Jacinto Benavente y Martínez: diferència entre les revisions

De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Robot treu cometes de l'article
Línia 30: Línia 30:
}}
}}
=== Sense referències ===
=== Sense referències ===
* "A l'[[amor]] el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los."
* A l'[[amor]] el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los.
* "Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes."
* Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes.
* "Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."
* Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada.
* "Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc!"
* Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc!
* "Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot."
* Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot.
* "[[Déu]] castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills."
* [[Déu]] castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills.
* "L'[[amic]] que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla."
* L'[[amic]] que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla.
* "L'amor és com [[Don Quijote de la Mancha|Don Quijote]]: quan recobra el judici és per a morir."
* L'amor és com [[Don Quijote de la Mancha|Don Quijote]]: quan recobra el judici és per a morir.
* "L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre."
* L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre.
* "L'amor és el més semblant a la [[guerra]], i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya."
* L'amor és el més semblant a la [[guerra]], i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya.
* "L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu." (''Memòries, part 1'')
* L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu. (''Memòries, part 1'')
* "El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra."
* El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra.
* "El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix."
* El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix.
* "A la baralla, es coneix al soldat; només amb la [[victòria]], es coneix al cavaller."
* A la baralla, es coneix al soldat; només amb la [[victòria]], es coneix al cavaller.
* "A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser [[felicitat|feliços]] i no puguem aconseguir-ho."
* A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser [[felicitat|feliços]] i no puguem aconseguir-ho.
* "És tan lletja l'[[enveja]] que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia."
* És tan lletja l'[[enveja]] que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia.
* "L'[[admiració]] no interroga mai; amb admirar comprèn."
* L'[[admiració]] no interroga mai; amb admirar comprèn.
* "La [[cultura]] és la bona educació de l'enteniment."
* La [[cultura]] és la bona educació de l'enteniment.
* "L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa."
* L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa.
* "L'[[ironia]] és una tristesa que no pot plorar i somriu ."
* L'[[ironia]] és una tristesa que no pot plorar i somriu .
[[Fitxer:Jacinto Benavente y Martinez.jpg|thumb|"Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."]]
[[Fitxer:Jacinto Benavente y Martinez.jpg|thumb|"Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."]]
* "La [[vanitat]] fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès."
* La [[vanitat]] fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès.
* "La [[vida]] ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat."
* La [[vida]] ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat.
* "Les [[dona|dones]] estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis."
* Les [[dona|dones]] estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis.
* "El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé."
* El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé.
* "El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons."
* El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons.
* "Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal [[govern|governats]]."
* Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal [[govern|governats]].
* "No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol."
* No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol.
* "Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix."
* Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix.
* "Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre."
* Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre.
* "Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra."
* Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra.
* "Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per [[bogeria|bojos]]."
* Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per [[bogeria|bojos]].
* "Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure?"
* Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure?
* "Si murmurar la [[veritat]] encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards."
* Si murmurar la [[veritat]] encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards.
* "Tots creuen que tenir [[talent]] és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent."
* Tots creuen que tenir [[talent]] és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent.
* "Una hora d'[[alegria]] és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació."
* Una hora d'[[alegria]] és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació.
* "Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell".
* Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell.
* "Quan no es pensa el que es diu és quan es diu el que es pensa".
* Quan no es pensa el que es diu és quan es diu el que es pensa.
== Referències ==
== Referències ==
{{referències|refs=
{{referències|refs=

Revisió del 16:32, 27 abr 2013

Usar plantilla Cita
 A aquesta pàgina li manca fer servir la plantilla estàndard per escriure les cites. Vegeu l'ajuda per citar i el llibre d'estil per a més informació.
Infotaula de personaJacinto Benavente
Retrat de Jacinto Benavente
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Múrcia (Espanya), 
12 d'agost de 1866
Mort Màlaga (Espanya), 
14 de juliol de 1954 (87 anys)
Ocupació Dramaturg, periodista, escriptor, polític, poeta, director de cinema i advocat
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Jacinto Benavente y Martínez (Madrid, 12 d'agost de 1866 — Madrid, 14 de juliol de 1954) fou un dramaturg, guionista, director de cinema i polític espanyol, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.

Cites

  • El diner no ens pot fer feliços, però és l'únic que ens compensa de no ser-ho.[1]
(en castellà) El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que nos compensa de no serlo.
  • Els amors són com els nounats: fins que no ploren no se sap si viuen.[1]
(en castellà) Los amores son como los niños recién nacidos; hasta que no lloran no se sabe si viven.

Sense referències

  • A l'amor el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los.
  • Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes.
  • Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada.
  • Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc!
  • Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot.
  • Déu castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills.
  • L'amic que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla.
  • L'amor és com Don Quijote: quan recobra el judici és per a morir.
  • L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre.
  • L'amor és el més semblant a la guerra, i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya.
  • L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu. (Memòries, part 1)
  • El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra.
  • El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix.
  • A la baralla, es coneix al soldat; només amb la victòria, es coneix al cavaller.
  • A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser feliços i no puguem aconseguir-ho.
  • És tan lletja l'enveja que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia.
  • L'admiració no interroga mai; amb admirar comprèn.
  • La cultura és la bona educació de l'enteniment.
  • L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa.
  • L'ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu .
"Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."
  • La vanitat fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès.
  • La vida ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat.
  • Les dones estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis.
  • El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé.
  • El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons.
  • Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal governats.
  • No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol.
  • Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix.
  • Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre.
  • Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra.
  • Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per bojos.
  • Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure?
  • Si murmurar la veritat encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards.
  • Tots creuen que tenir talent és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent.
  • Una hora d'alegria és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació.
  • Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell.
  • Quan no es pensa el que es diu és quan es diu el que es pensa.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Jacinto_Benavente_y_Martínez&oldid=26399»