Aristòtil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
== Cites == |
== Cites == |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les. |
| cita = El pitjor de les [[llei|lleis]] dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les. |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
Revisió del 11:43, 30 març 2013
Bust d'Aristòtil | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Obres de l'autor a Viquitexts | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Estagira (Grècia), 384 aC |
Mort |
Antiga Calcis (Grècia), 322 aC (61/62 anys) |
Ocupació | Filòsof |
Els drets d'autor han expirat | |
Aristòtil [ἈριστοτέληΘ] (Estagira, Tràcia, 384 aC — Calcídia, Eubea, 322 aC) fou un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.
Cites
- El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.[1]
- El problema de mentir és que quan expliquis la veritat no et creuran.[2]
- El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.[3]
- El savi no té com a prioritat buscar el plaer, sinó evitar el dolor.[2]
- Els grans coneixements engendren els grans dubtes.[1]
- Fer alguna cosa dolenta i no sentir vergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.[2]
- L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.[2]
- L'esperança és el somni de l'home despert.[1]
- La decisió no és un impuls.[4]
- La natura és eterna, no pas les coses.[5]
- La natura no fa res en va.[5]
- La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.[1]
- Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.[3]
- Res trobem a la ment que abans no hagi passat pels sentits.[2]
- Si viu sol, o bé és un Déu o bé una bèstia.[6]
- Som el que fem repetidament. L'excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.[2]
- Tot extrem és viciós, la virtut es troba al mig.[1]
Sense referències
- Un amic fidel és un ànima en dos cossos.
- El que de bon tros treball s'adquireix, més s'estima.
- Si els ciutadans practiquessin entre si l'amistat, no tindrien necessitat de la justícia.
- Un estat és més ben governat per un home bo que per unes bones lleis.
- Mai s'arriba a la veritat total, ni mai se n'està totalment allunyat.
- La virtut és una disposició voluntària adquirida, que consisteix en un terme mig entre dos extrems dolents, l'un per excés i l'altre per defecte.
- El càstig del mentider és no ser cregut, tot i que digui la veritat.
- Les ciències tenen les arrels amargues, però molt dolços els fruits.
- El veritable deixeble és aquell que supera al mestre.
- L'instant és la continuïtat del temps, car uneix el temps passat amb el temps futur.
- Solament fent el bé es pot realment ser feliç.
- Gràcies a la memòria es dóna en els homes el que es diu experiència.
- Alguns creuen que per a ser amics n'hi ha prou amb voler, com si per a estar sa bastés desitjar la salut.
- Només hi ha felicitat on hi ha virtut i esforç seriós, puix la vida no és un joc.
- La ment sempre té raó, mentre que la gana i la imaginació poden equivocar-se.
- Tot acte forçós es torna desagradable.
- Com la vista és al cos, la raó és a l'esperit.
- Cometre una injustícia és pitjor que sofrir-la.
- La intel·ligència consisteix no tan sols en el coneixement , sinó també en la destresa d'aplicar aquests coneixements a la pràctica.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18-05-2009. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Píndoles de felicitat», cop. 2011. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948.
- ↑ 5,0 5,1 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Claret. Diccionari de citacions i frases de renom, DL 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ Torralba, Francesc. L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009. ISBN 9788497798341.