Aristòtil: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 11: Línia 11:
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita
{{Cita
| cita = El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.
| cita = El pitjor de les [[llei|lleis]] dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =

Revisió del 11:43, 30 març 2013

Infotaula de personaAristòtil
Bust d'Aristòtil
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Estagira (Grècia)
384 aC
Mort Antiga Calcis (Grècia)
322 aC (61/62 anys)
Ocupació Filòsof
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Aristòtil [ἈριστοτέληΘ] (Estagira, Tràcia, 384 aC — Calcídia, Eubea, 322 aC) fou un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Cites

  • El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.[1]
  • El problema de mentir és que quan expliquis la veritat no et creuran.[2]
  • El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.[3]
  • El savi no té com a prioritat buscar el plaer, sinó evitar el dolor.[2]
  • Els grans coneixements engendren els grans dubtes.[1]
  • Fer alguna cosa dolenta i no sentir vergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.[2]
  • L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.[2]
  • L'esperança és el somni de l'home despert.[1]
  • La decisió no és un impuls.[4]
  • La natura és eterna, no pas les coses.[5]
  • La natura no fa res en va.[5]
  • La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.[1]
  • Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.[3]
  • Res trobem a la ment que abans no hagi passat pels sentits.[2]
  • Si viu sol, o bé és un Déu o bé una bèstia.[6]
  • Som el que fem repetidament. L'excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.[2]
  • Tot extrem és viciós, la virtut es troba al mig.[1]

Sense referències

  • Un amic fidel és un ànima en dos cossos.
  • El que de bon tros treball s'adquireix, més s'estima.
  • Si els ciutadans practiquessin entre si l'amistat, no tindrien necessitat de la justícia.
  • Un estat és més ben governat per un home bo que per unes bones lleis.
  • Mai s'arriba a la veritat total, ni mai se n'està totalment allunyat.
  • La virtut és una disposició voluntària adquirida, que consisteix en un terme mig entre dos extrems dolents, l'un per excés i l'altre per defecte.
  • El càstig del mentider és no ser cregut, tot i que digui la veritat.
  • Les ciències tenen les arrels amargues, però molt dolços els fruits.
  • El veritable deixeble és aquell que supera al mestre.
  • L'instant és la continuïtat del temps, car uneix el temps passat amb el temps futur.
  • Solament fent el bé es pot realment ser feliç.
  • Gràcies a la memòria es dóna en els homes el que es diu experiència.
  • Alguns creuen que per a ser amics n'hi ha prou amb voler, com si per a estar sa bastés desitjar la salut.
  • Només hi ha felicitat on hi ha virtut i esforç seriós, puix la vida no és un joc.
  • La ment sempre té raó, mentre que la gana i la imaginació poden equivocar-se.
  • Tot acte forçós es torna desagradable.
  • Com la vista és al cos, la raó és a l'esperit.
  • Cometre una injustícia és pitjor que sofrir-la.
  • La intel·ligència consisteix no tan sols en el coneixement , sinó també en la destresa d'aplicar aquests coneixements a la pràctica.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18-05-2009. [Consulta: 4 febrer 2013].
  3. 3,0 3,1 «Píndoles de felicitat», cop. 2011. [Consulta: 4 febrer 2013].
  4. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  5. 5,0 5,1 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Claret. Diccionari de citacions i frases de renom, DL 1997. ISBN 8482971379. 
  6. Torralba, Francesc. L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009. ISBN 9788497798341.