Leli, de l'amistat: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:
|Commons =
|Commons =
}}
}}
'''Leli, de l'amistat''' (''Laelius de Amicitia'') és un assaig sobre l'[[amistat]] publicat per [[Marc Tul·li Ciceró]] publicat l'any 44 aC.
'''''Leli, de l'amistat''''' (''Laelius de Amicitia'', en llatí original) és un assaig sobre l'[[amistat]] publicat per [[Marc Tul·li Ciceró]] publicat l'any 44 aC.
== Cites ==
== Cites ==
[[Fitxer:Thorvaldsen Cicero.jpg|thumb|250px|alt=Bust de Ciceró|Crec que l'[[amistat]] no pot existir si no és entre persones bones.]]
[[Fitxer:Thorvaldsen Cicero.jpg|thumb|250px|alt=Bust de Ciceró|Crec que l'[[amistat]] no pot existir si no és entre persones bones.]]

Revisió del 17:54, 14 març 2013

Leli, de l'amistat
Fragment de Leli, de l'amistat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
Modifica dades a Wikidata

Leli, de l'amistat (Laelius de Amicitia, en llatí original) és un assaig sobre l'amistat publicat per Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.

Cites

Bust de Ciceró
Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.
Bust de Ciceró
L'amic segur es coneix en les situacions insegures.
  • Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.
(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.
Leli, de l'amistat. Epígraf 18.
  • Tota estimació es comparteix o bé entre dues persones només, o bé entre uns pocs individus.
(en llatí) Omnis caritas aut inter duos aut inter paucos iungeretur.
Leli, de l'amistat. Epígraf 20.
  • Els amics fins i tot absents són presents, fins i tot en la pobresa abunden, fins i tot quan són febles són forts, fins i tot -quelcom més difícil de dir- quan són morts, viuen.
(en llatí) Quocirca et absentes adsunt et egentes abundant et imbecilli valent et, quod difficilius dictu est, mortui vivunt.
Leli, de l'amistat. Epígraf 23.
  • No hi ha res com l'amistat que, amb més dificultat, duri fins al darrer dia de la vida, perquè passa sovint que o bé ja no es dóna el mateix interès que abans, o bé es produeixen discrepàncies en els posicionaments polítics.
(en llatí) Nihil difficilius esse dicebat, quam amicitiam usque ad extremum vitae diem permanere. Nam vel ut non idem expediret, incidere saepe, vel ut de re publica non idem sentiretur.
Leli, de l'amistat. Epigraf 33.
  • Les veritables amistats són eternes.
(en llatí) Verae amicitiae sempiternae sunt.
Leli, de l'amistat. Epígraf 32.
  • És que hi ha res més absurd que delectar-se en tantes coses sens contingut, com són l'honor, la glòria, l'habitatge, la moda del vestit i la satisfacció corporal, i, en canvi, no delectar-se gens en una ànima revestida de virtuts, capaç d'estimar o bé, per dir-ho d'alguna manera, de retornar amor per amor?
(en llatí) Quid enim tam absurdum quam delectari multis inanimis rebus, ut honore, ut gloria, ut aedificio, ut vestitu cultuque corporis, animante virtute praedito, eo qui vel amare vel, ut ita dicam, redamare possit, non admodum delectari?
Leli, de l'amistat. Epígraf 49.
  • La possessió d'amistats roman estable i segura per tothom, de manera que, encara que perdurin aquells altres béns materials que són com dons de la Fortuna, una vida solitària i mancada d'amics no pot ésser agradosa.
(en llatí) Amicitiarum sua cuique permanet stabilis et certa possessio; ut, etiamsi illa maneant, quae sunt quasi dona Fortunae, tamen vita inculta et deserta ab amicis non possit esse iucunda.
Leli, de l'amistat. Epígraf 55.
  • Cal posar una gran atenció en l'elecció dels amics, a fi que no comencem mai a estimar ningú que puguem acabar odiant.
(en llatí) Ut ne quando amare inciperemus eum, quem aliquando odisse possemus.
Leli, de l'amistat. Epígraf 60.
  • L'amic segur es coneix en les situacions insegures.
(en llatí) Amicus certus in re incerta cernitur.
Leli, de l'amistat. Epígraf 64.
  • Les amistats no han d'arribar mai, com passa amb les altres coses, a la sacietat: l'amistat més veterana ha d'ésser la que deixi més bon gust, com aquell vins que posen de manifest llur anyades.
(en llatí) Non enim debent esse amicitiarum sicut aliarum rerum satietates; veterrima quaeque, ut ea vina, quae vetustatem ferunt, esse debet suavissima.
Leli, de l'amistat. Epígraf 67.
  • El més important en una amistat és de posar-se al mateix nivell que l'inferior.
(en llatí) Maximum est in amicitia parem esse inferiori.
Leli, de l'amistat. Epígraf 68.
  • Tot el que és excel·lent és rar.
(en llatí) Omnia praeclara rara.
Leli, de l'amistat. Epígraf 79.
  • El veritable amic és com un altre jo.
(en llatí) Verus amicus est tamquam alter idem.
Leli, de l'amistat. Epígraf 80.
  • La naturalesa ha acordat que l'amistat sigui la fautora de les virtuts, no l'aliada dels vicis.
(en llatí) Uirtutum amicitia adiutrix a natura data est, non uitiorum comes.
Leli, de l'amistat. Epígraf 83.
  • Convé estimar algú després d'haver-lo jutjat, no jutjar-lo, quan hom s'ha començat a estimar.
(en llatí) Cum iudicaris, diligere oportet, non, cum dilexeris, iudicare.
Leli, de l'amistat. Epígraf 85.
  • La veritat és quelcom enutjós, quan d'ella neix l'odi, que és un verí per a l'amistat.
(en llatí) Molesta ueritas, siquidem ex ea nascitur odium, quod est uenenum amicitiae.
Leli, de l'amistat. Epígraf 89.
  • Una vida sense l'amor i la benevolença d'altri perd tot el seu encís.
(en llatí) Caritate enim benevolentiaque sublata omnis est e vita sublata iucunditas.
Leli, de l'amistat. Epígraf 102.

Bibliografia