Jacinto Benavente y Martínez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 99: | Línia 99: | ||
| refs = <ref name="boli" /> |
| refs = <ref name="boli" /> |
||
}} |
}} |
||
=== Sense referències === |
|||
* A l'[[amor]] el pinten cec i amb ales. Cec per a no veure els obstacles i amb ales per a salvar-los. |
|||
* Benaventurats els nostres imitadors perquè d'ells sortiran els nostres defectes. |
|||
* Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada. |
|||
* Creieu-vos-ho, per a fer-nos estimar no hem de preguntar mai a qui ens estima: Ets feliç?, sinó dir-li sempre: Què feliç sóc! |
|||
* Diuen que em burlo de tot, em ric de tot, perquè em burlo d'ells i em ric d'ells, i ells creïn ser-ho tot. |
|||
* [[Déu]] castiga en els fills les culpes dels pares, perquè sap que no hi ha major dolor per als pares que el dolor dels fills. |
|||
* L'[[amic]] que sap arribar al fons del nostre cor, aquest, com tu, ni aconsella ni recrimina; mestressa i calla. |
|||
* L'amor és com [[Don Quijote de la Mancha|Don Quijote]]: quan recobra el judici és per a morir. |
|||
* L'amor és com el foc. Veuen abans el fum els que estan fora... que les flames els que estan dintre. |
|||
* L'amor és el més semblant a la [[guerra]], i una guerra en la que és indiferent vèncer o ser vençut, perquè sempre es guanya. |
|||
* L'amor dels jueus al seu poble només es tradueix per odi als altres pobles de la terra; odi disfressat d'amor a una idea, que és el més abstracte que pot estimar-se i en nom de la qual es predica la destrucció de tot l'existent, Humanitat inclusivament. On vegeu ruïnes i estralls, podeu assegurar que per allà hi ha passat el jueu. (''Memòries, part 1'') |
|||
* El veritable amor, l'amor ideal, l'amor de l'ànima, és el qual només desitja la felicitat de la persona estimada, sense exigir-li a canvi la nostra. |
|||
* El veritable amor no es coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix. |
|||
* A la baralla, es coneix al soldat; només amb la [[victòria]], es coneix al cavaller. |
|||
* A la vida, el més trist, no és ser del tot desgraciat, és que ens falti molt poc per a ser [[felicitat|feliços]] i no puguem aconseguir-ho. |
|||
* És tan lletja l'[[enveja]] que sempre camina pel món disfressada, i mai més odiosa que quan pretén disfressar-se de justícia. |
|||
* L'[[admiració]] no interroga mai; amb admirar comprèn. |
|||
* La [[cultura]] és la bona educació de l'enteniment. |
|||
* L'estimació depèn de creure o no creure en qui s'estima; l'amor, aquesta és la seva tragèdia, encara que no crea, mestressa. |
|||
* L'[[ironia]] és una tristesa que no pot plorar i somriu . |
|||
[[Fitxer:Jacinto Benavente y Martinez.jpg|thumb|"Comença la teva obra; començar és haver fet la meitat; comença de nou, i l'obra quedarà acabada."]] |
|||
* La [[vanitat]] fa sempre traïció a la nostra prudència i encara al nostre interès. |
|||
* La [[vida]] ens diu amb les seves lliçons que, alguna vegada, per a ser bo, cal deixar de ser honrat. |
|||
* Les [[dona|dones]] estimen, freqüentment, a qui s'ho mereix menys; i és que les dones prefereixen fer almoina a donar premis. |
|||
* El millor és donar-los als altres un paper agradable en la vida, perquè el representin bé. |
|||
* El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons. |
|||
* Els pobles febles i fluixos, sense voluntat i sense consciència, són els que es complauen a ser mal [[govern|governats]]. |
|||
* No hi ha sentiment que valgui; l'amor és una ocupació com una altra qualsevol. |
|||
* Per a comprendre el dolor no hi ha intel·ligència com el dolor mateix. |
|||
* Pensi vostè que sempre és més noble enganyant alguna vegada que desconfiant sempre. |
|||
* Sí, vas creure fer-ho bé, el que era bo per a tu; així buscant nostre bo cadascú, entre tots deslliguem el mal sobre la terra. |
|||
* Si la gent ens escoltés els pensaments, pocs escaparíem d'estar tancats per [[bogeria|bojos]]. |
|||
* Si els homes haguessin triomfat del dolor i de la mort, potser ja no haguessin desitjat gens, i sense desitjar alguna cosa, val la pena viure? |
|||
* Si murmurar la [[veritat]] encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser mai més que la venjança dels covards. |
|||
* Tots creuen que tenir [[talent]] és qüestió de sort; ningú pensa que la sort pot ser qüestió de talent. |
|||
* Una hora d'[[alegria]] és alguna cosa que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat la nostra destinació. |
|||
* Una idea obsessiva sempre sembla una gran idea, no per ser gran, sinó perquè plena tot el cervell. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|refs= |
{{referències|refs= |
||
Revisió del 10:19, 5 juny 2013
 Retrat de Jacinto Benavente | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Múrcia (Espanya), 12 d'agost de 1866 |
| Mort |
Màlaga (Espanya), 14 de juliol de 1954 (87 anys) |
| Ocupació | Dramaturg, periodista, escriptor, polític, poeta, director de cinema i advocat |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Jacinto Benavente y Martínez (Madrid, 12 d'agost de 1866 — Madrid, 14 de juliol de 1954) fou un dramaturg espanyol. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.
Cites
- (en castellà) El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que nos compensa de no serlo.
- (en castellà) Los amores son como los niños recién nacidos; hasta que no lloran no se sabe si viven.
- L'únic egoisme acceptable és el de procurar que tots estiguin bé per estar un millor.[1]
- (en castellà) El único egoísmo aceptable es el de procurar que todos estén bien para estar uno mejor.
- (en castellà) El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que nos compensa de no serlo.
- Molts creuen que tenir talent és una sort; ningú no creu que la sort pot ser qüestió de tenir talent.[1]
- (en castellà) Todos creen que tener talento es cuestión de suerte; nadie piensa que la suerte puede ser cuestión de talento.
- No deixis, per volar més alt, el teu niu sense caliu.[1]
- (en castellà) No dejes, por volar más alto, tu nido sin calor.
- Quan no es pensa el que es diu és quan es diu allò que es pensa.[1]
- (en castellà) Cuando no se piensa lo que se dice es cuando se dice lo que se piensa.
- Qualsevol pena és gran per a un cor petit.[1]
- (en castellà) Toda pena es grande para un corazón pequeño.
- Tot el que té un valor pot tenir un preu.[1]
- (en castellà) Todo lo que tiene un valor puede tener un precio.
- Una idea fixa sempre sembla una gran idea, no perquè és gran, sinó perquè omple tot el cervell.[1]
- (en castellà) Una idea fija siempre parece una gran idea, no por ser grande, sino porque llena todo un cerebro.