Isaac Newton: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: ml:ഐസക് ന്യൂട്ടൺ |
m r2.7.2) (Robot afegeix: id:Isaac Newton |
||
Línia 105: | Línia 105: | ||
[[hu:Isaac Newton]] |
[[hu:Isaac Newton]] |
||
[[hy:Իսահակ Նյուտոն]] |
[[hy:Իսահակ Նյուտոն]] |
||
[[id:Isaac Newton]] |
|||
[[is:Isaac Newton]] |
[[is:Isaac Newton]] |
||
[[it:Isaac Newton]] |
[[it:Isaac Newton]] |
Revisió del 08:14, 15 abr 2013
Retrat d'Isaac Newton (1689) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Woolsthorpe Manor, 25 de desembre de 1642 (Julià) |
Mort |
Kensington, 20 de març de 1727 (Julià) (84 anys) |
Ocupació | Matemàtic i filòsof |
Els drets d'autor han expirat | |
Isaac Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 4 de gener de 1643 — Kensington, Middlesex, 31 de març de 1727) fou un científic, físic, filòsof, alquimista i matemàtic anglès, autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, més coneguts com els Principia, on va descriure la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica mitjançant les lleis que duen el seu nom.
Cites
- (en llatí) Amicus Plato — amicus Aristoteles — magis amica veritas.
- Quaestiones Quaedam Philosophicae, 1664.
- Són unes notes que Newton va escriure per ell mateix, i que va titular Quaestiones Quaedam Philosophicae (Vàries qüestions filosòfiques)
- Quaestiones Quaedam Philosophicae, 1664.
- Si he vist més lluny és perquè he estat dempeus damunt les espatlles de gegants.
- (en anglès) If I have seen further it is by standing on ye sholders of Giants.
- Carta a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676.
- "Déu és capaç de crear partícules de matèria de distintes grandàries i formes... i potser de densitats i forces distintes, i d'aquesta manera pot variar les lleis de la naturalesa, i fer mons de tipus diferents en parts diferents de l'univers. Jo almenys no veig en això res contradictori".
- Òptica
- "Aquest bellíssim sistema compost pel Sol, els planetes i els cometis no va poder menys que haver estat creat per consell i domini d'un ens poderós i intel·ligent... El Déu Suprem és un Ser etern, infinit, absolutament perfecte."
- "Això no és sinó una imitació insignificant d'un sistema molt major les lleis del qual tu coneixes, i jo no puc convèncer-te de què aquesta simple joguina no té dissenyador; no obstant això, tu afirmes creure que el gran original del com es va prendre aquest disseny ha arribat a existir sense dissenyador!"
- Nota: Contestant a un amic ateu en referència a una joguina mecànica construïda en fusta i que imitava al sistema solar.
- "Hi ha més senyals d'autenticitat en la Bíblia que en la Història profana. Tots els meus descobriments han estat respostes a les meves oracions. Agafo el meu telescopi i observo l'espai, el que es troba a milions de quilòmetres de distància. No obstant, entro a la meva habitació i, per mitjà de l'oració, puc apropar-me més a Déu i al Cel que si contés amb tots els telescopis que hi ha en la Terra."
- "La unitat és la varietat, i la varietat en la unitat és la llei suprema de l'univers".
- "El que sabem és una gota d'aigua; el que ignorem és l'oceà".
- "No l'hi que semblarà als ulls del món, però als meus és com si hagués estat un noi que jugant en la riba del mar i divertint-me de tant en tant trobant una pedra mes polida o una conquilla més bella, mentre l'immens oceà de la veritat s'exten, inexplorat enfront meu".
- Font: Memoirs of the Life, Writings, and Discoveries of Sir Isaac Newton (1855), de Sir David Brewster (Volum II. Cap. 27)
- "Si he fet descobriments inavaluables ha estat més per tenir paciència que qualsevol altre talent".
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
- Tot cos persevera en el seu estat de repòs o de moviment uniforme en línia recta, excepte en el cas que es vegi obligat a canviar-lo degut a forces externes.[1]
- (en llati) Corpus omne perseverare in statu suo quiescendi vel movendi uniformiter in directum, nisi quatenus a viribus impressis cogitur statum illum mutare.
- Axiomata, sive Leges Motus, Lex. I.
- Coneguda com a Primera Llei de Newton.
- Axiomata, sive Leges Motus, Lex. I.
- L'alteració del moviment és proporcional a la força motriu aplicada i es fa seguint la mateixa la línia recta en la qual s'imprimeix aquesta força.[1]
- (en llatí) Mutationem motus proportionalem esse vi motrici impressæ, & fieri secundum lineam rectam qua vis illa imprimitur.
- Axiomata, sive Leges Motus, Lex. II.
- Coneguda com a Segona Llei de Newton
- Axiomata, sive Leges Motus, Lex. II.
Falsament atribuïdes
Cites sobre Newton
- "El més gran cervell científic que el món ha conegut"
- "L'univers i les seves lleis romanien ocultes en la foscor, va dir Déu: Sigui Newton! i tot va ser llum".
- "Un geni és algú que descobreix que la pedra que cau i la lluna que no cau representen un sol i mateix fenomen".
- "No li vaig veure mai practicar cap diversió ni passatemps, ni muntar a cavall per a prendre l'aire, ni passejar ni jugar a les bitlles, o un altre exercici qualsevol: ell creia que qualsevol hora que no estigués dedicada als seus estudis era una hora perduda, i ho complia tant que rarament deixava la seva habitació excepte per a donar classe en les hores prefixades on tan pocs anava a escoltar-li, i encara menys li entenien, que sovint mancant oïdors parlava, per dir-ho així, per a les parets".
- Descripció del seu criat. Font: Cosmos de Carl Sagan, cap. «L'harmonia dels mons» pp 68, 69. Editorial Planeta.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Newton, Isaac «Philosophiae Naturalis Principia Mathematica» (en llatí). . Vicifons, (1687) [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ Vegeu a Wikiquote en anglès: Isaac Newton | Misattributed