Perejaume: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m added Category:Catalans using HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do |
| cita = Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do |
||
| autor = |
| autor = |
||
| lloc = Barcelona |
| lloc = Barcelona |
||
| data = 2012 |
| data = 2012 |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
| idioma = |
| idioma = |
||
| refs = <ref name="RWM">{{Citar publicació |article=: Perejaume |url=http://rwm.macba.cat/ca/especials/fons_audio_perejaume/capsula |publicació=Ràdio Web MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona |volum= |exemplar=FONS ÀUDIO #16 |data=31/12/2012 |pàgines= |issn=}}</ref> |
| refs = <ref name="RWM">{{Citar publicació |article=: Perejaume |url=http://rwm.macba.cat/ca/especials/fons_audio_perejaume/capsula |publicació=Ràdio Web MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona |volum= |exemplar=FONS ÀUDIO #16 |data=31/12/2012 |pàgines= |issn=}}</ref> |
||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Allà on peses és un do, poder pesar en aquí és un do, per tant tots els lloc són extraordinaris i equivalents em sembla que hem abusat massa de jerarquitzar el món. què t’agrada més això o allò? Jo ho trobo una mica folclòric tot això |
|||
| autor = |
|||
| lloc = Barcelona |
|||
| data = 2012 |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="RWM"/> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Només perdura el que es repeteix |
|||
| autor = |
|||
| lloc = Barcelona |
|||
| data = 2012 |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="RWM"/> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Des d'aquesta visió rural, tot el món dels arxius és una mala convivència amb l’oblit. Com pot ser l’oblit fèrtil? |
|||
L'oblit és com el femer. el femer s’ha de cultivar com el camp. L'oblit s'ha de veure com un espai generatiu |
|||
| autor = |
|||
| lloc = Barcelona |
|||
| data = 2012 |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="RWM"/> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Foix diu "tot és u", però és que a més ho diu amb monosílabs. |
|||
| autor = |
|||
| lloc = Barcelona |
|||
| data = 2012 |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="RWM"/> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = També és limitada la imaginació, la creativitat, el marge d’operació de les metàfores. Tot això es gasta. |
|||
| autor = |
|||
| lloc = Barcelona |
|||
| data = 2012 |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="RWM"/> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Les coses ens sedueixen molt per la pèrdua. Funcionen molt elegíacament |
|||
| autor = |
|||
| lloc = Barcelona |
|||
| data = 2012 |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref name="RWM"/> |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 07:34, 7 feb 2013
Perejaume | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Sant Pol de Mar (Maresme), 20 de gener de 1957 (67 anys) |
Ocupació | Pintor, escriptor, poeta, escenògraf i artista |
Obra amb drets d'autor | |
Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957), és un artista i poeta català.
Cites
- Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do[1]
- Barcelona, 2012.
- Entrevista a Ràdio Web MACBA
- Barcelona, 2012.
- Allà on peses és un do, poder pesar en aquí és un do, per tant tots els lloc són extraordinaris i equivalents em sembla que hem abusat massa de jerarquitzar el món. què t’agrada més això o allò? Jo ho trobo una mica folclòric tot això[1]
- Barcelona, 2012.
- Només perdura el que es repeteix[1]
- Barcelona, 2012.
- Des d'aquesta visió rural, tot el món dels arxius és una mala convivència amb l’oblit. Com pot ser l’oblit fèrtil?
L'oblit és com el femer. el femer s’ha de cultivar com el camp. L'oblit s'ha de veure com un espai generatiu[1]
- Barcelona, 2012.
- Foix diu "tot és u", però és que a més ho diu amb monosílabs.[1]
- Barcelona, 2012.
- També és limitada la imaginació, la creativitat, el marge d’operació de les metàfores. Tot això es gasta.[1]
- Barcelona, 2012.
- Les coses ens sedueixen molt per la pèrdua. Funcionen molt elegíacament[1]
- Barcelona, 2012.