Bertolt Brecht: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 105: Línia 105:
[[Categoria:Dramaturgs]]
[[Categoria:Dramaturgs]]
[[Categoria:Escriptors en alemany]]
[[Categoria:Escriptors en alemany]]
[[Categoria:Escriptors alemanys]]
[[Categoria:Poetes alemanys]]
[[Categoria:Poetes alemanys]]



Revisió del 22:06, 31 març 2013

Infotaula de personaBertolt Brecht
Retrat de Bertolt Brecht (1954)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Augsburg (Alemanya)
10 de febrer de 1898
Mort Berlín Est (República Democràtica Alemanya)
14 d'agost de 1956 (58 anys)
Ocupació Dramaturg, lletrista, guionista, director de teatre, poeta, llibretista, crític literari, escriptor, director de cinema i realitzador
Modifica dades a Wikidata

Bertolt Brecht (Augsburg, Suàbia, 10 de febrer de 1898 — Berlín, 14 d'agost de 1956) fou un poeta i dramaturg alemany, un dels més influents del segle XX. Creador del Teatre Èpic.

Cites

  • Buscar algú que ajudi a suportar la desgracia.[1]
  • Cal que el comediant utilitzi la seva imaginació amb parsimònia. Progressi frase rere frase, com si hagués de verincar allò que sap del personatge en cada frase que ha de dir, escoltar i entendre.[2]
  • Cal que el comediant faci de l'acte de mostrar un acte artístic.[2]
  • El comediant ha de seguir essent lector tant de temps com pugui.[2]
  • El més difícil de córrer és aturar-se.[1]
  • Mai atreure sobre un el destí del desgraciat per compassió envers ell.[1]
  • Qui no sap res, tampoc viu.[1]
  • Si un encara està formant-se, mantenir-se a prop dels excel·lents, pero quan és un home fet, a prop deis mediocres.[1]
  • No tinc cap necessitat que perduri un pensament meu, però voldria que tot es mengés, es transformés, s'utilitzés fins al final.[1]
1925.


Sense referències

  • El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels fesols, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i dels remeis, depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític és tan ruc que s’enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seva ignorància política neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, poca-solta i lacai de les empreses nacionals i multinacionals.
  • "Quan el delicte es multiplica, ningú el vol veure."
  • "Quan la hipocresia comença a ser de molt mala qualitat, és hora de començar a dir la veritat"
  • "L'art, quan és bo, és sempre entreteniment."
  • "L'art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma a la realitat."
  • "Generalment les revolucions es produeixen als carrerons sense sortida."
  • "Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N'hi ha d'altres que lluiten un any i són molt bons. N'hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n'hi ha que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles..."
  • "Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi" (1945, Martin Niemoeller (pastor protestant, 1892-1984). Erròniament atribuïda a Brecht).
  • "Senyors, no estiguin tan contents amb la derrota de [Hitler]. Perquè encara que el món s'hagi posat dempeus i hagi detingut el bastard, la Puta que el va parir està calenta de nou " (6 de maig del 1945,es refereix al capitalisme i al xovinisme).
  • "[Sr. Wurlitzer], en aquest moment estic en posició de rebre el seu òrgan."
  • "Si la gent vol veure només les coses que poden entendre, no haurien d'anar al teatre: haurien d'anar al lavabo."
  • "Què és l'atracament d'un banc en comparació amb la fundació d'un?"

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Siguan, Marisa «Com podem llegir Brecht avui?» (PDF). Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, Núm. 28, (2001), p. 23-34. ISSN: 1134-7643 [Consulta: 13 maig 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 Dieuzayde, Louis «El Verfremdungseffekt: vers un tractament ètic de la paraula» (PDF). Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, Núm. 41, (2004), p. 13-18. ISSN: 1134-7643 [Consulta: 13 maig 2012].