Esperança: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 10: Línia 10:
L''''{{w|esperança}}''' és la confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.
L''''{{w|esperança}}''' és la confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.
== Cites ==
== Cites ==
[[Fitxer:Aristotle Altemps Inv8575.jpg|thumb|250px|alt=Bust d'Aristòtil|L'esperança és el somni de l'[[home]] despert [[Aristòtil]]]]
[[Fitxer:Schopenhauer.jpg|thumb|250px|alt=Arthur Schopenhauer|Qui ha perdut l'esperança, ha perdut també la [[por]]. [[Arthur Schopenhauer]]]]
{{Cita
{{Cita
| cita = L'esperança és el somni de l'[[home]] despert.
| cita = L'esperança és el somni de l'[[home]] despert.

Revisió del 10:36, 5 juny 2013

Esperança
La fe i l'esperança (1776) de Benjamin West
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'esperança és la confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.

Cites

Bust d'Aristòtil
L'esperança és el somni de l'home despert Aristòtil
Arthur Schopenhauer
Qui ha perdut l'esperança, ha perdut també la por. Arthur Schopenhauer
  • L'esperança és el somni de l'home despert.[1]
 — Aristòtil
  • Un vaixell no hauria de navegar només amb una àncora, ni la vida amb una sola esperança.[2]
 — Epictet
  • El breu espai de la nostra vida no ens permet nodrir una llarga esperança.[3]
(en llatí) Uitae summa breuis spem nos uetat inchoare longam.
Carmina. Llibre I. Oda IV. — Horaci
  • L'esperança és una gran falsificadora.[1]
(en castellà) La esperanza es un gran falsificador.
 — Baltasar Gracián
  • L'esperança es redueix a un sentit.[1]
 — Francisco de Quevedo y Villegas
 — Antoine Rivaroli
  • L'esperança al darrere d'una ombra és un somni.[1]
 — John Keats
  • Tot el que hom fa en el món, ho fa per una esperança.[1]
 — Jean de La Bruyère
  • Els vols naturals de l'esperit humà no van de plaer en plaer, sinó d'esperança en esperança.[1]
(en anglès) The natural flights of the human mind are not from pleasure to pleasure, but from hope to hope.
The Rambler, 24 de març de 1750. — Samuel Johnson
  • Qui ha perdut l'esperança, ha perdut també la por.[1]
 — Arthur Schopenhauer
  • L'esperança és un arbre florit que es balanceja dolçament amb la bufada de les il·lusions.[1]
 — Severo Catalina y del Amo
  • L'esperança és la força que ens anima quan estem desesperats.[1]
 — Gilbert Keith Chesterton
  • L'esperança és el pitjor dels mals, puix que prolonga el turment.[1]
 — Friedrich Wilhelm Nietzsche
  • L'esperança és enganyadora, però serveix, si més no, per portar-nos a la fi de la vida per un camí agradable[1]
 — Valéry Larbaud
  • L'esperança i la temença són inseparables; no hi ha temença sense esperança, ni esperança sense temença.[1]
 — Valéry Larbaud
  • On hi ha te, hi ha esperança.[4]
(en anglès) Where there's tea there's hope.
 — Arthur Wing Pinero

Dites populars

  • Bones esperances i males anyades.[5]
  • Esperança, cor de pansa.[5]
  • Esperances i promeses, mal fundades o no ateses.[5]
  • Mentres hi ha vida, hi ha esperança.[5]
  • Qui coses bones fa, bones esperances rep.[5]

Frases fetes

  • Perdre les esperances.[5]
  • Tenir esperances d'ase.[5]
  • Viure d'esperances.[5]

Sense referències

  • Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que Déu encara no perd l'esperança en els homes. Rabindranath Tagore
  • On una porta es tanca, una altra s'obre.
  • En l'adversitat una persona és salvada per l'esperança.
  • En el cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant, i darrere de cada nit, ve una aurora somrient.
  • És millor viatjar ple d'esperança que arribar.
  • És millor ser enganyat fins al final que perdre la beneïda esperança de la veritat.
  • És molt estrany que els anys ens ensenyin paciència; que quant més curt és el temps, més capacitat tenim d'esperar.
  • És trist mirar al mar en una nit sense lluna però més trista és estimar sense esperança alguna.
  • L'home és una criatura d'esperança i inventiva i ambdues qualitats desmenteixen la idea que no és possible canviar les coses.
  • L'infern és haver perdut l'esperança.
  • "El qual viu d'esperances corre el risc de morir-se de fam.
  • El temor i l'esperança neixen junts i junts moren.
  • ?Hi ha sempre fecundación de savia nova en les inmolaciones sofertes.?
  • L'esperança d'una felicitat eterna i incomprensible en un altre món, és cosa que també duu amb si el plaer constant.
  • L'esperança és l'únic bé comú a tots els homes. Els quals tot ho han perdut la posseeixen encara.
  • L'esperança Prospera àdhuc sota les condicions més inadequades.
  • L'esperança és un bon desdejuni però un mal sopar.
  • La joventut viu de l'esperança; la vellesa, del record.
  • La providencia ens ha donat el somni i l'esperança com compensació a les cures de la vida.
  • Lasciate ogni speranza, voi ch?entrate.
  • Els nens són l'esperança del món.
  • Els desitjos de la nostra vida formen una cadena que els seus eslabones són les esperances.
  • El meu cor no és més que un altre sepulcre. Qui ha mort en ell? Llegim. Espantós rètol! Aquí jeu l'esperança!
  • Mai es dóna tant com quan es donen esperances.
  • Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols.
  • Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va.
  • Sense el temps, aquesta invenció de Satanàs, el món perdria l'angoixa de l'espera i el consol de l'esperança.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. [Consulta: 23 juny 2012].
  3. Cobos Fajardo, Antoni «Tres odes d'Horaci» (PDF). Revista de Girona, Núm. 202, (2000), p. 110-111. ISSN: 0211-2663 [Consulta: 11 juliol 2012].
  4. 365 Things Every Tea Lover Should Know (en anglès). Eugene, Oregon: Harvest House Publishers, 2008. ISBN 9780736922500. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.