Pablo Neruda

Neruda després de rebre el Premi Nobel de Literatura el 1971.

Pablo Neruda (12 de juliol de 1904 - 23 de setembre de 1973). Neftalí Ricardo Eliécer Reyes Basoalto, poeta i polític xilè. Autor d'obres com Odas elementales, Cien sonetos de amor, Veinte poemas de amor y una canción desesperada, Memorial de Isla Negra, Confieso que he vivido, entre d'altres. Premi Nobel de Literatura el 1971.

Cites

• "Algun dia en qualsevol part, en qualsevol lloc indefectiblement et trobaràs a tu mateix, i aquesta, només aquesta, pot ser la més feliç o la més amarga de les teves hores."

• "Amor, quants camins fins arribar a un petó, ¡quina solitud errant fins a la teva companyia!"

• "Conèixer l'amor dels que estimem és el foc que alimenta la vida."

• "Quan creixi, descobriràs que ia defensar mentides, t'enganyis a tu mateix o pateix per tonteries. Si ets un bon guerrer, no et culpes per això, però tampoc deixaràs que els teus errors es repeteixin"

• "A sota de la teva pell viu la lluna."

• "El més gran dels homes senzills, el nostre mestre" (Neruda sobre Stalin)

• "En un petó, sabràs tot el que he callat."

• "És tan curt l'amor i tan llarg l'oblit."

• "Me gustas quan calles perquè estàs com absent."

• "La meva vida està feta de totes les vides."

• "Per el meu cor prou teu pit, per la teva llibertat basten les meves ales."

• "Per a que res ens separi, que no ens una res."

• "Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera."

• "Per què se'm vindrà tot l'amor de cop quan em sento trist, i et sento llunyana ..."

• "Puc escriure els versos més tristos aquesta nit; escriure, per exemple: 'La nit està estrellada, i tiretes, blaus, els astres, de lluny'."

• "Vull fer amb tu el que la primavera fa amb els cirerers."

• "Només amb una ardent paciència conquerir la esplèndida ciutat que donarà llum, justícia i dignitat a tots els homes. Així la poesia no hi haurà cantat en va."

• "Puja a néixer amb mi, germà"

• "¿Pateix més el que espera sempre que aquell que mai va esperar a ningú?"

• "Tot era dels altres i de ningú, fins que la teva bellesa i la teva pobresa omplir la tardor de regals."

• "Jo vaig conèixer salons Ventafocs, túnels habitats per la lluna, hangars cruels que es despedían, preguntes que insistien a la sorra."