Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Tema |
{{Tema |
||
|nom = Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 |
|nom = Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 |
||
|imatge = |
|imatge = Seal of the Generalitat of Catalonia.svg |
||
|descripció = Escut de la Generalitat de Catalunya |
|descripció = Escut de la Generalitat de Catalunya |
||
|Viquipèdia = Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 |
|Viquipèdia = Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 |
Revisió del 00:24, 12 jul 2013
Escut de la Generalitat de Catalunya | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Obres relacionades a Viquitexts | |
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 és una llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d'autonomia en substitució de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.
Cites
Preàmbul
- Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
- El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.
Títol preliminar
Article 1. Catalunya
- Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Article 2. La Generalitat
- La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
- Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
Article 5. Els drets històrics
- L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana.
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
- La llengua pròpia de Catalunya és el català.
- El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol.
- La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya
Article 8. Símbols de Catalunya
- Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne.
- La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
- La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.
- L'himne de Catalunya és Els segadors.
Article 10. La capital
- La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern.
Article 11. L'Aran
- El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
Títol I. Dels drets, deures i principis rectors
Article 15. Drets de les persones
- Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.
Cites sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Recull de crítiques durant el procés d'aprovació del text final de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (2005-2006):[1]
- Esbocinarem l'Estatut per mostrar la seva inconstitucionalitat.
- (en castellà) Desmenuzaremos el Estatut para mostrar su inconstitucionalidad.
- Entrevista a El País, 4 d'octubre de 2005. — Eduardo Zaplana
- L'Estatut és com el Pla Ibarretxe però sense pistola.
- (en castellà) El Estatuto es como el Plan Ibarretxe pero sin pistola.
- Ciudad Real, 28 d'octubre de 2005. — Javier Arenas
- L'Estatut obre la porta a la poligàmia i a la poliàndria.
- (en castellà) El Estatuto abre la puerta a la poligamia y a la poliandria.
- Cadena Cope, 7 de novembre de 2005. — Antonio Cañizares, vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola
- La banda terrorista s'ha convertit en la tutora del procés català.
- (en castellà) La banda terrorista se ha convertido en la tutora del proceso catalán.
- 26 de novembre de 2005. — Ángel Acebes
- ETA posa bombes per influir en la negociació de l'Estatut.
- (en castellà) ETA pone bombas para influir en la negociación del Estatut.
- El text de l'Estatut deixa una porta oberta a l'incest.
- (en castellà) El texto del Estatut deja una puerta abierta al incesto.
- — Antonio Cañizares, vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola
- Quan una casa es construeix d'esquenes a les normes urbanístiques, els ajuntaments, com és lògic, no exigeixen reformes, sinó enderrocs.
- (en castellà) Cuando una casa se construye a espaldas de las normas urbanísticas, los ayuntamientos, como es lógico, no exigen reformas, sino derribos.
- L'Estatut és la constitució catalana; pretén contemplar tot, que res escapi al seu domini. El text és una anomalia constitucional a la història europea.
- (en castellà) El Estatuto es la constitución catalana; pretende contemplarlo todo, que nada escape a su dominio. El texto es una anomalía constitucional en la historia europea.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Catalanofòbia». L'Estatut sense cap retallada a Madrid!. Esquerra, 2005. Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2006. [Consulta: 12 octubre 2012].
Bibliografia
- Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 11 octubre 2012].