Jacinto Benavente y Martínez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu cometes de l'article |
||
Línia 30: | Línia 30: | ||
}} |
}} |
||
=== Sense referències === |
=== Sense referències === |
||
* |
* A l'[[amor]] el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los. |
||
* |
* Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes. |
||
* |
* Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada. |
||
* |
* Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc! |
||
* |
* Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot. |
||
* |
* [[Déu]] castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills. |
||
* |
* L'[[amic]] que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla. |
||
* |
* L'amor és com [[Don Quijote de la Mancha|Don Quijote]]: quan recobra el judici és per a morir. |
||
* |
* L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre. |
||
* |
* L'amor és el més semblant a la [[guerra]], i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya. |
||
* |
* L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu. (''Memòries, part 1'') |
||
* |
* El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra. |
||
* |
* El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix. |
||
* |
* A la baralla, es coneix al soldat; només amb la [[victòria]], es coneix al cavaller. |
||
* |
* A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser [[felicitat|feliços]] i no puguem aconseguir-ho. |
||
* |
* És tan lletja l'[[enveja]] que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia. |
||
* |
* L'[[admiració]] no interroga mai; amb admirar comprèn. |
||
* |
* La [[cultura]] és la bona educació de l'enteniment. |
||
* |
* L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa. |
||
* |
* L'[[ironia]] és una tristesa que no pot plorar i somriu . |
||
[[Fitxer:Jacinto Benavente y Martinez.jpg|thumb|"Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."]] |
[[Fitxer:Jacinto Benavente y Martinez.jpg|thumb|"Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."]] |
||
* |
* La [[vanitat]] fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès. |
||
* |
* La [[vida]] ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat. |
||
* |
* Les [[dona|dones]] estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis. |
||
* |
* El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé. |
||
* |
* El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons. |
||
* |
* Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal [[govern|governats]]. |
||
* |
* No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol. |
||
* |
* Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix. |
||
* |
* Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre. |
||
* |
* Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra. |
||
* |
* Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per [[bogeria|bojos]]. |
||
* |
* Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure? |
||
* |
* Si murmurar la [[veritat]] encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards. |
||
* |
* Tots creuen que tenir [[talent]] és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent. |
||
* |
* Una hora d'[[alegria]] és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació. |
||
* |
* Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell. |
||
* |
* Quan no es pensa el que es diu és quan es diu el que es pensa. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|refs= |
{{referències|refs= |
Revisió del 16:32, 27 abr 2013
A aquesta pàgina li manca fer servir la plantilla estàndard per escriure les cites. Vegeu l'ajuda per citar i el llibre d'estil per a més informació. |
Retrat de Jacinto Benavente | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Múrcia (Espanya), 12 d'agost de 1866 |
Mort |
Màlaga (Espanya), 14 de juliol de 1954 (87 anys) |
Ocupació | Dramaturg, periodista, escriptor, polític, poeta, director de cinema i advocat |
Obra amb drets d'autor | |
Jacinto Benavente y Martínez (Madrid, 12 d'agost de 1866 — Madrid, 14 de juliol de 1954) fou un dramaturg, guionista, director de cinema i polític espanyol, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.
Cites
- (en castellà) El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que nos compensa de no serlo.
- (en castellà) Los amores son como los niños recién nacidos; hasta que no lloran no se sabe si viven.
Sense referències
- A l'amor el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los.
- Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes.
- Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada.
- Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc!
- Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot.
- Déu castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills.
- L'amic que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla.
- L'amor és com Don Quijote: quan recobra el judici és per a morir.
- L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre.
- L'amor és el més semblant a la guerra, i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya.
- L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu. (Memòries, part 1)
- El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra.
- El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix.
- A la baralla, es coneix al soldat; només amb la victòria, es coneix al cavaller.
- A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser feliços i no puguem aconseguir-ho.
- És tan lletja l'enveja que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia.
- L'admiració no interroga mai; amb admirar comprèn.
- La cultura és la bona educació de l'enteniment.
- L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa.
- L'ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu .
- La vanitat fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès.
- La vida ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat.
- Les dones estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis.
- El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé.
- El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons.
- Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal governats.
- No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol.
- Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix.
- Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre.
- Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra.
- Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per bojos.
- Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure?
- Si murmurar la veritat encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards.
- Tots creuen que tenir talent és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent.
- Una hora d'alegria és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació.
- Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell.
- Quan no es pensa el que es diu és quan es diu el que es pensa.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.