Jacinto Benavente y Martínez

Jacinto Benavente

Retrat de Jacinto Benavente
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Múrcia (Espanya),  12 d'agost de 1866
Mort	Màlaga (Espanya),  14 de juliol de 1954 (87 anys)
Ocupació	Dramaturg, periodista, escriptor, polític, poeta, director de cinema i advocat
Obra amb drets d'autor

Jacinto Benavente y Martínez (Madrid, 12 d'agost de 1866 — Madrid, 14 de juliol de 1954) fou un dramaturg espanyol. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.

Cites

• El diner no ens pot fer feliços, però és l'únic que ens compensa de no ser-ho.

(en castellà) El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que nos compensa de no serlo.

• Els amors són com els nounats: fins que no ploren no se sap si viuen.

(en castellà) Los amores son como los niños recién nacidos; hasta que no lloran no se sabe si viven.

• L'únic egoisme acceptable és el de procurar que tots estiguin bé per estar un millor.

(en castellà) El único egoísmo aceptable es el de procurar que todos estén bien para estar uno mejor.

• No deixis, per volar més alt, el teu niu sense caliu.

(en castellà) No dejes, por volar más alto, tu nido sin calor.

• Quan no es pensa el que es diu és quan es diu allò que es pensa.

(en castellà) Cuando no se piensa lo que se dice es cuando se dice lo que se piensa.

• Qualsevol pena és gran per a un cor petit.

(en castellà) Toda pena es grande para un corazón pequeño.

• Tot el que té un valor pot tenir un preu.

(en castellà) Todo lo que tiene un valor puede tener un precio.

Sense referències

• A l'amor el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los.
• Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes.
• Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada.
• Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc!
• Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot.
• Déu castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills.
• L'amic que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla.
• L'amor és com Don Quijote: quan recobra el judici és per a morir.
• L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre.
• L'amor és el més semblant a la guerra, i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya.
• L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu. (Memòries, part 1)
• El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra.
• El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix.
• A la baralla, es coneix al soldat; només amb la victòria, es coneix al cavaller.
• A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser feliços i no puguem aconseguir-ho.
• És tan lletja l'enveja que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia.
• L'admiració no interroga mai; amb admirar comprèn.
• La cultura és la bona educació de l'enteniment.
• L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa.
• L'ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu .

"Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."

• La vanitat fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès.
• La vida ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat.
• Les dones estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis.
• El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé.
• El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons.
• Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal governats.
• No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol.
• Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix.
• Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre.
• Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra.
• Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per bojos.
• Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure?
• Si murmurar la veritat encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards.
• Tots creuen que tenir talent és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent.
• Una hora d'alegria és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació.
• Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell.