Publili Sirus: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 11: Línia 11:
=== Sententiae ===
=== Sententiae ===
{{Cita
{{Cita
| cita = A nosaltres ens agraden més les coses dels altres; als altres, les nostres
| cita = A nosaltres ens agraden més les coses dels altres; als altres, les nostres.
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
Línia 45: Línia 45:
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = <ref name="boli" />
| refs = <ref name="boli" />
}}
{{Cita
| cita = Ens interessen els altres quan s'interessen per nosaltres.
| data =
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref>{{citar web |url=http://www.tv3.cat/videos/3020910/Fer-amics |títol=Fer amics |obra=Bricolatge emocional |consulta= 20 gener 2013 |lloc=Barcelona |editor=Televisió de Catalunya|data=1 de setembre de 2010 }}</ref>
}}
}}
{{Cita
{{Cita

Revisió del 23:26, 20 gen 2013

Infotaula de personaPublili Siri
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Nisibis
segle I aC
Mort segle I aC
Ocupació Escriptor, dramaturg, poeta, filòsof i actor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Publili Siri [Publilius Syrus] (?, segle I aC) fou un escriptor llatí i compilador de màximes.

Cites

Sententiae

  • A nosaltres ens agraden més les coses dels altres; als altres, les nostres.[1]
(en llatí) Aliena nobis, nostra plus aliis placent.
  • Al pobre li manquen moltes coses, però a l'avar, totes.[2]
  • Amb els defectes dels altres el savi corregeix els propis.[2]
  • El temps de reflexió és una economia de temps.[2]
  • Ens interessen els altres quan s'interessen per nosaltres.[3]
  • Espera dels altres el que als altres hagis fet.[1]
(en llatí) Ab alio exspectes, alteri quod feceris.
  • Estimar i tenir seny a penes és concedit a un déu.[1]
(en llatí) Amare et sapere vix deo conceditur.
  • L'avar no fa res ben fet, sinó quan mor.[1]
(en llatí) Avarus nisi cum moritur, nihil recte facit.
  • L'avui és deixeble de l'ahir[2]
  • L'oportunitat es presenta tard i se'n va aviat.[2]
  • La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.[1]
(en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas
  • La dona o estima o odia, no té terme mitjà.[1]
(en llatí) Aut amat aut odit mulier, nihil est tertium.
  • Ningú no ha arribat al cim acompanyat de la por.[2]
  • Qui només viu per a si mateix ha mort per als altres.[2]
  • Qui persegueix dues llebres no n'agafa cap.[2]

Atribuïdes

  • Perdre un amic és el més gran dels mals.[1]
(en llatí) Amicum perdere est damnorum maximum.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  3. «Fer amics». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 01-09-2010. [Consulta: 20 gener 2013].