Max Stirner

Max Stirner

Caricatura de Max Stirner
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Bayreuth,  25 d'octubre de 1806
Mort	Berlín,  26 de juny de 1856 (49 anys)
Ocupació	Filòsof, periodista, traductor, escriptor, educador i professor de filosofia
Els drets d'autor han expirat

Max Stirner (Bayreuth, Baviera, 1806 — Berlín, 1856), pseudònim de Johann Kaspar Schmidt, fou un filòsof anarquista alemany, que exaltava l'egoisme radical.

Cites

• "Per a mí, res està per damunt meu"

• "Només soc lliure d'allò del que m'he desempallegat"

• "Jo he fundat la meva causa en res"
  • Font: L'únic i la seva propietat.

• Jo no sóc Res, en el sentit de buit; però sóc el Res creador, el Res del qual el meu Jo creador ho crea Tot.
  • Font: L'únic i la seva propietat.

• El diví és la causa de Déu; l'humà, la causa de l'home. La meva causa no és ni divina ni humana, no és ni el Veritable, ni el Bé, ni el Just, ni el Lliure, és el meu, no és general, sinó única, com Jo sóc Únic.
  • Font: L'únic i la seva propietat.

• Jo ho rebo tot de l'Estat. Puc tenir alguna cosa sense permís de l'Estat? No, tot el que podria obtenir així, m'ho arravassa advertint que manco de títols de propietat: tot el que posseeixo ho dec a la seva clemència. La burgesia es recolza únicament en els títols. El burgès només és el que és, gràcies a la benèvola protecció de l'Estat. Hauria de perdre-ho tot si el poder de l'Estat arribés a desplomar-se. Però, quin és la situació del desposseït en aquesta fallida social del proletariat? Com tot el que té, i el que podria perdre, s'escriu amb un zero, no té per a aquest zero cap necessitat de la protecció de l'Estat. Pel contrari, només pot guanyar si aquesta protecció arribés a faltar als protegits.
  • Font: L'únic i la seva propietat.

• Els obrers disposen d'un poder formidable i quan arribin a donar-se'n compte d'això i es decideixin a usar-ho, res podrà aturar-los. Bastarà que cessin tot el treball i s'apropiïn de tots els productes del seu treball, que els considerin i els gaudeixin com a propis. Aquest és el sentit dels mots obrers que veiem esclatar gairebé per totes parts.
  • Font: L'únic i la seva propietat.

• Com podeu ser veritablement únics, si existeix en vosaltres la menor petjada de dependència, la menor cosa que no sigui Vosaltres i res més que Vosaltres? Mentre romangueu encadenats uns a uns altres, no podreu parlar de Vosaltres en singular, mentre us uneixi un llaç, seguiu sent un plural; de vosaltres dotze feu la dotzena, mil formeu un poble i alguns milions la Humanitat!
  • Font: L'únic i la seva propietat.