a Setmana del Llibre en Català» a Sant Cugat del Vallès el dia 13 de març de 2009[2]
  • Miquel Izard, durant molts anys professor d’història d’Amèrica a la Universitat de Barcelona, en l'article "Creació, història oficial i histèria sagrada", (n. 284, Octubre del 2003, de l’Avenç), va considerar les teories de Bilbeny, base del documental L’apropiació del descobriment d’Amèrica: una conspiració d’estat?, aleshores estrenat, com a incongruents i sense base.
  • L'any 2006, el catedràtic d'Història de Catalunya a la UAB Jaume Sobrequés, aleshores director del Museu d'Història de Catalunya, va presentar el llibre Cristòfor Colom, príncep de Catalunya al museu:
«[...] El Museu d'Història de Catalunya i els seus responsables presideixen aquesta roda de premsa perquè hi ha [...] una implicació, al nivell que sigui, en la qualitat i en allò que el llibre del Bilbeny explica. [...] Conec l'obra d'en Bilbeny [...] [i] una mica el moviment científic que hi ha al darrere de l'estudi de la catalanitat de Colom [...] Penso que el tema ha arribat a un nivell acadèmic que mereix ser pres en consideració [...]» [3] «El món acadèmic està ancorat al passat; hi han sospites que comencen a ser certeses que això de la catalanitat d'en Colom no és una frivolitat de diletants», va continuar.[4]
«Jordi Bilbeny, [...] identifica el Descobridor amb la figura de Joan-Cristòfor Colom i Bertran. Bilbeny desgrana el parentesc de Colom amb les monarquies catalana, portuguesa i francesa [...] És la documentació aportada per en Bilbeny i l'anàlisi de la seva naturalesa jurídica el que atorga llum a uns fets que han estat durant segles immersos en una sorprenent boirina. La seva tesi sobre el paper preponderant de la corona catalano-aragonesa en el descobrimient del Nou Món ajudaria a comprendre el considerable impuls experimentat per la Taula de Canvi de Barcelona a principis del segle XVI i la gran immigració que va rebre Catalunya en aquesta mateixa època procedent d'àmplies zones del sud de França, documentada pel professor Jordi Nadal[5]
  • Laia Climent, professora del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I (València), l'any 2007, després de llegir l'estudi d'en Bilbeny La vida de Llàtzer de Tormos, escrigué:
«[...] Me n’adone que les crítiques aferrissades contra en Bilbeny o bé el pacte de silenci contra ell mateix i contra en Guia formen part d’un mateix comportament social. Un comportament que s’adapta a la manera política de funcionar de cada època. ¿Les crítiques desgavellades, els comentaris sobre la bogeria d’un autor o els pactes de silenci d’avui dia no ens recorden en temps anterior a la cremada de llibres en la Inquisició, o bé a la persecució dels intel·lectuals contra el règim franquista? És evident que amb en Bilbeny existeix una persecució envers un autor que molesta, que fa trontollar tot el “saber” universitari i que, de més a més, com he pogut comprovar aquests darrers dies, el boig del Llàtzer i del Colom està creant escola. Així doncs, aquest investigador està contribuint a crear el discurs de la veritat, a posar llum a aquesta negror que la visió dominant encega tants i tants intel·lectuals catalans. Esperem que aquest pròleg, i aquest llibre, i els que vinguen, contribuesquen a enderrocar la visió prefabricada que tenim de la nostra pròpia història i a obrir noves vies de recerca i d’interès.»[6]
«Per interessos nacionalistes castellans, els llibres d'història no informen d'aquests fets [sobre conquestes o exploracions catalanes], o en tot cas els converteixen en capítols menors davant la posterior entrada dels castellans, però des d'aquí volem subratllar la importància del fenomen expansionista català per a entendre capítols posteriors com ara la descoberta
  • Manel Forcano és professor d'Hebreu i d'Arameu a la Universitat de Barcelona. En divulgar-ne la tesi el qualifica de «prestigiós historiador»:
«A la llum de les darreres investigacions dutes a terme per prestigiosos historiadors, talment Jordi Bilbeny, Cristòfor Colom no seria sinó un príncep català emparentat a la casa reial catalana i portuguesa.» Fragment d'"El misteri de Cristòfor Colom", a la introducció del cedé Paraísos Perdidos, Christophorus Colombus, de Jordi Savall, 2006; Alia Vox, AVSA9850A+B

Referències

  1. «Jordi Bilbeny: 'L'independentisme produeix una cohesió social que fins ara només tenia el Barça'». Barcelona: Partal, Maresma & Associats, 26-04-2011. [Consulta: 2 gener 2013].
  2. [1]
  3. Minut 2 de la filmació de la presentació [2]
  4. "Redescubriendo a Colón", ROSA M. BOSCH. La Vanguardia, Divendres, 10 de març de 2006 (dins del butlletí del CEC, n. 37)
  5. Josep M. Comajuncosa, Els Colom, fundadors del primer banc públic: la Taula de Canvi
  6. Fragment de l'article següent [3]