Johann Wolfgang von Goethe: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 11: Línia 11:
{{Cita
{{Cita
| cita = Amb [[justícia]] anomenem mestres a aquells dels que sempre aprenem. No tothom qui ens ensenya alguna cosa mereix aquest títol.
| cita = Amb [[justícia]] anomenem mestres a aquells dels que sempre aprenem. No tothom qui ens ensenya alguna cosa mereix aquest títol.
| lloc =
| data =
| notes =
| original =
| idioma =
| refs = <ref name="felicitat" />
}}
{{Cita
| cita = [[Comunicació|Comunicar-se]] és [[naturalesa]]; rebre el que s'ha comunicat tal com ens ho donen, és [[cultura]].
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
Línia 128: Línia 119:
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
}}
{{Cita
| cita = [[Comunicació|Comunicar-se]] és [[naturalesa]]; rebre el que s'ha comunicat tal com ens ho donen, és [[cultura]].
| notes =
| refs = <ref name="felicitat" />
}}
}}
{{Cita
{{Cita

Revisió del 10:44, 6 juny 2013

Infotaula de personaJohann Wolfgang von Goethe
Retrat de Johann Wolfgang von Goethe (1828)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Frankfurt del Main
28 d'agost de 1749
Mort Weimar
22 de març de 1832 (82 anys)
Ocupació Mànager de teatre, botànic, polític, pintor, filòsof, teòleg, jurista, crític d'art, crític musical, bibliotecari, poeta, escriptor de viatges, físic, literat, novel·lista, dramaturg, autobiògraf, diplomàtic, estadista, polímata, aforista, diarista, mineralogista, zoòleg, teòric de l'art, advocat, compositor, llibretista, escriptor, artista visual i historiador de l'art
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 — Weimar, 22 de març de 1832) fou un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Cites

  • Amb justícia anomenem mestres a aquells dels que sempre aprenem. No tothom qui ens ensenya alguna cosa mereix aquest títol.[1]
  • El present és una poderosa divinitat.[2]
  • En realitat, un només sap quan en sap poc; amb la saviesa creix el dubte.[1]
  • Ens coneixeríem tots molt millor si no volguéssim equiparar-nos sempre els uns amb els altres.[1]
  • No estima qui no considera virtuts els defectes de la persona estimada.[1]
  • Un gran error: creure's un més del que és i estimar-se en menys del que val.[1]

Sense referències

  • Qui no té un concepte massa alt d'ell mateix, és més gran del que pensa.
  • El dia resulta interminablement llarg per aquells que no saben aprofitar-lo.
  • Hom diu: "La vanitosa lloança de si mateix fa pudor". Potser sí; ara bé, la censura aliena i injusta, això el públic no ho sap ensumar.
  • Clàssic és allò sa; romàntic, allò malalt.
  • Un arc de Sant Martí de més d'un quart d'hora ja no ens el mirem.
  • L'única persona que mai s'equivoca és aquella que mai fa res.
  • Si jo pinto el meu gos, tindré dos gossos, però no una obra d'art.
  • El covard solament amenaça quan es troba protegit.
  • No parlaríem tant si sapiguessim el poc que se'ns escolta.
  • Contra l'estupidesa, fins i tot els déus lluiten en và.
  • Ningú està més desesperadament empresonat que aquells que falsament creuen ser lliures.
Les afinitats electives..

Pensaments den Goethe (1910)

Selecció de pensaments de Johann Wolfgang von Goethe recopilats i traduïts al català per Joan Maragall:[3]

Pàgina principal: Pensaments den Goethe
Portrait of Goethe in the Campagna
Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
  • Les penes que passem són com aquelles bolves de fosquedat que'ns van pels ulls.[4]
  • Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.
  • Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure els dits.
  • Si voleu que m'interessi en l'opinió d'altri, cal que 'm sia exposada d'una manera afirmativa: de problemes ja'n tinc prou amb els meus.
  • Aquell qui soporta les meves faltes és el meu senyor, encara que sigui el meu servidor.
  • Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.
  • L'intel·ligent gairebé tot ho troba ridícul; el sensat gairebé no res.
  • Comunicar-se és naturalesa; rebre el que s'ha comunicat tal com ens ho donen, és cultura.[1]
  • Un home mai és enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.
  • Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
  • A cada temps de l'home li correspon una certa filosofia.[4]
  • L'home fet té tots els motius per tornar-se escèptic, per dubtar si el medi que ha adoptat pel fi que es proposa és el bon medi.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997 (Pompeu Fabra ; 13). ISBN 8482971379. 
  3. Goethe, Johann Wolfgang von. Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.